Connect with us

Novetats discogràfiques

BCore reedita dos clàssics del Hardcore dels ’80: Youth Youth Youth i Law and Order

Publicat fa

el

Youth Youth Youth “Sin” LP
A BCore estan molt contents de reeditar aquest clàssic del Hardcore canadenc dels ’80. Una de les bandes pioneres juntament amb DOA, SNFU, Dayglo Abortions, etc. Editat originalment el 1983 i remasteritzat des de les cintes originals. Inclou 9 Bonus Tracks dels seus demos del 82/83 + el darrer tema per a una recopilació.

Youth Youth Youth van ser la banda seminal del hardcore de Toronto. La mare dels ous. Els culpables que “Toronto la buena” fos als vuitanta el refugi del punk rock més radical. I no obstant això, són també el grup més injustament ignot de l’escena canadenca, només reverenciat pels més refinats connoisseurs dels sons ràpids, aspres i intensos.

La seva breu història és la següent: Rob Mallion, guitarrista i l’ànima del projecte, recluta una primera alineació de YYY a finals de 1980 (Rob Demers, Gerry Sewell i Pil Product), i amb ella malgrava alguns temes i ofereix un parell de bolos precaris. Al cap de poc, Brian McCullough i Paul Bishop, que havien compartit escenari amb el grup de Mallion en una d’aquestes primeres actuacions, substitueixen el bateria i el baixista. Posa la cirereta a la nova formació Brian Taylor, que accepta cantar les cançons de Rob després de fer-se amics a la parada de l’autobús. Així de fàcil. La seva primera referència és una maqueta en casset amb nou cançons que veuen la llum el juny del 82, quatre de les quals s’inclouran al recopilatori T.O.H.C. ’83. Aleshores ja són un grup respectat que toca en locals de tot Canadà i fins i tot d’Anglaterra, teloneja les bandes de DC que visiten la ciutat de la torre i munta els seus propis concerts. Amb el recaptat, a l’agost del 83 entren a l’estudi Comfort Sound amb l’enginyer Blair Packham, on registren SIN, l’EP de 12” que acabarà publicat per Fringe Records, el segell de D.O.A. i Dead Kennedys al Canadà. BYO Something to Believe In, la banda de Rob Mallion es va dissoldre de manera tan espontània com s’havia formant, deixant enrere un grapat de cançons superlatives i defensant l’escena des d’altres trinxeres.

Per fer justícia a aquesta banda precursora de l’escena de Toronto, BCore recopila aquí les 7 cançons originals de SIN (cara A) + 9 dels seus demos gravades a Accusonic entre juny del 82 i març del 83 + la seva última versió de “Domination”, gravada al novembre del 83 (cara B).

Edició limitada de 500 còpies (200 en turquesa transparent) PRE-ORDER

Law and Order “Anything but the critic’s choice” LP
BCore reedita una de les bandes pioneres del so Punk/HC de Washinton DC juntament amb Teen Idles. Editat originalment el 1981 i remasteritzat des de les cintes originals. Inclou els 12 temes del seu Single i 13 temes inèdits descartats i del les seves demos.

Entre el 1980 i l’estiu del 81 el hardcore primitiu va recórrer, seguint els ràpids i sorollosos passos dels Teen Idles, la poca distància que separa Washington D.C. de Baltimore. El tret va ser la reunió de dos punks locals, el bateria Beat Digger i el guitarrista William Dagher, també integrants dels Bollocks, amb els companys de classe David Clark (baix) i Mike Finnegan (germà de Sean Finnegan, bateria de Void). Així, Law and Order van compartir aviat escenari amb la primera fornada hardcore de la ciutat veïna al costat de (ull) Bad Brains, Minor Threat, S.O.A., Xarxa C, Youth Brigade i Iron Cross.

Alguns dels seus temes s’havien d’incloure a Flex Your Head, el mític recopilatori de Dischord, però un problema tècnic els va deixar finalment fora. Lluny de desanimar-se, van inaugurar Fetal Records amb aquest EP de 7 polzades amb 12 cançons (!) enfundades en el dibuix a retolador d’un policia (del mateix Finnegan), fotocopiat en diferents papers. Suficient perquè Flipside Magazine situés L&O entre les millors bandes del moment al costat de (ull) Dead Kennedys, Descendents i Black Flag. Encara que potser la fita més gran en la seva fugaç carrera va ser tocar el 4 d’abril de 1981 al Wilson Center, al concert organitzat per HR de Bad Brains per presentar el single de S.O.A. Com sigui, la cosa és que al cap de poc van desaparèixer per combustió espontània, quedant als llimbs dels grups de culte.

En un exercici d’espeleologia hardcoreta, remasteritzem aquesta gemma oculta a partir de les cintes originals + 13 temes inèdits. 25 trallades de fúria adolescent a velocitat de vertigen. Atenció: si pestanyes te’ls perds.

Edició limitada de 500 còpies (200 en taronja transparent) PRE-ORDER

Novetats discogràfiques

AL·LÈRGIQUES AL POL·LEN ens presenten el seu apocalipsis de guiris i zombies

Published

on

By

El segon single del nou treball de les pol·lens segueix sorprenent per la seva nova sonoritat indie a més d’allunyar-se de les seves temàtiques habituals, fent una crítica dels guiris i el turisme.

Apocalypsis nowel segon avançament d’Al·lèrgiques al pol·len arriba com un cop sec: un tema d’indie-rock punyent que abraça el nihilisme amb ironia dins d’un món en crisis.

La cançó dibuixa una Barcelona distòpica (o no tant) saturada de guiris i convertida en un escenari postapocalíptic on la resistència deixa de tenir sentit. Lluny de l’heroisme habitual del gènere, la veu protagonista rebutja el relat de supervivència: no vol ser l’heroïna, ni tan sols ser recordada. Vol desaparèixer abans que haver de resistir. “Jo només demano se m’emportin la primera”.

Amb una lletra directa i repetitiva que colpeja com un mantra (“No viuré per sempre / Tot se’n va a la merda”), el tema captura una sensació generacional: la fatiga davant d’un món que s’esfondra lentament mentre tot segueix aparentment igual. El contrast entre l’imaginari apocalíptic (“guiris i zombies”) i la quotidianitat (“em quedo al pis fumant”) reforça aquest desencant lúdic i irònic.

Musicalment, aposten per un so cru i immediat, amb guitarres tallants, tambors de l’apocalipsi i una energia que oscil·la entre la ràbia i la resignació amb una producció, de nou, amb Joana Subirats al capdavant. És una peça que no busca redempció, sinó assumir el caos amb sarcasme.

Aquest segon avançament consolida la identitat del grup: una veu pròpia dins l’escena indie-rock, capaç de convertir l’ansietat contemporània en un himne subversiu.

COM ESTAN LES POL·LENS?
Amb la nova gira estrenada amb tres sold out a Barcelona, la triomfada a la Telecogresca, i aquest cap de setmana a la festa de presentació de l’Embassa’t, estan més en forma que mai. Per aquesta temporada ja tenen més de 20 bolos tancats, en una gira d’evolució en què estan presentant el seu nou so, fent reversions de les seves cançons anteriors, presentant els nous singles, i estrenant temes inèdits, conseguint un directe tant magnètic com l’anterior, però més frenètic, rocker i fi.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.