Bandes
“Frenetic Outlaws” és el nou single del trio català Groove Nazar, que anticipa el que serà el seu segon àlbum
En quatre minuts, el temps que sol durar de mitjana una cançó poden passar moltes coses. Pot explotar la nau Starship d’Elon Musk després de ser llançada a l’espai, es pot assolir un orgasme, remuntar una final de Champions o fer una tanda de HIIT. El que no és normal és la quantitat de coses que ocorren a “Frenetic Outlaws”, la nova cançó de la banda catalana Groove Nazar, que funciona com a single d’avançament del que serà el seu segon àlbum, a la venda el 9 de juny.
A nivell líric “Frenetic Outlaws” planteja una història que podria servir com a esborrany per a un guió de cinema: parla de dues ànimes bessones que cometen un desafortunat acte de robatori que, altrament, hauria estat el seu bitllet d’anada a la llibertat. Però el contratemps fa que la protagonista abandoni la seva parella i s’endinsi en un camí encara més fosc que el que havien decidit seguir junts. Només amb això Jim Jarmusch ja en té prou per esbossar la seva propera pel·lícula.
Encara que és sobretot a nivell musical en què més coses passen durant els gairebé quatre minuts de “Frenetic Outlaws”. En un exercici difícil de classificar, però increïblement estimulant, el trio català evoca sabors antics sovint associats a bandes com The Black Keys, Dead Weather o Fantastic Negrito, duts a terme amb una actitud incisiva i directa similar a la de Royal Blood o Paramore . Però aquest rock, diguem-ne, brut, de carretera, amb aires del sud i de stoner, és només la punta de l’iceberg. Sota la superfície, poblant estrofes i tornades que semblen canviar a cada escolta, podem apreciar traces de blues i soul rock, pistes que ens condueixen al costat més funkarró i, per descomptat, groove, molt groove.
Fent de la base rockera un camp adobat per a l’experimentació, Groove Nazar busquen per sobre de tot això, el groove: l’element fonamental de la música que ens fa moure el cap; que no es mesura ni es teoritza, simplement se sent. Ara bé, l’altre element fonamental al conjunt barceloní és el terme turc natzar, proporcionat per un dels seus components, del mateix origen. Parlem d’un concepte tipus “mal d’ull” que et condueix pel mal camí, que et fa estar alerta perquè a la cantonada tot es pot torçar cap al costat que menys t’imaginaves. Imagina’t: tota una vida conduint-te pel bon camí perquè, de sobte, en quatre minuts…tot es posi potes enlaire.
Groove Nazar és un projecte eclèctic i transversal format per Osman Konuray, Alex Albalà i Jacin Castrillo que pren el “groove” com a denominador comú de totes les seves creacions, aquest element fonamental en la música que ens fa moure el cap. Romàntic, però diabòlic; de vegades malenconiós, però sobretot enèrgic. Amb un element sorpresa a les seves composicions, la banda està alimentada pel desig d’explorar territoris desconeguts. Riffs devastadors de compàs partit acompanyats d’una percussió poderosa o de dolces harmonies vocals, segurament trobaràs un gir fosc, el natzar turc per mal d’ull que et farà sentir còmodament inquiet. Preparant-se per publicar el seu segon àlbum a la primavera de 2023, la banda continua perfeccionant la seva màgia negra i està destinada a atrapar més ànimes aquest any.
Bandes
Jero Romero ja és part del catàleg d’artistes de Panda Group
Jero Romero formarà part del catàleg d’artistes de Panda Group. En aquesta tasca els acompanyaran els/les amics/gues d’Ayuken MP.
Jero és un dels músics més inspirats i personals de la música espanyola. El cantant i compositor té una reeixida carrera en solitari després de liderar els mítics The Sunday Drivers. Des de mitjans del 2023, està immers en una gira amb una potent banda –que compagina també amb un format acústic–, en recintes i ciutats elegits amb cura. Els seus seguidors li són incondicionalment fidels i els directes deixen empremta.
Després de finalitzar la seva etapa amb els mítics The Sunday Drivers, “Cabeza de León” (2012) va ser el seu primer treball en solitari, en què canta per primera vegada en espanyol. El disc va ser fruit d’una resposta massiva a un projecte de micromecenatge quan aquest sistema gairebé no era conegut.
Així, el seu debut en solitari es va colar a les llistes del millor de l’any de les principals publicacions especialitzades. A aquest magnífic debut el van seguir amb el mateix èxit “La Grieta” (2014) i el més recent “Miracoloso” (2022).
-
Festival5 anys ago
El Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
El Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
Les Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible6 anys ago
Mercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga