“Bees and Honey” és el primer single de Dura Lex que servirà d’avançament de l’EP que la banda barcelonina estrenarà passat l’estiu i que publicarà Magic Mountain Records.

“Bees and Honey” són les paraules que s’usen a l’argot “slang” britànic per referir-se a “money”, així que la cançó fa una subtil crítica al voltant dels diners, el consumisme i l’acumulació material.

En un delirant videoclip, el cantant de Dura Lex ens canta amb “spoken word” sobre una base contundent mentre, darrere seu, desfilen imatges d’obrers i abelles per igual, sense distinció, com si la societat i el sistema capitalista fos el nostre propi rusc.

La banda beu de l’herència del punk ’77, del garatge i del rock escandinau, però amb aquest EP pretén dir alguna cosa nova dins l’escena punk, afegint-se a la nova onada que sorgeix a UK, Irlanda i Austràlia amb bandes com IDLES , Otherkin, Soft Play, Play Dead, Viagra Boys o Rascalton.

El proper mes de setembre estaran actuant al Gambeat Weekend de Barcelona compartint cartell amb Biznaga, Los Peyotes i Sandré, entre d’altres. La cita serà el 15 i 16 de setembre a la Sala Upload de Barcelona. Entrades ja a la venda aquí.

Dura Lex neix a Barcelona en un moment indeterminat a principis de la dècada dels 20 de les cendres de diverses formacions anteriors. Robert i Ignasi provenen de PennyCocks i professaven un punk clàssic d’arrel ’77, projectes al qual s’havia sumat Carles, que també militava els Lád Cúig. Tots tres, a les acaballes de la banda, van brindar de matinada al menjador d’una festa de skinheads a Münster amb un licor rosa amb purpurina i es van prometre que, passés el que passés, seguirien tocant junts. Després de trencar-se el cap, diverses proves i gairebé perdre la fe, van contactar amb Juanito, que provenia del món del power pop -Enamorados-, el R&B -Ian Kay- i l’Oi! -Va optar K95- i van comprovar que les energies entre tots quatre funcionaven.

Durant un parell d’anys, amb una pandèmia pel mig, la banda es va centrar a trobar un so que els identifiqués. Tenien clar que volien trencar amb tota l’herència punk que els precedia, però encara no havien trobat la recepta ideal que els convencés. La primera aposta, sota el nom de Éxode, va ser per un punk/rock proper al power-pop enèrgic i amfetamínic basat en el que estaven fent altres bandes com Bad Nerves, Radioactivity o Sonic Avenues. Però, al cap de poc temps es van adonar que volien protagonitzar un canvi més radical i agafar un camí cap al Noise Punk o New Punk per poder experimentar amb les dissonàncies, amb l’spoken word en comptes de les melodies vocals i amb uns ritmes i estructures més lliures.

Amb totes aquestes inquietuds, amb la idea de buscar constantment una evolució en el seu so, i ja sota el nom de Dura Lex, graven les seves primeres cançons que publicaran en un EP homònim amb el segell barceloní Magic Mountain Records. Quatre cançons que són quatre apostes, quatre declaracions d’intencions, no tan sols del que ja és Dura Lex, sinó del que pot arribar a ser.