Novetats discogràfiques

Pardals, la banda eivissenca de post-rock presenta el seu primer EP

Publicat fa

4 anys concretament

21/01/2022

Per

Arni

Contents de rebre notícies de les illes amb una altra banda que fa pinta de què tindrà un futur brillant, estigueu al tanto amb la seva evolució, perquè aviat els veurem pels escenaris catalans. La banda eivissenca de post-rock Pardals estrena el seu EP homònim de debut el 10 de febrer, un àlbum de 5 temes instrumentals intensos i contundents, marcats per estructures que gairebé no es repeteixen i que progressen ràpidament cap a passatges enèrgics, sense caure en llargs desenvolupaments ni altres clichés del gènere.

Pardals, formada per Luis Escriche i Joan Torres (guitarres), Jaume Alberti (baix) i Toni Coronado (bateria), va gravar aquestes cançons durant el segon trimestre del 2021 als estudis de SAE Barcelona, amb el propi Alberti juntament amb Eduardo Quintero a càrrec de la gravació i mescla, i que va rematar el mastering de Víctor García a Ultramarinos Barcelona.

Els seus 4 integrants ja venien tocant junts en un projecte de pop en eivissenc, però van aprofitar l’aturada de la seva activitat en directe per la pandèmia de 2020 para donar sortida al local d’assaig al seu altre interès pel rock instrumental (cap d’ells amaga la influència de bandes com Toundra o Böira, de les quals se’n declaren seguidors) i obrir-se a nous horitzons creatius.

El principal compositor de la banda, Escriche, afirma que “Estem molt satisfets amb el resultat, tant a nivell de so -i més tenint en compte que es tracta de la primera producció professional per al Jaume i l’Edu, tot i que no ho sembli-, com per les pròpies cançons. Crec que tots els temes mantenen l’essència del que volem aconseguir: que tota l’estona succeeixin coses noves i arribem a moments èpics amb molta presència sense haver de recórrer a trampes d’estudi, amb els mateixos recursos que tenim en el directe”.

L’EP de debut, que per ara s’editarà exclusivament en format digital, cobreix la meitat del repertori al qual han donat forma fins a dia d’avui, i que ja van poder presentar en concert al festival Back To School 2021 a Sant Jordi (Eivissa).

Actualment, la banda es troba preparant la seva tornada a l’estudi, amb la intenció de gravar una nova tanda de cançons durant el primer semestre de 2022.

Temes relacionats:pardals postrock

Novetats discogràfiques

PABLO Y LOS CIERVOS DORADOS s’uneixen a Humo Internacional i presenten “Vino”, el seu nou single

Published

1 dia ago

08/07/2026

Arni

De vegades només importa les cançons. I les cançons de Pablo y los Ciervos Dorados tenen alguna cosa diferent de tot el que ens envolta. En un mar de música genèrica, les cançons d’aquest trio pontevedrés són una àncora per aferrar-se. Parteixen del folk rock i de l’slowcore, de Red House Painters, de Lisa Germano o de MJ Lenderman, però el porten a un altre lloc. Perquè les seves cançons són alhora expressives i totalment lliures, de vegades desmesurades en la seva durada, de vegades simples esbossos de cançó, però sempre emocionants.

Nascuts a la calor del llegendari espai DIY que és, ha estat i serà el Liceo Mutante, els Ciervos Dorados han tingut diferents iteracions i han provat diferents gèneres, educant-se musicalment al voltant del post-rock i de l’electrònica experimental. És en aquesta última forma en què les cançons de Pablo han acabat aterrant en allò intimista i en allò narratiu, funcionant com una mena de practicant victoriós d’una forma de cançó d’autor poc habitual en la música espanyola: la dels fills (néts ja) de Neil Young: aquest folk impulsiu, entre allò emocional i allò violent. I és que el gran mèrit d’aquestes cançons és la capacitat de convertir allò quotidià en èpic, de ser absolutament sinceres i de funcionar a un nivell emocional molt profund.

“Vino” és el primer avançament de l’àlbum debut de Pablo y los Ciervos Dorados, un treball de vuit temes que veurà la llum aquest any amb Humo Internacional. Produït a Terraforma per Ibán Pérez (Fantasmage, Pablo und Destruktion), el disc sona cru i honest, tan pur com les seves cançons. Cançons de les que et poses en un autobús de matinada, cançons de les que sonen en un bar tancat. De les que t’acompanyen i, sobretot, de les que et creus.