Connect with us

Cròniques

Keloidrop presenten al Rocksound el seu últim treball “The Challenge”

Publicat fa

el

El passat divendres 11 de setembre, diada Nacional de Catalunya, va ser la data escollida pels barcelonins Keloidrop per a presentar en directe el seu últim treball “The Challenge”.

El disc va sortir a la llum el quatre de març d’enguany, i inicialment, el concert de presentació estava previst pel 14 de març, just quan tot el país vam entrar en el fatídic estat d’alarma conseqüència de la pandèmia provocada per la COVID-19.

La sala encarregada d’acollir l’esdeveniment, va ser la mítica Rocksound de Barcelona, sala que recentment, ha anunciat amb tristesa i resignació, que abaixa la persiana si més no fins a aconseguir una altra ubicació per poder continuar amb la seva activitat. Malgrat les mesures restrictives d’aforament limitat, fet que va provocar que moltes persones es quedessin sense entrada, i l’obligatorietat de romandre assegudes en cadires i tamborets, les trenta persones que van poder gaudir del concert, no van adormir-se en cap moment.

El trio de rock alternatiu va aconseguir des del principi ficar-se el públic a la butxaca amb la seva energia i una escenografia molt ben aconseguida, amb dos televisors vintage sense senyal, col·locats estratègicament a cada punta de l’escenari. Pel que fa a la setlist triada per l’ocasió, la banda va incloure temes del seu últim treball “The Challenge (2020)”, de l’anterior àlbum “More Mass (2018)” i de la primera gravació “Keloidrop (2016)”, tot acabant amb els potents temes de Nirvana “Negative Creep” i “Territorial Pissings”. Aquests últims van provocar que el públic assistent s’aixequés gairebé totalment, per ballar i moure el cap al més pur estil grunge dels 90, com si es tractés d’un bolo dels d’abans del maleït virus.

Una nit de rock, amb unes condicions amb les quals ni molt menys les persones que anem sovint a concerts underground estem acostumades, però que, sens dubte, demostra que es poden fer coses molt ben fetes en temps de pandèmia. Només cal voluntat, ganes i actitud. Esperem que Keloidrop puguin continuar donant canya pròximament!

Cròniques

Metadona Pop-Punk (Crònica del Anti-Sorrofest)

Published

on

Durant les llunyanes èpoques prepandèmiques, el mes de juliol es convertia en una data assenyalada amb foc per tots els amants del pop-punk. Suor i ritmes ramonians es fusionaven en una voràgine de descontrol a la pista de l’enyorada Rocksound (o Rocksauna) de Barcelona. El motiu d’aquesta bacanal punk rocker? El Sorrofest, la mare de totes les festes. L’any 2019 aquest certamen especialitzat en el pop-punk i el power pop va arribar a la seva desena edició, però l’any passat no es va poder celebrar per culpa de la pandèmia. Enguany, els seus organitzadors van decidir satisfer les necessitats més bàsiques dels addictes als dogmes de Dee Dee Ramone amb un Sorrofest de format reduït i seguint les restriccions actuals, un Anti-Sorrofest. Una dosi de metadona pop-punk protagonitzada pels mítics F.A.N.T.A. de Santa Coloma de Gramenet i Los Summers, arribats des d’Almeria.

Va ser complicat estar-se quiet a les cadires de la sala New Underground, fins i tot algun es va animar a ballar amb el cul enganxat a la cadira. Pel que fa a aquesta petita sala barcelonina, va complir de meravella amb el que se li va demanar: Un so contundent, ben adaptat als power trios de la vetllada i, a més, amb una bona organització pel que fa al control d’accessos i aforaments.

F.A.N.T.A. van ser els encarregats d’obrir els concerts. La darrera vegada que els havíem anat a veure, la Rocksound es va quedar sense llum i nosaltres sense concert, així que teníem moltes ganes de veure’ls a la New Underground. La seva fórmula és simple a la vegada que efectiva: Un huracà de guitarres frenètiques, una evolució de l’estil dels Ramones i els Queers, però més ràpids, més contundents i més sarcàstics. Jugaven a casa, així que des dels primers compassos el públic no va deixar de cantar temes com Formol, Turista en Hiroshima o Amor en descomposición. De fet, bona part del seu repertori es va centrar en el seu cèlebre disc ¡Más rápido!, però també van fer sonar cançons més antigues com Más de lo mismo o altres d’acabades de sortir del forn com Paciente Cero. Tal com van reconèixer ells mateixos, portaven més de dos anys sense actuar en directe i això es va notar en algun moment de desconcentració, però res greu que el seu públic no els pogués perdonar.

Los Summers

Els següents en saltar a l’escenari van ser Los Summers, uns vells coneguts per la família sorrofester i que tot just arribaven des d’Almeria presentant el seu flamant disc Cometerion un error…, i no diem “flamant” perquè sí, sinó perquè, d’ençà que va sortir, ens ha semblat el millor treball d’aquest trio andalús.

Després del frenesí viscut amb F.A.N.T.A., a alguns ens van agafar a contrapeu les melodies més surferes i més pausades de Los Summers, però de seguida que ens vam aclimatar amb cançons com Verano en Bélmez. En un no res, tot va anar rodat i el concert va avançar amb una comunió total entre públic i banda, fent-nos recordar amb enyorança aquells temps on haguéssim estat ballant descontroladament al son de les seves guitarres (probablement també hi hauria algú caminant pel sostre de la sala, però això millor que ho vegeu vosaltres mateixos a la pròxima edició del Sorrofest).

Acabats els dos concerts, ens vam quedar amb “mono” de més. Una dosi de metadona pop-punk no és suficient pels que ens hem quedat orfes de Sorrofest durant dos estius seguits, però no ens podem queixar pas. Dos concerts en majúscules amb dos de les millors bandes d’aquesta escena i amb el retrobament inclòs de la comunitat sorrofester, que és, sens dubte, la millor droga de totes.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.