Novetats discogràfiques

Egon Soda, llança el seu nou disc: Bellaurora

Publicat fa

5 anys concretament

01/03/2022

Per

Arni

El Bellaurora era un navili culón, de borda baixa i resolt ampli, que deixava una estela ampla i lluent com a bava de cargol. Bellaurora es deia un travesti madrileny de Lavapiés que va passar d’ànima de la festa a cos de la ressaca i d’artista de varietat a habitant de la variant. Bellaurora era un cavall perxeró, de mos desgastat, com de màscara de tragèdia grega. Bellaurora resa un rètol tardomodernista, mig modern i totalment passat de moda, sobre un petit edifici on es troba el carrer Balmes amb el carrer Pelai. Bellaurora és el nom d’un còctel creat al bar Vinilo.

“Bellaurora” es titula el cinquè disc dels Egon Soda, un disc llarg, ple de cançons tretes de l’hospici i que no saben ni de pare ni de mare. És un disc que no parla de res en particular perquè és un crit de necessitat. És omplir un forat que no s’omple. És música que s’explica per si sola.

El cinquè disc d’Egon Soda, Bellaurora, està disponible des del 25 de febrer

Egon Soda és una banda de rock formada per Ricky Falkner (veu i baix), Charlie Bautista (teclats), Xavier Molero (bateria), Ricky Lavado (percussió), Pablo Garrido (guitarra) i Ferran Pontón (guitarra). Aquest sextet, situat entre Barcelona i Madrid, ja porta un llarg camí musical. La banda va néixer a finals dels noranta de la mà de Falkner, Molero i Pontón, que es van conèixer a l’institut. Des de llavors, el grup ha anat nodrint-se de les diverses experiències musicals dels seus membres i de la incorporació de nous components: primer, Garrido, amb qui van gravar el seu primer LP, Egonsoda (2008), després Bautista i Lavado, amb qui han publicat El hambre, El enfado y la respuesta (2013), Dadnos precipicios (2015) i El rojo y el negro (2018).

Les carreres individuals de cadascun dels seus membres (Falkner a Love of Lesbian, Iván Ferreiro o Standstill, a més d’una dilatada carrera com a productor; Baptista amb Jero Romero, Xoel López o Tulsa, entre molts i diversos projectes de producció; Lavado amb Standstill, Nudozurdo, Mi Capitán o The Secret Society; Molero amb Iván Ferreiro, Inspira, Zahara, Mucho i una infinitat de discos que compten amb les seves bateries; àuria de superbanda, encara que ells prefereixen considerar-se un grup d’amics que tenen a Egon Soda casa seva, on es poden desenvolupar musicalment a gust i sense més objectiu que gaudir amb la música i construir un discurs propi sense limitacions ni complexos.

Temes relacionats:egonsoda pop

Novetats discogràfiques

La banda de hardcore punk de Boston, HAYWIRE, presenta un nou avançament del seu esperat àlbum, que veurà la llum aquesta tardor a través de Roadrunner Records

Published

1 setmana ago

22/08/2026

Arni

Haywire, una de les bandes més representatives de la nova generació del hardcore punk de Boston, la banda ens presenta “Interstate Love Affair”, nou single i un dels temes principals del seu proper àlbum, “I Don’t Wanna Say Goodbye”, que veurà la llum aquesta tardor a través de Roadrunner Records.

“Interstate Love Affair” resumeix bona part de la identitat de Haywire: la contundència del hardcore clàssic de Boston que es troba amb l’actitud de l’street punk i l’Oi!, donant forma a un tema directe, visceral i construït al voltant d’aquesta energia col·lectiva que defineix tant les cançons com els explosius concerts.

Sorgits dins de la nova generació que manté viva la històrica escena de Nova Anglaterra, Haywire han passat de fer-se un nom als circuits hardcore nord-americans a convertir-se en una presència cada vegada més habitual en escenaris internacionals, recolzats per una intensa activitat en directe i diverses gires internacionals.

El 2025, la banda va acompanyar Dropkick Murphys durant la seva gira europea, estrenyent encara més els vincles entre dues generacions del punk de Boston. Aquesta connexió es va materialitzar posteriorment a New England Forever, un llançament conjunt publicat al març de 2026 que reuneix vuit cançons entre temes originals, versions i col·laboracions, reivindicant les arrels obreres i la identitat musical de Nova Anglaterra.

Amb “Interstate Love Affair”, Haywire obren ara una nova etapa. El single serveix com a avançament de ‘I Don’t Wanna Say Goodbye”, un àlbum que veurà la llum aquesta tardor i que confirma l’aposta de la banda per portar el so, l’actitud i el sentiment de pertinença de Boston a una audiència cada vegada més gran.

El llançament arriba a més en un moment especialment intens per a Haywire. Després del seu pas per Sound & Fury, la banda viatjarà a Austràlia del 20 al 28 d’agost, abans de continuar amb una extensa agenda de concerts als Estats Units juntament amb alguns dels noms més importants del punk i el hardcore contemporani.

Entre les properes dates destaquen la seva actuació juntament amb Turnstile a Milwaukee, diverses dates amb Circle Jerks, així com la seva participació a festivals com Louder Than Life, Riot Fest, Four Chords Festival, CBGB Festival, Aftershock, Furnace Fest, Sick New World i Warped Tour.

Amb “Interstate Love Affair”, Haywire consoliden la seva posició com una de les bandes que estan portant el llegat del hardcore de Boston cap a una nova generació, mantenint intactes els elements que han definit històricament l’escena de Nova Anglaterra: cançons directes, actitud, comunitat i una identitat construïda a força de carretera i escenaris.