Novetats discogràfiques
“Dioses de la Peste”, LP debut dels Gusano

Totes les metàfores del ROCK es podrien aplicar a Gusano. Del rock, del garatge, i de qualsevol post-loquesia, en realitat. Donant-li l’esquena al segle XXI amb contumàcia d’una manera entre valent i temerari, Gusano transiten per ravals provincians, com un Shane MacGowan taverner sense rastre de folk a la sang, com un Mark E. Smith en ple procés de ser espatllat per la vida. Menys bruts del que probablement pensin, més matemàtics del que possiblement pretenguin, Gusano es troben a la cruïlla bastard de les guitarres rasposes d’Albini i els baixos hipermusculats de Jesus Lizard, amb un caos que podria remetre a Pussy Galore si alguna droga els hauria assegut veritablement malament. Un caos contingut, un caos meticulosament premeditat.
Gusano proclamen sense voler-ho el seu absolut desinterès a formar part del que sigui això que està passant, i en fer-ho es materialitzen com la banda més improbable dels nostres dies. Abocats al desastre com uns Replacements desproveïts de tota èpica, Gusano fan de la seva disfuncionalitat virtut, situant-se a un costat de, bàsicament, tothom. La llista que es podria elaborar amb els seus pitjors defectes és precisament el que els fa únics i grans, i des de la seva agosarada honestedat l’abracen sense objeccions.
Tot a “Dioses de la Peste” remet a altres temps, des d’aquella portada que podria haver estat impresa fa 30 anys, a una apatia, derrotisme i fúria que només van florir fins al 1994, aprox, i que es van anar extingint davant el fulgor d’internet i l´ascensió dels festivals. Gusano formen part d’aquesta dinastia de grups purs, en el sentit més elevat, que requereix excavar diverses generacions enrere per trobar l’últim espècimen viu. Estovalles d’hule, autoconsciència i la vista posada en camins molt rars, avui dia gairebé inexistents, fan d’aquests quatre ovetencs una excepció des de tots els punts de vista possibles.
Després d’un 7″ publicat el 2021, Gusano editen ara amb Humo Internacional el seu primer LP, “Dioses de la Peste”, disponible en vinil de 12″ a la web de Humo ia les teves botigues físiques de confiança.

Art Visual
MARIA RODÉS Feat. DELAFÉ “Hechizo” Single Digital i Videoclip

Avanç del seu proper àlbum. “Hechizo”, en col·laboració amb DELAFÉ, llisca entre els ritmes sincopats del reguetó contemporani i la sofisticació atmosfèrica de l’electrònica francesa.
Hi ha discos que són un salt al buit creatiu, un exercici de desconstrucció que molt pocs artistes gosen emprendre. Després de “Chico Bueno”, una cançó que ens va presentar juntament amb BRONQUIO, “Hechizo” és el segon avenç d’un projecte amb què Maria Rodés explora els racons més profunds i complexos de l’enamorament, aquest estat de bogeria temporal tan plaent com necessari en què un veu l’altre com a perfecte. Una oda a l’obsessió romàntica en què la línia entre l’amor idealitzat i el deliri es difumina, desbordant els límits del que és possible.
“Hechizo” llisca entre els ritmes sincopats del reguetó contemporani i la sofisticació atmosfèrica de l’electrònica francesa. Aquesta dualitat no és casual: reflecteix la tensió inherent al tema central de la cançó, en què allò físic i allò transcendental s’entrellacen. Amb la producció de Maria i Joel Condal i la coproducció de ZABALA i BRONQUI, el so manté un equilibri entre el carnal i l’eteri sense caure mai al clixé de gènere. A més, la cançó forma part de la banda sonora de la nova pel·lícula de Maria Ripoll, “También Esto Pasará”, que veurà la llum a la primavera i per a la qual Maria Rodés ha compost la música original juntament amb Simon Smith, a més d’aportar diverses cançons del seu repertori.
Però, a més, per a aquesta declaració de desig i devoció, Maria compta amb la col·laboració d’Óscar D’Aniello (DELAFÉ), l’afinitat temàtica del qual potencia la intensitat de la peça (Óscar també està d’estrena presentant el seu nou disc, “Amor”, i la tornada del seu antic projecte DELAFÉ I LAS FLORES AZULES). Junts encapsulen l’eufòria i la fragilitat d’una connexió humana que consumeix i transforma, en què cada petó actua com un catalitzador del que és màgic i inevitable.
Com a colofó a un exercici creatiu com aquest, “Hechizo” ve acompanyada d’un exquisit videoclip d’animació signat per Néstor F., que ja va treballar amb Maria a l’àlbum de country que va compondre juntament amb L’ESTRELA DE DAVID.
-
Festival6 anys ago
El Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
El Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
Les Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible6 anys ago
Mercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga