Connect with us

Bolos

Tomorrow Never Knows, nou cicle musical organitzat per Houston Party

Publicat fa

el

Neix Tomorrow Never Knows, un nou cicle musical creat per Houston Party, batejat com aquella cançó de The Beatles, l’última de el disc “Revolver” (1966). La va compondre John Lennon. Al cicle Tomorrow Never Knows, seran oberts de ment, com en el seu moment ho va ser aquella cançó: així que anem a obrir-nos a aquest, aquest i aquell estil musical. Perquè aquesta iniciativa sorgeix per obrir una porta més a la tornada del directe, i perquè, pandèmia al marge, giri de nou la sínia. El matí mai sap i demà qui sap. Però avui, aquí i ara, anem a muntar concerts.

De moment, les primeres cites de Tomorrow Never Knows tindran lloc a la sala La Nau de Barcelona i són les següents: saïm (9 d’abril), Los Estanques (10 d’abril), Jack Bisonte (30 d’abril), Parquesvr (15 de maig), Ricky Gil & Biscuit (22 de maig) i Pajaro Sunrise (23 de maig).

Descriguem breument als protagonistes: el trio balear saïm es mou amb soltesa entre el power pop potent i melodies amarades al so Washington D.C.; el quintet càntabre -amb base a Madrid- Los Estanques practica un pop progressiu que enlluerna, amb reflexos de jazz, folk i soul; el duo madrileny Jack Bisonte està marcant el seu terreny a cop de “estampida acústica”, van néixer com combo folk i s’ha anat movent fins a ser comparat amb John Mayer en versió més sexy; la banda madrilenya Parquesvr combina de manera difícil de classificar però fàcilment plausible, i molt, el post-punk, l’spoken word i certa cara dura del rock; el lleonès Pajaro Sunrise transita entre el folk, el pop i la música electrònica i llueix ja una reeixida trajectòria signant bandes sonores per a pel·lícules, sèries i anuncis; i finalment Ricky Gil & Biscuit, clàssics incombustibles de les escenes pàtries dels vuitanta i noranta, presenten un flamant disc, el primer en solitari de Ricky, amb Biscuit donant-li una tremenda cobertura.

Tots els concerts s’iniciaran a les 20 hores (obertura de portes, 19.15 hores), excepte el de Pajaro Sunrise, que tindrà lloc a les 12.30 hores (obertura de portes, 11.45 hores). Les entrades per a tots ells ja estan a la venda, les de saïm, Jack Bisonte i Ricky Gil & Biscuit al preu de 12€. Les de Parquesvr i Pajaro Sunrise, a 14€. I les de Los Estanques, a 15€. A causa de la normativa vigent per la pandèmia del coronavirus, l’aforament està restringit i es limita a 90 localitats.

Bolos

Chaqueta de Chándal segueix presentant en directe el disc “Futuro, tú antes molabas”

Published

on

By

Després del seu recent pas pel Primavera Sound de Barcelona, la gira de presentació del nou disc de Chaqueta de Chándal desembarca aquesta setmana al Festival Emergentes de Toro (Zamora), i continuarà el seu camí a l’Altacústic d’Altafulla (16/7), JMEP d’Ulldecona (17/7), Les Santes de Mataró (28/7), el Phe Festival de Puerto de la Cruz (20/8), el Canela Party de Torremolinos (26/8), el RRRec d’Igualada (28/8) iel SintonitZZa de Santa Coloma de Gramanet (02/9), entre altres dates per anunciar.

Formar un grup que sonés a alguna cosa entre el pop, el krautrock y el punk: aquest era el pla que van tramar una nit Guillem Caballero (veu i teclats, ex Surfing Sirles), Natalia Brovedanni (veu i guitarra, ex Santa Rita) i Alfonso Méndez (bateria i cors, ex lo:muêso).

Després del seu explosiu debut amb “Gimnasia menor” (2019), ara contraataquen amb “Futuro, tú antes molabas”, que sota un embolcall més pop i aparentment amable, amaga tota la acidesa, ironia i crítica social marca de la casa, que els ha convertit en un dels grups més carismàtics i imprescindibles de l’escena actual.

FUTURO, TÚ ANTES MOLABAS
Primer de tot, un avís. Tot i que aquest disc té cançons més pop, colors més càlids, melodies més amables… Tot i que el seu embolcall musical és més lluminós, eclèctic i brillant… Aquest disc vol donar mal rotllo. Vol donar mal rotllo, i ho fa. Perquè aquest disc està més preocupat, fins i tot desenganyat. Coses de fer-se gran, sí.

Aquest disc es preocupa per l’individualisme exacerbat d’avui en dia, per la nova dictadura dels sentiments, pel jo com un objecte de consum més, per la hiperventilació a les xarxes socials, per la perillosa addicció a la discòrdia, per l’aniquilació del que és comú enfront del que és divers… A banda d’algun problema ja crònic, com el vodevil polític o la xacra eclesiàstica. Que de la pandèmia en sortiríem més fortes, amb empaties reforçades i amb horts urbans per tota la geografia? Doncs sembla que no. Per començar, a la pandèmia li queden unes quantes piles per gastar encara…

En resum: aquell futur que molava, el de les riqueses redistribuïdes i els monopatins voladors, ja és un simple somni. Pura nostàlgia.

Chaqueta de Chándal estan enfadades, però canalitzen l’enuig a la seva manera: amb sorna, amb la ironia com a salconduit, potser com a protecció. Entre acudit i acudit diuen el que pensen i pensen el que diuen, i aquesta honestedat és d’agrair. No han vingut a salvar el món, ni a agitar consciències més del compte; el seu objectiu continua sent fer ballar, cantar fort i compartir la profunda queixa de la manera més horitzontal possible: rient una mica.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.