Novetats discogràfiques
Guineu publica aquest dijous ‘Què em passa? (No sé què faig)’, últim single del seu pròxim disc “Una sacsejada”

Després d’anticipar al novembre ‘Vull sortir i no puc’, ‘Què em passa? (No sé què faig)’, el nou single de la reina del #CuquiTrash, és una píndola d’adrenalina continguda que creix dels coixins de melodies amb sinte cap a les guitarres efervescents amb una tornada que et toca i se t’enganxa fortament .
El nou disc, Una sacsejada, es publicarà el 17 de febrer i és, en paraules del gran Joan Colomo, “un haiku emo del sXXI a base de guitarres dels 90s, synth pop dels 80s i les darreres tendències on la paraula POP s’escriu en majúscules”
Guineu presentarà el seu nou disc en directe el 10 de març al Cafè del Teatre de Lleida, el dia 11 al Let’s Festival de L’Hospitalet, el 18 a la sala VOL de Barcelona, el 14 de abril a Es Gremi de Palma de Mallorca i el 22 al Cadavra Club de Madrid.
“A vegades les persones més control freak també perden el control, el rumb i en ocasions, l’objectiu pel que lluiten durant anys es torna borrós. A vegades arriben nous paisatges que t’agraden i et sacsegen la perspectiva posant-te en un lloc molt diferent al que estaves acostumada”. Així descriu Guineu el seu nou llançament “Què em passa? (No sé què faig)”, darrer single + clip del seu nou àlbum Una sacsejada, que es publicarà el 17 de febrer.
“Què em passa?” és una pindolada d’adrenalina continguda amb la que Guineu ens agafa per les espatlles i ens fot la sacsejada que segurament ella mateixa ja s’ha fotut abans. Aquest nou tema recull en gran part l’essència de l’àlbum: melodies ben trenades, tornades enganxifoses, coixins de sintes que creixen, espai per cops de guitarra que ens fan aixecar les orelles i un capítol musical més que ens convida a ballar també aquells moments en que res sembla anar bé del tot.
Una Sacsejada, el nou disc de la terrassenca Guineu, és un viatge cap al caos intern i els dubtes que l’envolten. És un passeig per diverses situacions emocionalment complicades. Un camí amb el cor ferit que vol abraçar els moments més incòmodes, acceptant-los i reconciliant-se amb ells. És una realitat que no ens agrada compartir, un “ei, no estic bé” perquè em faig gran i em passen coses, perquè ningú ens havia ensenyat a gestionar aquest tipus de tristesa. ‘Una Sacsejada’ són 10 cançons que pesen però t’acompanyen i et conviden a ballar amb aquest sentiment de merda, per fer-lo una mica més lleuger. En paraules de Joan Colomo, ‘Una sacsejada’ és “com un haiku emo del s XXI a base de so guitarrero dels 90s, synth pop dels 80s i les darreres tendències de la música global on la paraula POP s’escriu en majúscules”.
La compositora i cantant terrassenca Aida Giménez s’amaga darrere Guineu, el seu particular projecte musical d’indie pop en català amb actitud riot girl, que barreja melodies fines i tendència trashy per donar forma al que podem etiquetar com #cuquitrash i que beu del punk dels 80s, la new wave dels 90s i arrossega tendències pop dels 2000. En poc més de 2 anys Guineu ha enregistrat un àlbum debut titulat Forats negres, ha cantat amb Rufus T. Firefly arran de guanyar el concurs Movistar+ Rookies, compta amb col·laboracions com les de Joan Colomo, ha signat la cançó de l’any amb “Putu Any” (finalista del Premi Cerverí 2021 a la millor lletra de cançó) i artista confirmada al Primavera Sound 2022, establint-se així com una de les propostes més interessants i amb més personalitat de l’escena musical catalana del moment.

