Connect with us

Bolos

Cindy Wilson (The B-52’s) de gira al març

Publicat fa

el

Una veu superconeguda, i una imatge que també ho és. Icónica. Respon al nom artístic de Cindy Wilson, cantant i compositora, i va ser membre fundadora dels The B-52’s, aquesta incombustible referència del pop americà. Ens visitará al març, oferint tres concerts que signifiquen el seu debut a la peninsula com a líder de la banda.

Tindran lloc a Barcelona el dia 8 de març (Marula), el 9 a Santiago de Compostela (Capitoli) i el 10 a Madrid (El Sol). Tres actuacions que serviran a Cindy (de veritable nom, Cynthia Leigh Wilson) per presentar el primer LP que publica amb el seu nom com a única referència, “Change“, que va sortir a la venda el passat 1 de desembre i ho fa a través del segell Kill Rock Stars.

Nascuda a Athens (Geòrgia), va ser allà on Cindy va plantar la llavor dels grans The B-52’s, primer de forma més informal (van donar el seu primer concert el 1977, per als seus amics) i poc després ja seriosament, quan el seu homònim primer LP va començar a volar gràcies als singles “Rock Lobster” i “Planet Caire”. El 1990 Cindy va abandonar el grup per centrar-se en la seva família, retornant al 1994, tant en estudi com en directe (excepte alguna aturada posterior per temes de maternitat). Ella és la coautora de la majoria del catàleg dels The B-52’s, incloent temes com “Dance This Mess Around” i “Private Idaho”, així com tots els del disc “Comic Thing” (1989), el qual contenia els hits “Love Shack” i “Roam”. Al setembre de 2016 va publicar el seu primer EP amb temes nous i amb el seu nom a la portada, el va titular “Sunrise”. Aquesta carrera en solitari ha tingut el seu segon capítol al febrer d’aquest any, amb la sortida d’un altre EP, “Supernatural”. I és ara, quan, coincidint la la baixada de la persiana del 2017, ha arribat “Change”.

Bolos

Joan Colomo estarà aquest mes de desembre presentant el seu nou àlbum “Disc Trist” a diverses ciutats de Catalunya, Euskadi i Valencia

Published

on

By

“Disc Trist” és el setè àlbum en solitari del músic català Joan Colomo, la carrera del qual abasta ja dues dècades. Després de diversos anys integrant bandes de renom com The Unfinished Sympathy, Zeidun o el supergrup La Celula Durmiente, des de 2009 publica un material en solitari que resulta sempre tan sorprenent com reconeixible. El seu estil fresc, eclèctic i juganer és una de les peces clau del puzle que dóna forma al panorama de la música independent made in Catalunya.

Insistim: Joan Colomo és un crac. No content amb haver injectat una revitalitzant dosi de frescor a The Unfinished Sympathy, ni amb capitanejar Celula Durmiente, el grup més lliurepensant i lliuretocant de l’estat, a més de seguir assajant amb els clàssics i influents Zeidun, Colomo s’ha tret de la màniga un disc que representa una de les sorpreses més interessants i refrescants de la temporada. Amb la seva coneguda bicefàlia cultural, entre les seves arrels navarreses i el seu arrelament als turons del Montnegre, Colomo fa unes revolucionàries voltes de rosca a la cançó castellana ia la cançó catalana; amb una lírica inèdita en ell fins ara, se’ns descobreix com un mestre de la cançó de protesta, amb el nihilisme polític com a capçalera i l’amor per les relacions humanes com a alternativa a la mundana brutícia, Colomo confronta una agressivitat brutal de continguts amb una commovedora candidesa formal. L’eclecticisme musical que sempre l’ha caracteritzat també és aquí present, encara que allunyat dels cànons del rock per aprofundir en instruments acústics, arranjaments orquestrals, de vegades circense-cabareters i sempre combinats amb un bon gust i una musicalitat pròpies d’un mestre de les melodies, les harmonies i els arranjaments.


Divendres 17 desembre – 66 Butaques, La Cate, Figueres (Girona)  
Dimarts 28 desembre – La Bohemia (solo show), Castelló 
Dimecres 29 de desembre – Casa del Mar, València 

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.