Connect with us

Novetats discogràfiques

Saïm edita “Fràgil”, una col·lecció d’himnes punk-rock

Publicat fa

el

Les illes ens segueixen portant bones notícies, en un món condicionat per les circumstàncies, rebre una glopada d’aire fresc sempre ens alegra el dia. I qui ja conegui als Saïm, ja sap de què parlem. Una de les bandes que saben transmetre més l’essència de l’underground, l’essència de fer el que et surt dels ovaris, l’energia litúrgica d’un punk-rock, hardcore melòdic, que t’entra per la vena grossa. Això és el que sentim amb aquest nou disc “Fràgil”.

Qualsevol diria que madurar és aprendre a acceptar que la derrota forma part de la teva vida com una mena de remor de fons. No es tracta de grans fracassos, sinó de petites pèrdues, de les renúncies del dia a dia i de com vas comprovant, a poc a poc, que la teva llista de coses pendents abans de fer-te gran encara continua sumant ítems men-tre el teu marge de dur-les a terme disminueix a un ritme vertiginós, perquè el temps passa més aviat a mesura que et fas gran i ningú t’ho havia contat —o si t’ho varen contar, no escoltaves. I ara se suposa que ets una persona adulta, que no hauries de malgastar el teu temps en somnis inútils i esperances vanes, que ja has de tenir una casa en propietat, un cotxe, una família pròpia, obligacions, crèdits, projectes a llarg termini, però no tens res de tot això.

Fràgil, dels Saïm, és un disc sobre intentar construir alguna cosa a partir dels bocins romputs de les promeses traïdes. De les que ens varen fer i de les que ens vàrem fer a nosaltres mateixos. De tot el dolor i els plors que hem deixat enrere, tant els que hem provocat i com els que hem patit. És un esforç per intentar treure de les runes alguna certesa, per petita que sigui, i trobar una pedra fitera sobre la qual sostenir encara que sigui només un gram d’honestedat.

El segon llarg de Saïm és també una trepidant col·lecció d’himnes punk-rock que no temen sonar íntims, a mostrar els flancs i acotar el cap, admetre errors sabent, tanmateix, que hi tornarem. En aquest nou treball, el trio de Felanitx-Manacor ha anat a la segura i ha treballat amb els germans Santi i Víctor Garcia a Ultramarinos Costa Brava, el lloc idoni per a una banda com Saïm. I a Ultramarinos han sabut treure profit d’una banda que, des de que va publicar Accidents (Bubota, 2017), no ha deixat de fer concerts i de créixer davant la mirada de tothom, convertint-se en un dels valors més sòlids de l’escena.

A Fràgil, a més, es confirma tant l’evolució melòdica del grup com la ja contrastada contundència d’una base rítmica formada pels germans Natàlia i Daniel Gómez, que impulsa les guitarres de Joan Roig amb una ferocitat heroica. Hi ha aquí algunes de les millors cançons que han fet mai: “Autumne”, primer single del disc, és un himne en tota regla; o l’incandescent “Febrer”, o la preciosa (sí, preciosa) i redemptora “Celobert” (amb la col·laboració del trompetista Pep Garau).

Però més enllà de les cançons i el so, el que deixa clar aquest nou disc de Saïm és que l’ambició de parlar de temes personals i que ens toquen a tots no resta ni una busca de compromís amb una manera d’entendre el rock’n’roll i la música que, en uns temps en què tot tendeix a la frivolitat, suposa un compromís ètic quixotesc amb una aventura incerta que tots sabem com acaba.

Saïm no són artistes. Saïm toquen en un grup de rock. I tocar en un grup de rock és, i més ara, una manera d’estar en el món, una manera de donar sentit a la derrota quotidiana, de ser fràgil i no esquerdar-te. Una manera d’errar bé. 

Aquest divendres 5 de febrer surt a la venda el nou disc dels Saïm, “Fràgil”, a través de BCore Disc, Bubota i Saltamarges. El podeu adquirir avui mateix a través del bandcamp. Les primeres comandes sortiran divendres mateix.

Crèdits / Gravat per Santi García i Borja Pérez als Ultramarinos Costa Brava i per Michael Mesquida als estudis FAvela entre el 2019 i 2020. Mesclat per Santi García. Masteritzat per Víctor García. Fotografia de la portada i de l’interior de Josep Castejon. Disseny gràfic de Joan Roig. Trompeta a Celobert per Pep Garau. Saïm som Natàlia Gómez, Daniel Gómez i Joan Roig.

Imatge de la capçalera de n’Albert de quan gravat durant un video pel desert de Felanitx DC.

Novetats discogràfiques

Rata Negra presenta el seu nou video-single, “Llorando”

Published

on

By

Podem aguantar les maneres. Sí, podem fer com que no passa res 24 hores al dia, 7 dies a la setmana, durant setmanes, mesos, anys; podem capejar aquesta ruptura, o mirar enrere així en general, o agafar una feina a una hora en metro, o mirar als ulls a la mort, o contemplar el món en flames, o fins i tot fer videoconferències “sobre un projecte” d’una hora mentre penses amb la teva quota d’autònoms. Però plorar, això no ens ho pot treure ningú. Plorant reconeixem, i plorant podem disparar una metralladora, i també plorant celebrem. Rata Negra parlen al seu nou vídeo-single de plorar per tornar a la ciutat, de plorar per tornar a treballar, o per haver de treballar de per vida. També de llàgrimes d’alegria davant la desgràcia aliena d’aquesta persona a qui detestes. Però també plorar per no poder descansar, per tenir gana, ressaca o ansietat. La vida a la gran ciutat, que bona és, però quines ganes de plorar et donen pensant en estar així per sempre més.

Rata Negra presentaran el “Una Vida Vulgar” l’11 de setembre a la Sala Sol, efectivament, això és demà passat, però això ja està esgotat. Però també els podràs veure al BAM de Barcelona el 24 de setembre o a Porta Caeli (Valladolid) el 25, queden poques entrades però si et dones pressa encara arribes.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.