Novetats discogràfiques
MINIBÚS INTERGALÀCTIC, fes de la psicodèlia el refugi de la teva ment

Entre l’edició d’un disc i un altre, molts artistes aprofiten per tocar en directe, per compondre nova música o, senzillament, per viure. Minibús Intergalàctic, a més de tot això, també s’han proposat publicar un nou EP. Música Humana: Thalassa, que així es diu, és l’interstici que separarà Meditacions des dels Miratges Mercúrics, el seu àlbum de debut publicat fa menys d’un any, a l’abril del 2024, de la que serà la seva continuació, un segon disc que arribarà a finals del 2025 o principis del 2026, de nou sota el segell NEU!.
El quintet català, format a principis d’aquesta dècada a la ciutat de Girona, va aprofitar el premi del concurs Salt a la Fama que van guanyar el 2023, que consistia a gravar a l’estudi Soundclub de Salt amb el productor Lluís Costa, per rescatar idees musicals que, per un motiu o un altre, havien quedat excloses del seu acabat de publicar primer llarg. El resultat són quatre talls ben diferents entre si, però que destil·len i delimiten de manera succinta les seves coordenades estilístiques.
“Música Humana: Thalassa(NEU!) és un treball compost per quatre temes que destil·len les coordenades i referències estilístiques de la banda: pop 60s, acid folk i rock 70s sobre vernís psicodèlic“
Vam conèixer i ens vam enamorar de Minibús Intergalàctic per la seva explosiva barreja de rock psicodèlic, acid folk i pop seixanter; i això és, en essència, el que trobem a Música Humana: Thalassa. Partint del fet que el seu terreny de joc és la psicodèlia, toquen diferents pals acostant-se a les seves influències per amarar-se’n. Al jangle pop de The Byrds, a “There She Goes Again“ de la Velvet i al pop clàssic d’harmonies lluminoses a “No tinc temps“, per començar. Una cançó autoversionada que obria el seu primer EP, per cert. O al space rock psicodèlic de Spacemen 3 a “Tots els llocs són lluny (caminant amb Clopixol)“, aquella llarga i creixent cançó concebuda gairebé com un viatge que comença tranquil i acaba sorollós.
El tercer camp d’exploració estilística de Minibús Intergalàctic, el de l’acid folk, queda brillantment representat a Música Humana: Thalassa amb “Senyor artiller“, una peça amb arrels en el folk setanter britànic i en Led Zeppelin, però que es va desenvolupant amb ramificacions que treuen el cap en el protoheavy, en les balades metal o en la influència de bandes com Graveyard. Finalment, “Thalassa“ tanca l’EP oferint-nos un espai segur, oníric i psicodèlic on flotar i balancejar-nos al marge del món; un paisatge sonor que fins i tot podria recordar-nos al post-rock shoegaze de Mogwai.
Aquest últim fragment, totalment instrumental, resulta a més una materialització perfecta de la temàtica que subjau a l’EP: la construcció, gestió i utilització d’aquells espais mentals alternatius que ens allunyen de la realitat, tant per bé com per mal. Pot ser per fugir del buit existencial, per protegir-te d’un món que et sobrepassa, per enfrontar-te als teus propis dimonis o, senzillament, per procrastinar. Al final, parlem d’una forma d’evasió per a la qual, sens dubte, la psicodèlia és el millor combustible. Així doncs, puja a Música Humana: Thalassa i gaudeix dels llocs de la teva ment on et portarà!
Imatge x Jordi Paredes.

Concerts,
Divendres 21 de març > Salt @ La Mirona
Sábado 22 de marzo > Igualada @ La Bastida
Divendres 28 de març > Girona @ Festival Strenes
Dissabte 29 de març > El Prat de Llobregat @ La Capsa
Dissabte 26 d’abril > La Cellera de Ter
Dissabte 10 de maig > Vila-seca @ FiM
Diumenge 11 de maig > Granollers @ Festival MiniBeat
Dissabte 11 de juliol > Barcelona @ Festival Cruïlla
-
Festival6 anys ago
El Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
El Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
Les Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible6 anys ago
Mercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga