Novetats discogràfiques
Catastrofe Club ens presenta el seu tercer disc “El crecimiento infinito”

Contents de poder ressenyar un projecte diferenciador, un disc que és diferència per transmetre coses tan profundes i reals com la vida mateixa. En un món que només viu de la faràndula i de l’espectacle superficial, trobar-se amb questa banda, dona sentit a continuar lluitant pels teus somnis. No deixis que ningú et tregui l’esperit de contradicció, els Catastrofe Club tenen la solució en un disc de 8 temes i un destí.
TODO CRECE MENOS TÚ. Aquest és el vers que sintetitza la lletra del single de presentació que dóna nom al disc i que bé podria definir la motivació de Catastrofe Club per crear el seu tercer LP “El crecimiento infinito” (Hidden Track DIY, 2022).
Si al seu primer àlbum “Galletas” (Molusco Discos, 2015) Catastrofe Club interpel·laven l’individu per la seva inacció i en el seu segon àlbum, “Ejercicios de visión” (Hidden Track DIY, 2018), l’interpel·laven per la seva profunda ceguesa, a “El crecimiento infinito” retraten el dramàtic d’un model de vida basat en un creixement obsessiu, ple d’incertesa i regit per l’ego.
Aquest tercer treball suposa el tancament d’una trilogia en què continuen interpel·lant l’individu, però d’una manera una mica més assossegada, acceptant el col·lapse i la fatalitat d’una tragèdia social com una cosa certa i inevitable que ja només es pot contemplar. Per això, Catastrofe Club es defineixen com a retratistes de la catàstrofe global. Una catàstrofe que, segons ells, és el fruit de l’obsessió per un creixement sense límits. A “El crecimiento infinito” es converteix en un cop tan senzill i subtil com sec i directe. Amb només 8 talls i 34 minuts de durada ens fa vibrar entre textures art-pop, industrial, kraut-rock, post-rock, post-punk i post-‘tot’, submergint-nos en atmosferes intimistes i també en ritmes ballables, a la tan bon punt una lírica amarga i incòmoda (més a prop de l’spoken word que de la melodia) ens recorda que tot pot esclatar en qualsevol moment, que som éssers miserables i que potser ni tan sols hauríem d’existir.

Diuen no ser una banda musical a l’ús i asseguren compondre i crear amb un sentit particular de la tragicomèdia. Són àcids, sarcàstics i de vegades fins i tot despietats, però sense abandonar un sentit personal de l’humor. Amb els seus tres discos, els de Granollers (BCN) han creat un univers personal, singular i inclassificable, forjat entre ritmes hipnòtics, textures elèctriques i fosques, lletres sintètiques i tallants, així com un sorprenent llenguatge visual amb què vesteixen tots els temes. Els seus concerts (acompanyats sempre pel teclista Pablo García) naveguen entre la foscor musical, un sarcasme subtilment còmic i una posada en escena que no deixa ningú indiferent. Porten el concepte del “do it yourself” al límit produint la totalitat de les seves músiques, creant la seva pròpia iconografia visual, dissenyant les portades dels seus àlbums, elaborant la concepció dels seus espectacles i (amb l’ajuda de la ja col·laboradora habitual Mireia Schröder) produint també els vídeos que mostren en directe com a part fonamental de les seves cançons.
Fitxa artística
– Gravat a La Fàbrica de Galetes (CATASTROFE CLUB homestudio) el 2021, excepte guitarra acústica i veus, gravades per Sergio Pérez a Maik Maier Studios (BCN).
– Barrejat per Sergio Pérez.
– Masteritzat per Tom Woodhead a Hippocratic Mastering (Leeds, UK).
– Disseny i art: Coure (BCN).
– Fotos promo: Sergi Palau.
Tots els temes escrits i produïts per CATASTROFE CLUB.
Catastrofe Club són Josep M. Herrera (veus, guitarres i programacions). David Molina (baix, programacions i xiuxiueigs).

