Novetats discogràfiques

Irreverència y electropop: Ladilla Rusa torna amb “Madre mía el asco que me das”

Publicat fa

10 mesos concretament

04/01/2024

Per

Arni

Ladilla Rusa està de tornada amb una rapapols en forma de cançó. “Madre mía el asco que me das” és una explosió de cinisme, mala llet i molt de sentit de l’humor, segell característic de la banda.

“Madre mía el asco que me das” és un altre d’aquests temes de Ladilla que amaga multitud de referències, tant musicals com de la cultura pop, i amb versos i tornades plenes de gamberrades i divertides formes de venjança. La cançó, produïda novament per Ignacio Miranda, i emmarcada en una electrònica més agressiva, conté guitarres amb melodies pop, influències de psicodèlia oriental i de spaghetti western, i serveix com una perfecta banda sonora a una història de venjança al més pur estil lladre.

El videoclip de “Madre mía el asco que me das” compta en la realització amb Luis Levrato, director també de “Kitt y los coches del pasado” o “Macaulay Culkin”. Inspirat en les pel·lícules d’acció i de superherois, veiem els Ladilla Rusa vestits com uns agressius venjadors en una trepidant jornada laboral en què duen a terme diferents (i algunes ridícules) formes de venjança.

“Madre mía el asco que me das” es converteix així en una cançó que funciona com un regal per a algú que s’ha portat malament, i que mereix que li posin els punts sobre les ies a ritme d’electropop.

Aquesta nova cançó segueix a l’exitosa gira “Menudas Zorras Estamos Hechas Tour”, un espectacle renovat va portar a Ladilla Rusa a més de 50 ciutats, amb la seva primera visita a Mèxic inclosa, reafirmant-los com una de les bandes amb un directe més potent de la escena nacional.

Des del seu inici com una broma entre dos amics, Tania Lozano i Víctor F. Clares, Ladilla Rusa ha portat l’humor i la festa com a estendards a la seva música. Amb èxits com ‘Bebo (de bar en peor)’ i ‘Macaulay Culkin’, la banda ha consolidat la seva posició a l’escena musical, amb ganes de seguir portant la seva proposta a nous nivells de diversió, crítica i provocació.

Pròxims concerts,
22/2 Porta Caeli (Foro de la Cultura) Valladolid Entrades
24/2 Razzmatazz (con FUTURACHICAPOP) Barcelona Entrades
20/04 Horteralia Wizink Center Madrid
03/05 Warm Up Festival Murcia
11/5 Sonoramex Festival Ciudad de México
25/05 Fulanita Fest Fuengirola
01/06 Spring Festival Alicante

Temes relacionats:elgenioequivocado ladillarusa

Novetats discogràfiques

Chaqueta de Chándal publica el seu tercer disc “Flema eterna”

Published

10 hores ago

30/10/2024

Arni

Chaqueta de Chándal tornen a la càrrega amb els seus sintes, les seves guitarres i la seva ironia més esmolades que mai. El trio barceloní publica el seu tercer disc, “Flema eterna”, gravat i produït per Joan Colomo, que ja es pot escoltar a totes les plataformes, i aconseguir en format vinil en pre-order aquí.

Amb el nou àlbum, Chaqueta de Chándal continuen el seu viatge cap a aquell lloc recòndit on es troben el pop, el krautrock i el punk, un camí per a valents que va arrencar amb lucidesa a “Gimnasia menor” (2019) i “Futuro, tú antes molabas” (2022).

La presentació oficial a Barcelona serà el 9 de novembre a la sala Apolo [2], al costat dels austríacs Blasser Kyren com a grup convidat. I el 23 de gener tindrà lloc la presentació a Madrid, dins el marc de l’Inverfest. Les entrades estan a la venda aquí.

Per més que el títol remeti als 80 amb la seva picada d’ullet a les Bangles, la inspiració del disc apunta una dècada més enrere, als 70, a aquests àlbums de rock simfònic amb temes que es desenvolupaven al llarg de tota una cara. L’aportació de Chaqueta de Chándal al gènere és “Tamagotchi Antisistema”, la seva composició més ambiciosa fins al moment, que amb les seves tres parts més intro constitueix el nucli principal – musical i ideològic – del disc.

El pop lisèrgic i immersiu continua exercint de vehicle per a l’habitual causticitat de les seves lletres. El viatge segueix a la cara B amb els temes que s’han anat avançant en format single. A “Objetivo indiscreto“ posen el focus en una societat de la informació convertida en societat de la vigilància. “Declaración universal de unos desechos humanos“ és un cant d’amor cap a la fauna que ens envolta; la literal, perquè de la figurada ja no n’esperen gaire. “Estoy al horno” és un irònic lament sobre els desajustos quotidians que la burocràcia regala als que gosen instal·lar-se a Espanya per viure i treballar, amb la veu de Natalia Brovedanni al capdavant. També sorprenen amb “Seny”, minut i mig d’energia desbocada cantant en català sobre la Catalunya post-1 d’octubre.

Chaqueta de Chándal són Guillem Caballero (veu, teclats i sintes), Natalia Brovedanni (veu i guitarra) i Alfonso Méndez (bateria i cors), acompanyats en diversos temes per Pablo Volt a la trompeta.