Connect with us

Bolos

Cindy Wilson (The B-52’s) de gira al març

Publicat fa

el

Una veu superconeguda, i una imatge que també ho és. Icónica. Respon al nom artístic de Cindy Wilson, cantant i compositora, i va ser membre fundadora dels The B-52’s, aquesta incombustible referència del pop americà. Ens visitará al març, oferint tres concerts que signifiquen el seu debut a la peninsula com a líder de la banda.

Tindran lloc a Barcelona el dia 8 de març (Marula), el 9 a Santiago de Compostela (Capitoli) i el 10 a Madrid (El Sol). Tres actuacions que serviran a Cindy (de veritable nom, Cynthia Leigh Wilson) per presentar el primer LP que publica amb el seu nom com a única referència, “Change“, que va sortir a la venda el passat 1 de desembre i ho fa a través del segell Kill Rock Stars.

Nascuda a Athens (Geòrgia), va ser allà on Cindy va plantar la llavor dels grans The B-52’s, primer de forma més informal (van donar el seu primer concert el 1977, per als seus amics) i poc després ja seriosament, quan el seu homònim primer LP va començar a volar gràcies als singles “Rock Lobster” i “Planet Caire”. El 1990 Cindy va abandonar el grup per centrar-se en la seva família, retornant al 1994, tant en estudi com en directe (excepte alguna aturada posterior per temes de maternitat). Ella és la coautora de la majoria del catàleg dels The B-52’s, incloent temes com “Dance This Mess Around” i “Private Idaho”, així com tots els del disc “Comic Thing” (1989), el qual contenia els hits “Love Shack” i “Roam”. Al setembre de 2016 va publicar el seu primer EP amb temes nous i amb el seu nom a la portada, el va titular “Sunrise”. Aquesta carrera en solitari ha tingut el seu segon capítol al febrer d’aquest any, amb la sortida d’un altre EP, “Supernatural”. I és ara, quan, coincidint la la baixada de la persiana del 2017, ha arribat “Change”.

Bolos

Chaqueta de Chándal segueix presentant en directe el disc “Futuro, tú antes molabas”

Published

on

By

Després del seu recent pas pel Primavera Sound de Barcelona, la gira de presentació del nou disc de Chaqueta de Chándal desembarca aquesta setmana al Festival Emergentes de Toro (Zamora), i continuarà el seu camí a l’Altacústic d’Altafulla (16/7), JMEP d’Ulldecona (17/7), Les Santes de Mataró (28/7), el Phe Festival de Puerto de la Cruz (20/8), el Canela Party de Torremolinos (26/8), el RRRec d’Igualada (28/8) iel SintonitZZa de Santa Coloma de Gramanet (02/9), entre altres dates per anunciar.

Formar un grup que sonés a alguna cosa entre el pop, el krautrock y el punk: aquest era el pla que van tramar una nit Guillem Caballero (veu i teclats, ex Surfing Sirles), Natalia Brovedanni (veu i guitarra, ex Santa Rita) i Alfonso Méndez (bateria i cors, ex lo:muêso).

Després del seu explosiu debut amb “Gimnasia menor” (2019), ara contraataquen amb “Futuro, tú antes molabas”, que sota un embolcall més pop i aparentment amable, amaga tota la acidesa, ironia i crítica social marca de la casa, que els ha convertit en un dels grups més carismàtics i imprescindibles de l’escena actual.

FUTURO, TÚ ANTES MOLABAS
Primer de tot, un avís. Tot i que aquest disc té cançons més pop, colors més càlids, melodies més amables… Tot i que el seu embolcall musical és més lluminós, eclèctic i brillant… Aquest disc vol donar mal rotllo. Vol donar mal rotllo, i ho fa. Perquè aquest disc està més preocupat, fins i tot desenganyat. Coses de fer-se gran, sí.

Aquest disc es preocupa per l’individualisme exacerbat d’avui en dia, per la nova dictadura dels sentiments, pel jo com un objecte de consum més, per la hiperventilació a les xarxes socials, per la perillosa addicció a la discòrdia, per l’aniquilació del que és comú enfront del que és divers… A banda d’algun problema ja crònic, com el vodevil polític o la xacra eclesiàstica. Que de la pandèmia en sortiríem més fortes, amb empaties reforçades i amb horts urbans per tota la geografia? Doncs sembla que no. Per començar, a la pandèmia li queden unes quantes piles per gastar encara…

En resum: aquell futur que molava, el de les riqueses redistribuïdes i els monopatins voladors, ja és un simple somni. Pura nostàlgia.

Chaqueta de Chándal estan enfadades, però canalitzen l’enuig a la seva manera: amb sorna, amb la ironia com a salconduit, potser com a protecció. Entre acudit i acudit diuen el que pensen i pensen el que diuen, i aquesta honestedat és d’agrair. No han vingut a salvar el món, ni a agitar consciències més del compte; el seu objectiu continua sent fer ballar, cantar fort i compartir la profunda queixa de la manera més horitzontal possible: rient una mica.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.