Novetats discogràfiques
MINIBÚS INTERGALÀCTIC, fes de la psicodèlia el refugi de la teva ment

Entre l’edició d’un disc i un altre, molts artistes aprofiten per tocar en directe, per compondre nova música o, senzillament, per viure. Minibús Intergalàctic, a més de tot això, també s’han proposat publicar un nou EP. Música Humana: Thalassa, que així es diu, és l’interstici que separarà Meditacions des dels Miratges Mercúrics, el seu àlbum de debut publicat fa menys d’un any, a l’abril del 2024, de la que serà la seva continuació, un segon disc que arribarà a finals del 2025 o principis del 2026, de nou sota el segell NEU!.
El quintet català, format a principis d’aquesta dècada a la ciutat de Girona, va aprofitar el premi del concurs Salt a la Fama que van guanyar el 2023, que consistia a gravar a l’estudi Soundclub de Salt amb el productor Lluís Costa, per rescatar idees musicals que, per un motiu o un altre, havien quedat excloses del seu acabat de publicar primer llarg. El resultat són quatre talls ben diferents entre si, però que destil·len i delimiten de manera succinta les seves coordenades estilístiques.
“Música Humana: Thalassa(NEU!) és un treball compost per quatre temes que destil·len les coordenades i referències estilístiques de la banda: pop 60s, acid folk i rock 70s sobre vernís psicodèlic“
Vam conèixer i ens vam enamorar de Minibús Intergalàctic per la seva explosiva barreja de rock psicodèlic, acid folk i pop seixanter; i això és, en essència, el que trobem a Música Humana: Thalassa. Partint del fet que el seu terreny de joc és la psicodèlia, toquen diferents pals acostant-se a les seves influències per amarar-se’n. Al jangle pop de The Byrds, a “There She Goes Again“ de la Velvet i al pop clàssic d’harmonies lluminoses a “No tinc temps“, per començar. Una cançó autoversionada que obria el seu primer EP, per cert. O al space rock psicodèlic de Spacemen 3 a “Tots els llocs són lluny (caminant amb Clopixol)“, aquella llarga i creixent cançó concebuda gairebé com un viatge que comença tranquil i acaba sorollós.
El tercer camp d’exploració estilística de Minibús Intergalàctic, el de l’acid folk, queda brillantment representat a Música Humana: Thalassa amb “Senyor artiller“, una peça amb arrels en el folk setanter britànic i en Led Zeppelin, però que es va desenvolupant amb ramificacions que treuen el cap en el protoheavy, en les balades metal o en la influència de bandes com Graveyard. Finalment, “Thalassa“ tanca l’EP oferint-nos un espai segur, oníric i psicodèlic on flotar i balancejar-nos al marge del món; un paisatge sonor que fins i tot podria recordar-nos al post-rock shoegaze de Mogwai.
Aquest últim fragment, totalment instrumental, resulta a més una materialització perfecta de la temàtica que subjau a l’EP: la construcció, gestió i utilització d’aquells espais mentals alternatius que ens allunyen de la realitat, tant per bé com per mal. Pot ser per fugir del buit existencial, per protegir-te d’un món que et sobrepassa, per enfrontar-te als teus propis dimonis o, senzillament, per procrastinar. Al final, parlem d’una forma d’evasió per a la qual, sens dubte, la psicodèlia és el millor combustible. Així doncs, puja a Música Humana: Thalassa i gaudeix dels llocs de la teva ment on et portarà!
Imatge x Jordi Paredes.

Concerts,
Divendres 21 de març > Salt @ La Mirona
Sábado 22 de marzo > Igualada @ La Bastida
Divendres 28 de març > Girona @ Festival Strenes
Dissabte 29 de març > El Prat de Llobregat @ La Capsa
Dissabte 26 d’abril > La Cellera de Ter
Dissabte 10 de maig > Vila-seca @ FiM
Diumenge 11 de maig > Granollers @ Festival MiniBeat
Dissabte 11 de juliol > Barcelona @ Festival Cruïlla
-
Festival6 anys ago
El Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
El Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
Les Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible6 anys ago
Mercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga