Novetats discogràfiques
Tercer Sol, el quartet valencià publica aquest divendres el seu segon treball “Presentimiento”
El quartet valencià publica aquest divendres el seu segon treball, deu cançons que es presenten com una declaració d’intencions davant de les expectatives, embolicades en un so nostàlgic
Com un tro que no cessa, com el raig verd que sempre hi és, just després de la posta de sol. Així torna Tercer Sol, renovats però fidels al seu ja característic pop fosc. Encara que de tornar res, perquè mai se’n van anar.
Després d’un canvi de formació, amb l’entrada de María Inglés (Típex, Smmrsl) al baix, el quartet valencià, Tercer Sol, torna amb un nou LP, “Presentimiento” (BCore, Carcosa Records, Discodrome Records, 2023). Deu cançons que llisquen entre el noise pop i la psicodèlia fosca, fidels a les ja clàssiques bases rítmiques i hipnòtiques de la banda, que alhora conviuen amb unes renovades guitarres. Com a novetat, violins grinyolants i somiadores línies de sintetitzador, fan d’aquest nou treball un veritable gaudi. Un pas endavant compositiu i artístic, del qual de moment ja se n’han pogut escoltar dos avenços, “Recuerda” i “Hoy”.
Aquest segon treball ha estat gravat i barrejat per Santi García, a Ultramarinos Costa Brava, i masteritzat per Víctor García. Coeditat per BCore, Carcosa Records i Discodrome Records, hi destaquen els tocs nostàlgics que, atrauran sens dubte, els i les amants del pop fosc dins del panorama underground, però també hi ha una càrrega positiva, ritmes hipnòtics amb cert aire esperançador.
“En aquest disc les lletres són una mica menys hermètiques que en els altres, encara que sí que reconec cert hermetisme, en el sentit que no són missatges amb una narrativa molt clara o amb un pòsit molt meditat”, afirma Almirante, vocalista i guitarrista de la banda. Al seu costat se sumen, María Inglés al baix, Miguel Molina als teclats i violí, i, Raúl Pérez, com a bateria i percussions.
Al seu anterior disc “Lejos” (BCore, 2019), la banda presentava una narrativa amb un recorregut intencionat que anava des de la foscor, cap al positivisme. El disc ho obrien cançons amb to fosc que avançaven fins a assolir certa lluminositat. Ara, és completament al revés, a la primera part del disc trobem una fase noise pop força fluida, que va obrint camí fins a una segona meitat hipnòtica.
A més, el color apareix per primera vegada, més enllà de les melodies, a la portada, obra de Joel González Salgado amb l’art de Beatriz Lobo. Tres àvides colobres són les protagonistes que presenten que aquest nou disc donarà molt a parlar. Serà per les vibracions.
18/03 BILBAO @ Sarean (+Txarly Usher)
19/03 BERMEO @ Beleza Malandra
01/04 VALENCIA @ Spook (+Gazella)
27/05 BARCELONA @ Vol (+Banani)
23/06 VALENCIA @ 16Toneladas (+Heather)
En l’univers musical de Mar Pujol no hi ha lloc per a les presses. Fins i tot quan el món que l’envolta avança a tota velocitat, ella sap aturar-se, reflexionar i buscar al seu voltant un punt de suport on seure a observar(se) i entendre(se). ‘Mitja vida’, la seva nova cançó, exemplifica d’una manera molt poètica aquest impuls que la caracteritza. És l’única peça que la cantautora de Prats de Lluçanès avançarà del seu segon disc, D’aquesta aigua no en beuré, que estarà disponible a partir del 16 d’octubre; i en aquesta cançó exposa la necessitat de trobar una arrel que l’agafi fort i la sostingui quan se sent més desbordada, quan té la sensació que passen moltes coses alhora i que no pot arribar a tot.
Seguint el camí del seu EP de debut autoeditat, Trepa, i de Cançons de Rebost, el seu primer disc, publicat el 2024, Mar Pujol torna a fer servir en el seu nou treball la pausa i la contemplació com a mitjà, com la manera de fer créixer les seves cançons a partir de les petites coses per abordar els temes més profunds. A través d’una mirada sensible i inquieta, l’artista catalana observa la quotidianitat i sempre hi troba noves capes de la realitat, a les quals dona vida pròpia utilitzant només la seva veu i la guitarra. Un moment íntim que ens acosta a la seva emoció i que gairebé ens permet escoltar, entre nota i nota, la seva respiració assossegada.
Cançons de Rebost va rebre, entre d’altres, el Premi Altaveu 2024, el Premi Enderrock 2025 de la crítica al millor disc de cançó d’autor i el Premi Alícia 2025 a artista emergent. A més, durant tres anys l’ha defensat en directe al costat de la violoncel·lista Bruna González Subirà en més de 150 actuacions, amb concerts en escenaris de Catalunya i d’altres països, i cites destacades a Bilbao, Groningen o el Canadà. Un èxit rotund que s’ha anat cuinant a foc lent, sense presses, però demostrant que amb calma i naturalitat es pot arribar molt lluny.
El seu nou disc, en canvi, abordarà la contradicció com a motor, una provocació amb què posar en dubte les certeses. Entre l’acceptació i la rebel·lió davant la imperfecció, les cançons de D’aquesta aigua no en beuré habiten aquest lloc incòmode però fèrtil on res no és del tot fix. És la seva manera d’assumir el repte de continuar observant la vida per trobar i distingir els matisos de la seva realitat. Poc després de la seva publicació, Mar Pujol tornarà als escenaris per continuar captivant el públic amb la seva veu i la seva guitarra, amb dates ja confirmades a Barcelona, Girona, altres punts de Catalunya, la península i l’estranger.
-
Festival7 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques7 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques8 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible8 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga