Connect with us

Novetats discogràfiques

“Rock ciudad” nou EP de la banda postpunk Los Yolos

Publicat fa

el

Et farem un favor. Perquè la teva màxima aspiració per a aquesta nit, potser per a aquest any, és que fos tranquil, i això no és poc. Però si escoltes ara mateix l’EP de Los Yolos, “ROCK CIUDAD” ditatg per Humo Internacional, les seves cinc pistes s’incrustaran al cap sense esperança, i tenyiran tot el que ha de venir d’humitat, suor i olor de cendrer. Perquè ara que tothom sona a grups dels 80, Los Yolos fan una volta de rosca i destrossen les teves orelles amb riffs atemporals, arrossegant-se per moquetes impossibles, fent el que els dóna la real gana. I compte amb aquests pantalons, aquests pantalons parlen més que tota la teva família junta.

Si “Carita de Luna” ha posat merescudament el teu estèreo en flames, i t’has sorprès més d’una vegada cantant al bany “a mí me gusta tu libertad y tu fragancia especial”, i aquests teclats a l’estil Ray Manzarek et posen els pèls com escarpies, espera’t a escoltar “Empalmao”. Segueixes tenint 15 anys, mai no has complert un sol dia més. Cantaràs “Sintético sintético, tu cuerpo” i mouràs el teu cul al ritme d’aquest vedell. Guitarres que podrien ser de Ron Asheton retregant-te per terra. Els gairebé 4 minuts de “Controlo” et transportaran als baixos fons de Miami als 80, els més perillosos que puguis imaginar-te, o potser a una claveguera amb Snake Plissken. I si encara conserves la consciència, “Bruja Mecánica” caurà sobre tu com una capa de lluentons llançada amb arrogància a un costat de l’escenari. Així és l’existència de petita. Un hit darrere l’altre.

Podríem dir que Los Yolos és un grup del munt, dels centenars que sorgeixen avui dia. Però no ens equivoquem, l’aparent ximpleria de les harmòniques guitarres de Los Yolos amaga una gran sensibilitat i complexitat que al costat de les seves lletres malenconioses creen un pastís perfecte, aquell que puja al ficar-lo al forn. De segur els orígens gallecs del cantant Raúl Paez (1995) hi tindran molt a veure, amb aquest bittersweet impregnat de patina dels vuitanta. Posem a la batedora el cap d’Ian Gallagher, els dits de Simon Gallup, pues perdudes als backstages de l’Espanya dels 80, reverbs sense ànim de lucre, diverses tauletes de barbitúrics i l’ingredient secret, que per descomptat, només ells coneixen i voilà…

Novetats discogràfiques

QUERALT LAHOZ tria l’oblit festiu a “Pedí Perdón”, la seva cançó més sofisticada i ballable fins ara

Published

on

By

Ja està bé de demanar perdó! Per educades, per comprensives, o simplement per una submissió estructural involuntària, les dones demanem perdó més vegades de les que hauríem, fins i tot quan no en som culpables. Doncs bé, Queralt Lahoz diu prou, i ho fa amb el seu nou single: “Pedí Perdón”. Aquí, l’estrella de Santa Coloma de Gramenet revisa el propi passat per qüestionar-se les vegades que s’ha disculpat quan no li corresponia, expressant musicalment la decisió de no fer-ho. El nou tall, de fet, dibuixa un escenari on l’artista escull un oblit festiu abans que demanar perdó i tornar a una relació amb algú que el feia sentir culpable per una cosa que no era responsabilitat seva. Un oblit basat a cremar la nit ia ofegar els records a la festa ia l’electrònica. Perquè és important aprendre a no demanar perdó ia oblidar: una fórmula que, fet i fet, ens pot ajudar a seguir endavant.

“Pedí Perdón”, segurament la cançó més sofisticada i ballable de Queralt Lahoz fins avui, camina entre sons i samples lo-fi, amb una rítmica que beu del house, on l’electrònica es fusiona amb el R&B, el dance i sons heretats del hip-hop, i on les melodies vocals s’acosten també al soul. Sense renunciar al segell particular que aporta la seva forma de cantar, i amb una elegància que pot recordar Kaytranada, GoldLink o Anderson. , i haver fusionat l’electrònica i les arrels a Alto Cielo, el seu EP de 2023. Un eclecticisme i una capacitat camaleònica que, això sí, sempre parteixen de la seva puresa i la seva veritat com a artista.

AGENDA
ABRIL
26/4 | SEVILLA | Sala Malandar 
28/4 | CASTELLÓN | Coves de Sant Josep (Singin’ in the cave) * Todo se puso azul

MAIG
8/5 | BIME BOGOTÁ
11/5 | PAMPLONA | Baluarte (VERMÚsica) * Todo se puso azul
14/5  | RIVAS-VACIAMADRID | Auditorio Miguel Rios

JUNY
1/6 | ZARAGOZA | Vinosonic Festival
7/6 | PALENCIA | Festival Palencia Sonora
8/9 – 6 | BARCELONA | Share Festival
26/27 – 6 | BARBATE (Cádiz) | Cabo de Plata

JULIO
11/12/13 – 7 | BILBAO | Festival BBK Live
18/21 – 7 | ALCALÁ LA REAL (Jaén) | Festival Etnosur
20 – 7 | XÀTIVA (València) | Nits al Castell (concierto acústico)
26/7 | SANTIAGO DE COMPOSTELA | Festival 17 Grados Ribeira Sacra 

AGOST
7/8/9/10/11 – 8 | ARANDA DE DUERO | Festival Sonorama Ribera
14 – 8 | MAÓ | Es Claustre

SETEMBRE
26/27/28 – 9 | CÁCERES | Festival Extremúsika

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.