Loss Leader bé podrien ser la millor banda que encara no coneixes de l’underground ianqui dels 90. La qual cosa no tindria sentit, ja que aleshores tan sols eren al col·legi i és ara quan existeixen realment com a banda. Això no és una simple hipèrbole, ja que seria difícil trobar un grup actual que clau més el so i l’esperit d’aquells que editaven discos en Dischord, Touch and Go o Southern Records en l’era pre-xarxes socials, quan predominaven el boca a orella, els fanzines i els basement shows. Una banda que desprèn integritat, amistat i un amor incondicional per la música. En altres paraules, una banda allunyada de tota la parafernàlia i distraccions que enfonsen a un gran percentatge dels grups en l’actualitat. Una banda que no persegueix tendències de forma desesperada, sinó que segueix el seu propi instint i el que es cou en la seva humil local d’assaig. Long Distance Runners.

El quartet es va formar a finals del 2017 a Madrid per Casta (baix), Paula (bateria i cors) i Tote (guitarra i veu principal), tots ells habituals de l’escena punk / DIY de la capital, i al seu torn membres d’altres bandes com Ulisses Lima i Wild Animals, per anomenar només un parell. Al desembre de 2018 van treure el seu primer EP homònim i després de sumar un bon grapat de concerts per la península, van afegir un matís extra al seu so cru amb en Guille (teclat) i van iniciar una gira per Anglaterra i França. Després de passar 2019 composant nous temes i fent concerts, van gravar el seu primer àlbum a la fi d’aquest mateix any. Val a dir que la gravació va ser una mica “Accident Prone”, incloent estudis de gravació inflamables, amenaces violentes de veïns i altres contratemps. Com a resultat, el disc final està format per sessions repartides entre 5 llocs diferents, incloent estudis improvisats i enregistraments casolans. A causa de la naturalesa nòmada de l’enregistrament, la banda es va plantejar titular l’àlbum “Nomads”, però finalment van decidir que era un nom infame i van optar per una mica més ambigu com és “Songs About”.

No obstant això, escoltant el “Songs About”, ningú diria que el procés de gravació hagués estat tan fragmentat, ja que les seves 10 pistes formen una peça sense fissures, on cap cançó dura més del compte i cadascuna enllaça perfectament amb la següent, com en els millors discos. L’àlbum arrenca amb “In This Cave”, irradiant una vitalitat ja insinuada en el seu EP de debut i oferint una pista sobre el que ve per davant. Guitarres a estones esquerpes i delicades, sòlides línies de baix desbordant melodia, bateries carregades de el ferms batecs de slowcore però també de la ràbia del punk, i un subtil teclat que posa la guinda a l’assumpte. La veu principal de Tote arriba directa del cor, ronca i plena d’emoció (pensa en els amics Guy, Blake or Geoff), amb Paula aportant la llum i les ombres necessàries en les seves harmonies. Kill Rock Stars.

“Ready for More” és potser el seu tema més “single” fins a la data, amb un gustós ganxo de teclat. El tercer tema del disc, “Water Falls”, és quan mostren que són veritables Sultans of Sentiment. La quarta cançó es guanya el cinturó negre de Karate on la cara A acaba amb una bona hòstia cortesia de la encertadament titulada “Personal Feeling” (seriós candidat a el millor tema del disc). “March on Rome” marca l’inici de la segona cara amb un irresistible regust a Seam, i que em denunciïn si “The Future em” no destacaria en un podcast de Washed Up Emo. El dòcil inici de “Nola” precedeix a un salvatge crescendo “New Year Wishes” acaricia suau abans de el tancament instrumental de “Seven Days”, una altra prova del seu domini del gènere slowcore, que conclou mitja hora reafirmant que fon fins al cor més endurit. Les lletres, personals de principi a fi, van des del abatut fins el triomfant i de tornada, honorant els moments preciosos i fugaços de la vida quotidiana, sense perdre mai de vista el panorama general.

“Songs About” s’edita en els segells nacionals BCore Disc, La Agonia de Vivir, Pífia Records, Saltamarges, Subpost i els internacionals Strictly no capital letters (UK) i Waterslide Records (Japan). La banda planejava una gira per Europa al juny, que serà ajornada fins passat l’estiu a causa de la situació internacional actual. Qualsevol amant de l’indie-rock, punk, emo o post-hardcore que es preï hauria de tenir aquest àlbum en la seva col·lecció.