Novetats discogràfiques

“Dioses de la Peste”, LP debut dels Gusano

Publicat fa

8 mesos concretament

18/09/2023

Per

Arni

Totes les metàfores del ROCK es podrien aplicar a Gusano. Del rock, del garatge, i de qualsevol post-loquesia, en realitat. Donant-li l’esquena al segle XXI amb contumàcia d’una manera entre valent i temerari, Gusano transiten per ravals provincians, com un Shane MacGowan taverner sense rastre de folk a la sang, com un Mark E. Smith en ple procés de ser espatllat per la vida. Menys bruts del que probablement pensin, més matemàtics del que possiblement pretenguin, Gusano es troben a la cruïlla bastard de les guitarres rasposes d’Albini i els baixos hipermusculats de Jesus Lizard, amb un caos que podria remetre a Pussy Galore si alguna droga els hauria assegut veritablement malament. Un caos contingut, un caos meticulosament premeditat.

Gusano proclamen sense voler-ho el seu absolut desinterès a formar part del que sigui això que està passant, i en fer-ho es materialitzen com la banda més improbable dels nostres dies. Abocats al desastre com uns Replacements desproveïts de tota èpica, Gusano fan de la seva disfuncionalitat virtut, situant-se a un costat de, bàsicament, tothom. La llista que es podria elaborar amb els seus pitjors defectes és precisament el que els fa únics i grans, i des de la seva agosarada honestedat l’abracen sense objeccions.

Tot a “Dioses de la Peste” remet a altres temps, des d’aquella portada que podria haver estat impresa fa 30 anys, a una apatia, derrotisme i fúria que només van florir fins al 1994, aprox, i que es van anar extingint davant el fulgor d’internet i l´ascensió dels festivals. Gusano formen part d’aquesta dinastia de grups purs, en el sentit més elevat, que requereix excavar diverses generacions enrere per trobar l’últim espècimen viu. Estovalles d’hule, autoconsciència i la vista posada en camins molt rars, avui dia gairebé inexistents, fan d’aquests quatre ovetencs una excepció des de tots els punts de vista possibles.

Després d’un 7″ publicat el 2021, Gusano editen ara amb Humo Internacional el seu primer LP, “Dioses de la Peste”, disponible en vinil de 12″ a la web de Humo ia les teves botigues físiques de confiança.

Temes relacionats:gusano humointernacional

Novetats discogràfiques

QUERALT LAHOZ tria l’oblit festiu a “Pedí Perdón”, la seva cançó més sofisticada i ballable fins ara

Published

4 dies ago

29/04/2024

Arni

Ja està bé de demanar perdó! Per educades, per comprensives, o simplement per una submissió estructural involuntària, les dones demanem perdó més vegades de les que hauríem, fins i tot quan no en som culpables. Doncs bé, Queralt Lahoz diu prou, i ho fa amb el seu nou single: “Pedí Perdón”. Aquí, l’estrella de Santa Coloma de Gramenet revisa el propi passat per qüestionar-se les vegades que s’ha disculpat quan no li corresponia, expressant musicalment la decisió de no fer-ho. El nou tall, de fet, dibuixa un escenari on l’artista escull un oblit festiu abans que demanar perdó i tornar a una relació amb algú que el feia sentir culpable per una cosa que no era responsabilitat seva. Un oblit basat a cremar la nit ia ofegar els records a la festa ia l’electrònica. Perquè és important aprendre a no demanar perdó ia oblidar: una fórmula que, fet i fet, ens pot ajudar a seguir endavant.

“Pedí Perdón”, segurament la cançó més sofisticada i ballable de Queralt Lahoz fins avui, camina entre sons i samples lo-fi, amb una rítmica que beu del house, on l’electrònica es fusiona amb el R&B, el dance i sons heretats del hip-hop, i on les melodies vocals s’acosten també al soul. Sense renunciar al segell particular que aporta la seva forma de cantar, i amb una elegància que pot recordar Kaytranada, GoldLink o Anderson. , i haver fusionat l’electrònica i les arrels a Alto Cielo, el seu EP de 2023. Un eclecticisme i una capacitat camaleònica que, això sí, sempre parteixen de la seva puresa i la seva veritat com a artista.