Connect with us

Cròniques

Tilde presenten el seu nou disc “Algae” al Pumarejo

Publicat fa

el

Dissabte de concert, tornem a imaginar-nos que retornem a una espècie de normalitat. Tot i les esplèndides mesures de seguretat del Pumarejo, un espai imprescindible pels amants de la bona música i molt semblant al nostre estimat Dràstik Punkaires, vam gaudir com miserables.

El passat dissabte 20 de març, els barcelonins Tilde ens presentaven el seu nou treball discogràfic “Algae” amb tot l’aforament complert. Vam arribar al Pumarejo trenta minuts abans de l’obertura de portes, les ganes de directe ens va fer arribar estranyament una estona abans de l’inici. Durant l’espera, tot fent unes birres vam veure passar als amics de “Ojala este mi Bici”, a l’Albert Royo, que amb la seva càmera immortalitza infinitats de concerts, i un llarg etc, que mostra la bona salut de l’underground nostrat.

Anem amb els Tilde, els protagonistes del vespre/nit d’aquest fred dissabte de març. Presentaven el nou LP “Algae”, el cinquè treball d’estudi de la banda barcelonina on s’hi recullen vuit noves cançons que engranen a la perfecció amb el seu anterior LP “Animares”. Gravat en rigorós directe i editat durant el confinament, és el disc que millor reflecteix el so natural de la banda. Sens dubte, Tilde ha donat amb la tecla en aquest nou enregistrament que ens apropa encara més al seu depurat i potent directe. Un directe on la gran part del públic present al Pumarejo, seguia el ritme de les cançons amb moviments subtils de cap, uns ritmes trepidants, intensos, de com anomena algú, post-hardcore barrejat amb una veu flamenca. Després d’any i mig sense fer bolos, –com ens comentava en Mario (bateria)– podem afirmar que tenen un directe per engrandir encara més el seu llegat a la cultura popular d’aquest país.

Amb aquest nou lliurament, Tilde continua unint tensió i subtilesa, conjugant un post-rock molt personal en el qual el flamenc guanya pes respecte als seus anteriors discos i els matisos jazzeros segueixen pintant el paisatge sonor del planeta Tilde. Atmosferes i ambients perfectes per l’abstracció i la reflexió. Les lletres i interpretació de Mati aporten gran força i sentiment, combinant temàtiques personals amb altres de denúncia i forta càrrega social.

Gravat i masteritzat als Estudi Hukot per Milo Gomberof durant el mes d’abril del 2019. Mesclat i produït per Carlos Sánchez, guitarrista de la banda. L’edició del disc és fruit de la cooperació entre la pròpia banda i els segells Repetidor Disc (Igualada) i Ta-Ta Boom Records (Zaragossa).

Cròniques

Metadona Pop-Punk (Crònica del Anti-Sorrofest)

Published

on

Durant les llunyanes èpoques prepandèmiques, el mes de juliol es convertia en una data assenyalada amb foc per tots els amants del pop-punk. Suor i ritmes ramonians es fusionaven en una voràgine de descontrol a la pista de l’enyorada Rocksound (o Rocksauna) de Barcelona. El motiu d’aquesta bacanal punk rocker? El Sorrofest, la mare de totes les festes. L’any 2019 aquest certamen especialitzat en el pop-punk i el power pop va arribar a la seva desena edició, però l’any passat no es va poder celebrar per culpa de la pandèmia. Enguany, els seus organitzadors van decidir satisfer les necessitats més bàsiques dels addictes als dogmes de Dee Dee Ramone amb un Sorrofest de format reduït i seguint les restriccions actuals, un Anti-Sorrofest. Una dosi de metadona pop-punk protagonitzada pels mítics F.A.N.T.A. de Santa Coloma de Gramenet i Los Summers, arribats des d’Almeria.

Va ser complicat estar-se quiet a les cadires de la sala New Underground, fins i tot algun es va animar a ballar amb el cul enganxat a la cadira. Pel que fa a aquesta petita sala barcelonina, va complir de meravella amb el que se li va demanar: Un so contundent, ben adaptat als power trios de la vetllada i, a més, amb una bona organització pel que fa al control d’accessos i aforaments.

F.A.N.T.A. van ser els encarregats d’obrir els concerts. La darrera vegada que els havíem anat a veure, la Rocksound es va quedar sense llum i nosaltres sense concert, així que teníem moltes ganes de veure’ls a la New Underground. La seva fórmula és simple a la vegada que efectiva: Un huracà de guitarres frenètiques, una evolució de l’estil dels Ramones i els Queers, però més ràpids, més contundents i més sarcàstics. Jugaven a casa, així que des dels primers compassos el públic no va deixar de cantar temes com Formol, Turista en Hiroshima o Amor en descomposición. De fet, bona part del seu repertori es va centrar en el seu cèlebre disc ¡Más rápido!, però també van fer sonar cançons més antigues com Más de lo mismo o altres d’acabades de sortir del forn com Paciente Cero. Tal com van reconèixer ells mateixos, portaven més de dos anys sense actuar en directe i això es va notar en algun moment de desconcentració, però res greu que el seu públic no els pogués perdonar.

Los Summers

Els següents en saltar a l’escenari van ser Los Summers, uns vells coneguts per la família sorrofester i que tot just arribaven des d’Almeria presentant el seu flamant disc Cometerion un error…, i no diem “flamant” perquè sí, sinó perquè, d’ençà que va sortir, ens ha semblat el millor treball d’aquest trio andalús.

Després del frenesí viscut amb F.A.N.T.A., a alguns ens van agafar a contrapeu les melodies més surferes i més pausades de Los Summers, però de seguida que ens vam aclimatar amb cançons com Verano en Bélmez. En un no res, tot va anar rodat i el concert va avançar amb una comunió total entre públic i banda, fent-nos recordar amb enyorança aquells temps on haguéssim estat ballant descontroladament al son de les seves guitarres (probablement també hi hauria algú caminant pel sostre de la sala, però això millor que ho vegeu vosaltres mateixos a la pròxima edició del Sorrofest).

Acabats els dos concerts, ens vam quedar amb “mono” de més. Una dosi de metadona pop-punk no és suficient pels que ens hem quedat orfes de Sorrofest durant dos estius seguits, però no ens podem queixar pas. Dos concerts en majúscules amb dos de les millors bandes d’aquesta escena i amb el retrobament inclòs de la comunitat sorrofester, que és, sens dubte, la millor droga de totes.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.