El Bellaurora era un navili culón, de borda baixa i resolt ampli, que deixava una estela ampla i lluent com a bava de cargol. Bellaurora es deia un travesti madrileny de Lavapiés que va passar d’ànima de la festa a cos de la ressaca i d’artista de varietat a habitant de la variant. Bellaurora era un cavall perxeró, de mos desgastat, com de màscara de tragèdia grega. Bellaurora resa un rètol tardomodernista, mig modern i totalment passat de moda, sobre un petit edifici on es troba el carrer Balmes amb el carrer Pelai. Bellaurora és el nom d’un còctel creat al bar Vinilo.

“Bellaurora” es titula el cinquè disc dels Egon Soda, un disc llarg, ple de cançons tretes de l’hospici i que no saben ni de pare ni de mare. És un disc que no parla de res en particular perquè és un crit de necessitat. És omplir un forat que no s’omple. És música que s’explica per si sola.

El cinquè disc d’Egon Soda, Bellaurora, està disponible des del 25 de febrer

Egon Soda és una banda de rock formada per Ricky Falkner (veu i baix), Charlie Bautista (teclats), Xavier Molero (bateria), Ricky Lavado (percussió), Pablo Garrido (guitarra) i Ferran Pontón (guitarra). Aquest sextet, situat entre Barcelona i Madrid, ja porta un llarg camí musical. La banda va néixer a finals dels noranta de la mà de Falkner, Molero i Pontón, que es van conèixer a l’institut. Des de llavors, el grup ha anat nodrint-se de les diverses experiències musicals dels seus membres i de la incorporació de nous components: primer, Garrido, amb qui van gravar el seu primer LP, Egonsoda (2008), després Bautista i Lavado, amb qui han publicat El hambre, El enfado y la respuesta (2013), Dadnos precipicios (2015) i El rojo y el negro (2018).

Les carreres individuals de cadascun dels seus membres (Falkner a Love of Lesbian, Iván Ferreiro o Standstill, a més d’una dilatada carrera com a productor; Baptista amb Jero Romero, Xoel López o Tulsa, entre molts i diversos projectes de producció; Lavado amb Standstill, Nudozurdo, Mi Capitán o The Secret Society; Molero amb Iván Ferreiro, Inspira, Zahara, Mucho i una infinitat de discos que compten amb les seves bateries; àuria de superbanda, encara que ells prefereixen considerar-se un grup d’amics que tenen a Egon Soda casa seva, on es poden desenvolupar musicalment a gust i sense més objectiu que gaudir amb la música i construir un discurs propi sense limitacions ni complexos.