Connect with us

Novetats discogràfiques

Clara Peya firma amb Corsé, el seu 13è disc, una oda a la imperfecció

Publicat fa

el

La compositora i pianista catalana Clara Peya és una d’aquelles rara avis de la creació cultural que encara veu en l’art una eina de transformació social. Amb una prolífica trajectòria tant musical com dramatúrgica, reconeguda amb el Premi Nacional de Cultura de Catalunya al 2019, l’obra de l’artista de Palafrugell busca sempre remoure la consciència del seu públic. Quelcom que parteix d’una reflexió interna i personal, però que serveix de palanca per a la transformació global. En aquest sentit el seu nou disc, Corsé, apel·la i enalteix a tots aquells éssers imperfectes, inacabats i fallits que es rebel·len davant les normes rígides i sàdiques d’una societat que està en guerra contra el canvi, la transformació, el pas del temps, l’edat, l’envelliment i la dissolució del jo.

Corsé és el disc número 13 de Clara Peya. Inclou 13 cançons cantades per 13 músics, creant un espectre vocal que abarca des de Marina Herlop a Salvador Sobral, passant per Ferran PalauAlbert PlaPol Batlle o Sílvia Pérez Cruz. Juntxs aborden un repte transformador que parteix del qüestionament del concepte de perfecció imperant a la nostra societat. Un concepte estret, excloent i fals que ens estanca. Per aquest motiu estam davant una obra plena de violència: tant la que exerceix  l’statu quo contra la dissidència com aquella que exercim contra nosaltres mateixos precisament per la por a no encaixar als cànons. Aquesta opressió, a l’igual que un corsé, ens apreta, ens ofega i ens immobilitza; i a més ens anestesia amb la promesa d’una felicitat estàtica que no és més que una foto fixa trucada.

Una cosa perfecta és una cosa ja feta, acabada, estàtica. És quelcom que no admet discussió, debat, reflexió. Ens limita i estableix criteris tancats de validesa prometent-nos falsés idees de completitud, bellesa, feminitat correcta o felicitat normativa. I no encaixaren elles pot provocar un dolor autoinfligit. Davant tot això Clara Peya i els seus 13 col·laboradorxs s’aferren al pensament independent i a la creació artística com a via per rebelar-se contra els compartiments estancs, les identitats tancades i les coses perfectes. Perquè els éssers imperfectes canvien i es mouen. El seu desencaix i el no sentir-se complets els fa desitjar. És perque no som perfectes pel que podem sortir de nosaltres mateixos a cercar alguna cosa al món i en els altres.

Per marcar aquest camí reflexiu proposat al disc, que va des del corsé de la perfecció a la alliberació de la imperfecció, Clara Peya va desvetllar tres passos fonamentals a mode de singles d’avançament. En la que és llavor i inici del disc, ‘Sota les dents’, una cançó de despertar en col·laboració amb Leo Rizzi, ens parla de la incomoditat d’habitar un cos, de la violència i el maltractament que exercim sobre ell. A ‘Cerebralmente’, la seva continuació en col·laboració amb Ede, ens proposa una oració al repòs, a l’evasió, al descans, a la necessitat de fer una pausa i respirar… totes elles accions revolucionàries en els temps que vivim. I és en ‘El Tall’, un tema que parla de la confiança i del poder al costat de Ferran Palau, on aprenem a fer-nos responsables de curar, sostenir i cuidar els nostres actes per abraçar la nostra pròpia imperfecció.

Davant tota aquesta violència, per tant, Corsé aposta per l’alleujament, el desig, l’embriaguesa, l’amor i el moviment enfront d’una societat que ens vol atrapar en imatges estàtiques que ens fan témer al pas del temps i a la imperfecció que ens fa únics, irrepetibles i desitjosos. La bona notícia és que, davant les promeses de perfecció, bellesa estàtica, eternitat i falsa felicitat que aquest món ens fa, resulta que al final totxssom imperfectxs i fallidxs. I és aquí, en aquest fracàs col·lectiu, on hi ha tota una revolució pendent a la que podem afegir-nos per a lliurar en comú. 

Corsé pre-order
www.vidafestival.com/shop/corse-by-clara-peya/

GIRA PRESENTACIÓ Corsé
15 setembre · Mercat de Música Viva de Vic · Teatre Atlántida
7 octubre · Girona · Auditori Palau de Congressos
15 novembre · Barcelona · Festival de Jazz, Sala P62
8 desembre · Tarragona · Teatre Metropol

Novetats discogràfiques

“Tot és molt difícil”, avançament del nou disc d’en Joan Colomo

Published

on

By

Tot és molt difícil’ podria ser la típica cançoneta que vas cantant dins el teu cap cada cop que t’adones que no controles la majoria d’elements que configuren el teu dia a dia. Arribar a final de mes o entendre la pàgina web de la Renfe poden convertir-se en tasques d’una dificultat titànica. La revolució tecnològica suposadament ens havia de facilitar les coses, però la vida moderna és una gimcana que et posa a prova constantment. Amb un punt d’exageració i amb un embolcall acústic aquesta és la cançó que obrirà TECNO REALISTA, el nou disc del cantautor de Sant Celoni.

També sobre el pre-order de l’edició limitada de TECNO REALISTA, una preciosa edició en vinil i carpeta semi-envernissada. En aquesta ocasió, la discogràfica Montgri intentarà no enviar els discs per missatgeria o correu postal. Aviat donaran detalls de com recollir les còpies.

Joan Colomo és, sens dubte, un dels músics més prolífers, talentosos i carismàtics de la música catalana de l’última dècada. Segurament, també, és un dels escriptors de cançons més àcids i punyents que tenim a casa nostra. Un Ray Davies escorredís i de mirada capcota que, de mica en mica, sense fer gaire soroll i com qui no vol la cosa, ha anat acumulant un cançoner popular propi replè d’himnes atemporals que ens expliquen el dia a dia de la nostra crua i melancòlica realitat.

El podrem veure en directe el pròxim 5 de maig al Festival MiniBeat de Granollers.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.