Novetats discogràfiques
Joan Colomo torna amb “Cançó animada”, l’esperat primer avançament del nou “Disc Trist”

Actualment tots som Joan Colomo. El músic català ens representa millor que ningú. En unes circumstàncies com les que vivim, què hi ha més representatiu que intentar ser optimista, no ensortir-te’n i haver-te de conformar amb haver-ho intentat? En Joan volia publicar un disc alegre, però li ha sortit un disc trist; d’aquí que hagi volgut titular amb aquest títol sincer el seu nou treball, que sortirà a la venda el 19 de maig a través del segell BCore. El disc és trist, però, en el fons, llegint-hi entre línies, hi trobem un retrat dolç i alhora amarg del desconcert que tots portem dins. Tan contradictori i empàtic com sona, un disc lúcid i honest, que ens recorda que tenim dret a exigir ser feliços malgrat la tristesa.
En Colomo volia fer un disc alegre, li ha sortit agredolç, però el titula ‘Disc trist’. Surt a la venda el 19 de maig a BCore
“Cançó animada” és, per a Colomo, “un exemple pràctic de la dificultat que tenim per ser optimistes, com a mínim a curt termini”. I confessa: “Jo realment volia escriure una cançó animada però el descoratjament ha fet que acabés narrant l’intent frustrat d’escriure-la. És una espècie de metacançó que guarda un bri d’esperança, perquè, com diu l’última frase, pot ser que el futur sigui millor”. Sobre una base trepidant de baix i percussió, endolcida per línies de teclat i sintetitzadors, Colomo fa una autèntica declaració d’intencions que, més enllà de referir-se al procés creatiu de la cançó pròpiament, ens parla del desig que tots tenim de ser la nostra millor versió. Una voluntat que, encara que ara es torci per les circumstàncies, ens salva una miqueta per mantenir la fortalesa de, com a mínim, intentar-ho.
Cantautor autèntic, brillant i innovador, aquest músic de 40 anys està sobradament consolidat a Catalunya. La seva prolífica carrera es tradueix en dues dècades fent música: una d’elles en què va formar part de bandes de renom com The Unfinished Sympathy, Zeidun o el supergrup La Célula Durmiente, i des de 2009, ja com a artista en solitari. Des de llavors ha llançat sis discos al mercat, sempre des del segell barceloní BCore, amb un resultat refrescant i inspirador. Amb un equilibri natural entre sentit de l’humor i sentit crític, Colomo és un autor eclèctic però sempre reconeixible. I necessari. Per això el seu setè àlbum en solitari arriba just a temps: a la primavera, per marcar el despertar de la música després d’un any nefast.
El videoclip, dirigit per Castells&Garay, s’inspira en la clàssica imatgeria del fenomen OVNI (laboratoris secrets, científics i personatges misteriosos en gavardina) i de sèries com “Expediente X”. La cançó s’impregna d’aquest univers per parlar sobre la incapacitat de mostrar optimisme. Cançó Animada, de Colomo, ens fa reflexionar sobre l’obligació de ser feliços que ens imposa el món. El fet de no ser capaços de ser-ho tant com mostren els nostres amics a Instagram, ens fa sentir estranys… gairebé com si fóssim alienígenes en el nostre propi planeta.
Imatge principal de Rubén Cruz

Novetats discogràfiques
THE LEB TRIP publica “Rising High”, el seu EP de debut

The Leb Trip és el nou projecte indie folk de Jordi Bel, cofundador, compositor, guitarrista i vocalista dels barcelonins Stay, banda habitual de l’escena nacional de rock psicodèlic des de fa més de 20 anys.
El primer treball de The Leb Trip portarà per nom “Rising High EP” i ha estat produït per Daniel Wylie, exlíder i compositor de la banda escocesa de pop rock i folk psicodèlic Cosmic Rough Riders. Va veure la llum el passat 20 de novembre de la mà del propi i nou segell barceloní Flower Canyon Recordings.
El primer avançament serà ‘Time is the Enemy’, una reflexió àcida sobre el triangle vital temps-amor-fe, el videoclip i artwork del qual ha estat realitzat per Enric Chalaux (Delay Lamas, Aleppo Pine).
Com a membre de Stay, Jordi Bel ha publicat sis àlbums fins avui amb diferents segells nacionals i internacionals, realitzant diverses gires i actuacions als principals festivals del país i compartint escenari amb artistes com Liam Gallagher, Ocean Colour Scene, The Dandy Warhols o The Pretty Things.

The Leb Trip marca un punt d’inflexió a la carrera musical de Jordi amb què pretén obrir-se en canal i explorar terrenys més introspectius i acústics. Un viatge a l’univers interior amb melodies i textures més delicades i personals, amb clares influències dels clàssics de sempre com Donovan, Cat Stevens, Bob Dylan, Simon & Garfunkel, Gram Parsons, Big Star i d’altres més contemporanis com Dawes, Woods, The Shins, Vetiver…
Daniel Wylie ha estat clau en aquest sentit per produir els quatre temes seleccionats per configurar el primer EP. Els seus ‘Cosmic Rough Riders’, descoberts per Alan McGee, van arribar a vendre més de 100.000 còpies al Regne Unit del genial Enjoy the Melodic Sunshine (2001) i recentment la reedició en vinil (2022) ha arribat a ser Top 40 de vendes les llistes angleses.
El segell Flower Canyon Recordings, la seu i l’estudi d’enregistrament del qual es troben al cosmopolita barri de La Floresta (Sant Cugat del Vallès), neix com a fruit de la passió pels sons dels anys 60, 70 i 90, especialment per estils musicals com el rock, la psicodèlia, el folk, el britpop, l’alt country i el blues.
A partir d’aquesta inspiració, Flower Canyon Recordings vol ser més que un segell: un estil de vida, una manera de fer les coses; és el bon tracte amb els músics; el respecte per la creació dels artistes; el bon gust per la música allunyada de tendències condicionada per algorismes; és la calor que proporciona un entorn de natura sense estrès.
-
Festival6 anys ago
El Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
El Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
Les Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible6 anys ago
Mercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga