Han hagut de passar catorze anys de silenci musical des del seu anterior disc “L’Antarctica” (BCore, 2007) per que Madee ens sorprengui amb “Eternity Mingled With The Sea” (Bcore Disc, 2021). El seu nou àlbum, el cinquè junts, produït per Santi Garcia.

“Eternity Mingled With The Sea” és una col·lecció de dotze temes amb el material del recent EP “Under the sun” i alguns temes addicionals. El repertori segueix la línia de “Age of Ruin”, és a dir, és una mica el que podríem anomenar “emo de mitjana edat” o “emo madur”. Com Joan Of Arc, American Football o Jeremy Enigk, Madee són fidels a la seva identitat sense menysprear la clarividència i la serenitat que poden donar els anys.

Entre les cançons, destaquen sorpreses com “Blanchard Avenue Blues”, composició de Pep Masiques amb teclats new wave dels vuitanta, o “Night of the new moon”, amb una interessant tensió continguda. A nivell líric, les lletres al·ludeixen també a la maduresa, com ja ho feia “The wayhome”. Segons les sàvies paraules de Mark Swanson, el seu lletrista des de “Age of ruin”, la maduresa és entendre que “cal viure el millor que es pugui i fer les coses amb afecte i evitar tot el que et causi dolor i tristesa”.

«És una clàssica cançó de ruptura. Vaig sortir amb una noia que vivia a Blanchard Avenue, al centre de Seattle. Ella era una estudiant de belles arts i jo era un desastre. Era perfecta per a mi. La estimava de debò, però a causa de circumstàncies fora del nostre control, vaig necessitar deixar la relació. Vaig trencar amb ella a Blanchard Avenue. Va ser una freda nit de tardor, ella va plorar i jo vaig morir per dins. La sort ximple et derrota. Vaig decidir escriure una trista cançó sobre el fet d’estar dret a Blanchard Avenue després de trencar amb ella» Mark Swanson (autor de la lletra).

«Per al vídeo de Blachard Avenue Blues recuperem imatges d’un gran metratge de cintes de Super8 que va filmar el meu pare durant els llargs estius de la nostra infantesa, en multitud de festes i celebracions familiars. Records que ens evoquen moments de felicitat barrejats amb nostàlgia; records que mai desapareixeran » Pep Masiques (guitarrista de Madee).

Amb el pas dels anys, Madee, s’han convertit en un grup de culte, sempre han tingut talent, el que fa que un músic sàpiga quina nota cal tocar i quin ritme cal aplicar en cada moment, i saber no endinsar-se en terrenys que no porten enlloc, aquells per on malauradament es perden massa. Un treball artesanal que només alguns poden fer amb la delicadesa, la sensibilitat i l’energia de Ramon, Adam, Capi, Pep, Marc, Antonio i Mark.