Novetats discogràfiques
Clara Peya firma amb Corsé, el seu 13è disc, una oda a la imperfecció
La compositora i pianista catalana Clara Peya és una d’aquelles rara avis de la creació cultural que encara veu en l’art una eina de transformació social. Amb una prolífica trajectòria tant musical com dramatúrgica, reconeguda amb el Premi Nacional de Cultura de Catalunya al 2019, l’obra de l’artista de Palafrugell busca sempre remoure la consciència del seu públic. Quelcom que parteix d’una reflexió interna i personal, però que serveix de palanca per a la transformació global. En aquest sentit el seu nou disc, Corsé, apel·la i enalteix a tots aquells éssers imperfectes, inacabats i fallits que es rebel·len davant les normes rígides i sàdiques d’una societat que està en guerra contra el canvi, la transformació, el pas del temps, l’edat, l’envelliment i la dissolució del jo.
Corsé és el disc número 13 de Clara Peya. Inclou 13 cançons cantades per 13 músics, creant un espectre vocal que abarca des de Marina Herlop a Salvador Sobral, passant per Ferran Palau, Albert Pla, Pol Batlle o Sílvia Pérez Cruz. Juntxs aborden un repte transformador que parteix del qüestionament del concepte de perfecció imperant a la nostra societat. Un concepte estret, excloent i fals que ens estanca. Per aquest motiu estam davant una obra plena de violència: tant la que exerceix l’statu quo contra la dissidència com aquella que exercim contra nosaltres mateixos precisament per la por a no encaixar als cànons. Aquesta opressió, a l’igual que un corsé, ens apreta, ens ofega i ens immobilitza; i a més ens anestesia amb la promesa d’una felicitat estàtica que no és més que una foto fixa trucada.
Una cosa perfecta és una cosa ja feta, acabada, estàtica. És quelcom que no admet discussió, debat, reflexió. Ens limita i estableix criteris tancats de validesa prometent-nos falsés idees de completitud, bellesa, feminitat correcta o felicitat normativa. I no encaixaren elles pot provocar un dolor autoinfligit. Davant tot això Clara Peya i els seus 13 col·laboradorxs s’aferren al pensament independent i a la creació artística com a via per rebelar-se contra els compartiments estancs, les identitats tancades i les coses perfectes. Perquè els éssers imperfectes canvien i es mouen. El seu desencaix i el no sentir-se complets els fa desitjar. És perque no som perfectes pel que podem sortir de nosaltres mateixos a cercar alguna cosa al món i en els altres.
Per marcar aquest camí reflexiu proposat al disc, que va des del corsé de la perfecció a la alliberació de la imperfecció, Clara Peya va desvetllar tres passos fonamentals a mode de singles d’avançament. En la que és llavor i inici del disc, ‘Sota les dents’, una cançó de despertar en col·laboració amb Leo Rizzi, ens parla de la incomoditat d’habitar un cos, de la violència i el maltractament que exercim sobre ell. A ‘Cerebralmente’, la seva continuació en col·laboració amb Ede, ens proposa una oració al repòs, a l’evasió, al descans, a la necessitat de fer una pausa i respirar… totes elles accions revolucionàries en els temps que vivim. I és en ‘El Tall’, un tema que parla de la confiança i del poder al costat de Ferran Palau, on aprenem a fer-nos responsables de curar, sostenir i cuidar els nostres actes per abraçar la nostra pròpia imperfecció.
Davant tota aquesta violència, per tant, Corsé aposta per l’alleujament, el desig, l’embriaguesa, l’amor i el moviment enfront d’una societat que ens vol atrapar en imatges estàtiques que ens fan témer al pas del temps i a la imperfecció que ens fa únics, irrepetibles i desitjosos. La bona notícia és que, davant les promeses de perfecció, bellesa estàtica, eternitat i falsa felicitat que aquest món ens fa, resulta que al final totxssom imperfectxs i fallidxs. I és aquí, en aquest fracàs col·lectiu, on hi ha tota una revolució pendent a la que podem afegir-nos per a lliurar en comú.
Corsé pre-order
www.vidafestival.com/shop/corse-by-clara-peya/
GIRA PRESENTACIÓ Corsé
15 setembre · Mercat de Música Viva de Vic · Teatre Atlántida
7 octubre · Girona · Auditori Palau de Congressos
15 novembre · Barcelona · Festival de Jazz, Sala P62
8 desembre · Tarragona · Teatre Metropol

Novetats discogràfiques
“Mitja Vida”, nou single de MAR PUJOL
En l’univers musical de Mar Pujol no hi ha lloc per a les presses. Fins i tot quan el món que l’envolta avança a tota velocitat, ella sap aturar-se, reflexionar i buscar al seu voltant un punt de suport on seure a observar(se) i entendre(se). ‘Mitja vida’, la seva nova cançó, exemplifica d’una manera molt poètica aquest impuls que la caracteritza. És l’única peça que la cantautora de Prats de Lluçanès avançarà del seu segon disc, D’aquesta aigua no en beuré, que estarà disponible a partir del 16 d’octubre; i en aquesta cançó exposa la necessitat de trobar una arrel que l’agafi fort i la sostingui quan se sent més desbordada, quan té la sensació que passen moltes coses alhora i que no pot arribar a tot.
Seguint el camí del seu EP de debut autoeditat, Trepa, i de Cançons de Rebost, el seu primer disc, publicat el 2024, Mar Pujol torna a fer servir en el seu nou treball la pausa i la contemplació com a mitjà, com la manera de fer créixer les seves cançons a partir de les petites coses per abordar els temes més profunds. A través d’una mirada sensible i inquieta, l’artista catalana observa la quotidianitat i sempre hi troba noves capes de la realitat, a les quals dona vida pròpia utilitzant només la seva veu i la guitarra. Un moment íntim que ens acosta a la seva emoció i que gairebé ens permet escoltar, entre nota i nota, la seva respiració assossegada.
Cançons de Rebost va rebre, entre d’altres, el Premi Altaveu 2024, el Premi Enderrock 2025 de la crítica al millor disc de cançó d’autor i el Premi Alícia 2025 a artista emergent. A més, durant tres anys l’ha defensat en directe al costat de la violoncel·lista Bruna González Subirà en més de 150 actuacions, amb concerts en escenaris de Catalunya i d’altres països, i cites destacades a Bilbao, Groningen o el Canadà. Un èxit rotund que s’ha anat cuinant a foc lent, sense presses, però demostrant que amb calma i naturalitat es pot arribar molt lluny.
El seu nou disc, en canvi, abordarà la contradicció com a motor, una provocació amb què posar en dubte les certeses. Entre l’acceptació i la rebel·lió davant la imperfecció, les cançons de D’aquesta aigua no en beuré habiten aquest lloc incòmode però fèrtil on res no és del tot fix. És la seva manera d’assumir el repte de continuar observant la vida per trobar i distingir els matisos de la seva realitat. Poc després de la seva publicació, Mar Pujol tornarà als escenaris per continuar captivant el públic amb la seva veu i la seva guitarra, amb dates ja confirmades a Barcelona, Girona, altres punts de Catalunya, la península i l’estranger.
-
Festival7 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques7 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques8 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible8 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga
