Connect with us

Cròniques

Assistim a la presentació del nou projecte Bela

Publicat fa

el

El passat 27 de març, vam assistir al Pumarejo a la presentació del nou treball i projecte Bela. Quan l’actitud es destaca de la resta, anem pel bon camí, i en aquest cas, l’actitud creant atmosferes cinematogràfiques, que ven ve podrien ser la banda sonora d’alguna pel·lícula d’en Peter Greenaway, ens van deixar navegant d’amunt d’un núvol.

Vam arribar puntuals, cap a les 18.30h, s’iniciava a les 19.00h, per passar totes les proves d’accés “COVID free” del ja mític Pumarejo. Un espai que està dins del cercle de l’underground català, un cercle on i participen els artistes, els promotors, els espais/sales, els tècnics de so, els voluntaris i sobretot, el públic. Tots aquests elements són imprescindibles per mantenir “la resistència” activa, una actitud per donar suport a projectes macos com el de Bela i el Pumarejo, i on tots ens arramangue’m una mica i assistim als pocs bolos que resisteixen al temporal, o el desert s’anirà fent gran.

En Kike Bela (Blod Quartet, Murnau B…) al baix i aparatos, ens va presentar el seu nou i primer treball “La Entrega”, acompanyat per dos cracks de l’escena, l’Edi Pou (ZA!) a la bateria i d’en Miquel Casaponsa a la guitarra. Al concert van realitzar els vuit temes del disc, no en tenien més, per això es va fer un pel curt, segurament quan estàs levitant, sempre es fa curt. Els temes començaven com l’original i acabaven en una jam improvisada, on la distorsió i els tempos marcaven la pauta.

“La Entrega”, el segon tall del disc, és un títol importat d’una altra peça de l’artista plàstic Marco Noris, també és autor de la portada. A Bela el va seduir la polisèmia de la paraula: el lliurament com a publicació que exigeix tancar alguna cosa, donar-li forma i mostrar-; però també el lliurament com esforç personal, honest i nu.

“Quan li pregunto a Kike Bela per què ara, per què començar una carrera de solista després de tants anys en això, em demana 24 hores per respondre’m. Les seves peces tampoc tenen pressa, evolucionen de forma lenta i orgànica, amb crescendos, altiplans i desenvolupaments al servei d’una banda sonora expressionista i minimalista”, ens comenta l’Edi Pou, periodista i membre dels ZA!.

Cròniques

Tilde presenten el seu nou disc “Algae” al Pumarejo

Published

on

By

Dissabte de concert, tornem a imaginar-nos que retornem a una espècie de normalitat. Tot i les esplèndides mesures de seguretat del Pumarejo, un espai imprescindible pels amants de la bona música i molt semblant al nostre estimat Dràstik Punkaires, vam gaudir com miserables.

El passat dissabte 20 de març, els barcelonins Tilde ens presentaven el seu nou treball discogràfic “Algae” amb tot l’aforament complert. Vam arribar al Pumarejo trenta minuts abans de l’obertura de portes, les ganes de directe ens va fer arribar estranyament una estona abans de l’inici. Durant l’espera, tot fent unes birres vam veure passar als amics de “Ojala este mi Bici”, a l’Albert Royo, que amb la seva càmera immortalitza infinitats de concerts, i un llarg etc, que mostra la bona salut de l’underground nostrat.

Anem amb els Tilde, els protagonistes del vespre/nit d’aquest fred dissabte de març. Presentaven el nou LP “Algae”, el cinquè treball d’estudi de la banda barcelonina on s’hi recullen vuit noves cançons que engranen a la perfecció amb el seu anterior LP “Animares”. Gravat en rigorós directe i editat durant el confinament, és el disc que millor reflecteix el so natural de la banda. Sens dubte, Tilde ha donat amb la tecla en aquest nou enregistrament que ens apropa encara més al seu depurat i potent directe. Un directe on la gran part del públic present al Pumarejo, seguia el ritme de les cançons amb moviments subtils de cap, uns ritmes trepidants, intensos, de com anomena algú, post-hardcore barrejat amb una veu flamenca. Després d’any i mig sense fer bolos, –com ens comentava en Mario (bateria)– podem afirmar que tenen un directe per engrandir encara més el seu llegat a la cultura popular d’aquest país.

Amb aquest nou lliurament, Tilde continua unint tensió i subtilesa, conjugant un post-rock molt personal en el qual el flamenc guanya pes respecte als seus anteriors discos i els matisos jazzeros segueixen pintant el paisatge sonor del planeta Tilde. Atmosferes i ambients perfectes per l’abstracció i la reflexió. Les lletres i interpretació de Mati aporten gran força i sentiment, combinant temàtiques personals amb altres de denúncia i forta càrrega social.

Gravat i masteritzat als Estudi Hukot per Milo Gomberof durant el mes d’abril del 2019. Mesclat i produït per Carlos Sánchez, guitarrista de la banda. L’edició del disc és fruit de la cooperació entre la pròpia banda i els segells Repetidor Disc (Igualada) i Ta-Ta Boom Records (Zaragossa).

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.