Connect with us

Novetats discogràfiques

Dream pop de llums i sombres al nou EP de julia amor “recuerdos y promesas”

Publicat fa

el

julia amor torna amb “recuerdos y promesas”, EP en què continua amb el so synth electrònic i ballable que la caracteritza: un pop de contrastos en què melodies plenes de llum s’entrellacen amb lletres que aprofundeixen en les nostres pors més profundes. Després d’un primer disc amb què Julia pretenia narrar la seva relació amb l’amor i les seves conseqüències, el seu nou EP “recuerdos y promesas” arriba d’una manera molt més lleugera i intuïtiva. Aquestes 4 cançons són idees i sensacions que s’han quedat al cap com un ressò interminable. Pensaments obsessius i fantasies sobre una possible fuita, sempre amb una mirada malenconia aferrada al passat. Sempre buscant una veritat reconfortant on poder refugiar-se de tot el soroll constant, observa, es pregunta i es qüestiona la realitat i la seva pròpia percepció.

Abraçant la sensibilitat i la tristesa, julia amor es mou amb comoditat en un pop de contrastos en què melodies plenes de llum s’entrellacen amb lletres que aprofundeixen en les nostres pors, profundes i superficials, sent capaç de fer-nos ballar mentre ens enfrontem al que ens fa més vulnerables i celebrar la nostàlgia al ritme de sintetitzadors i caixes de ritmes. Julia amor és capaç de marcar-nos el camí a la llum enmig de la foscor. És una joia pop que en plena pandèmia va llançar les primeres cançons davant la necessitat de parlar d’estimar amb por, i trencar una llança a favor de la sensibilitat com una arma de transformació molt poderosa.

Les quatre cançons que conformen l’EP es desenvolupen dins d’un dream pop de llums i ombres, introspectiu i cluber. Si bé una altra vegada “recuerdos y promesas” es troben més properes a l’eurodance i els nous corrents electrònics, Ciudad Gris i Como una Foto s’acosten a la cançó clàssica d’una cançó pop.

La producció, novament portada per Chri Blau i Sergio Pérez, acompanya els seus dubtes i contradiccions al ritme frenètic del baix i la caixa de ritmes, que mantenen la sensació de carrera, augmentant cada vegada més fins al final. Amb aquest nou EP, l’artista es reinventa en un pop més alegre i lluminós.

Foto: julia amor per Marc Luguera

Novetats discogràfiques

SOMADAMANTINA s’estrena a Humo Internacional amb un single de 7″

Published

on

By

Qui hi va ser ho sap: el nom de Somadamantina encara ressona amb força als caps de tots els que prestaven atenció al trap quan era encara un fenomen subterrani. Ja fa més d’una dècada des del moment en què va començar a reescriure la música espanyola per sempre amb un grapat d’artistes inclassificables. Res no va tornar a ser el mateix, ni al mainstream ni a l’underground. Des de llavors l’obra de Somadamantina (també coneguda com a Slim Kawasaki, Original Brillants o Cristina, segons a qui preguntis) no ha estat fàcil de seguir. Les seves cançons sobreviuen disperses entre Soundcloud, perfils recòndits de Youtube i publicacions esporàdiques per a segells de diferents països. Però si alguna cosa ha conservat a totes i cadascuna de les seves iteracions ha estat la màgia, ballant entre un trap gairebé místic i pop electrònic arrabassat, sent l’artista més especial de tota la seva generació.

Aquest single, “Celestial / Babyquieroverte”, és una petita gran celebració de les virtuts d’una artista excepcional. El 7″ porta dues cançons ja clàssiques del seu repertori que apareixen ara per primera vegada en format físic. A la cara A hi ha “Celestial”, que va sortir per primera vegada el 2021. En aquest tema Soma cavalca sobre un beat hipnòtic d’Eochi creant un hit eteri sobre com allò diví ens travessa i ens condiciona.

Un cop d’ull al vídeo ens dóna pistes sobre la potència multidisciplinària del projecte: gravat pel 80% BAUL, vocalista de Los Yolos, i editat per Lliure Briz, Somadamantina ens dóna la benvinguda al seu univers personal des d’una misteriosa estructura esfèrica. Aquesta construcció, obra de l’equip d’arquitectes Takk i construïda ad hoc per al vídeo, emmarca a la perfecció la barreja entre vulnerabilitat i duresa de la cançó. La cara B, per la seva banda, amaga “Babyquieroverte”, la reescriptura experimental que fan Nahshi i El Guincho de la seva ja clàssica “Al sol”, que obria “Magnanimity” (2018), el seu primer LP.

Dues peces que resumeixen una poètica, una manera de sentir la música i el món. Més que un simple disc de 7”, aquest single és un trosset d’història que serveix com alhora com a testimoni d’una dècada convulsa i com a introducció a l’univers d’una creadora única. I no s’esgotin, que encara que estiguem celebrant un passat gloriós, el present no ho és menys. Aquest setembre hi haurà un nou LP de Somadamantina. Fins aleshores es poden fer amb “Celestial / Babyquieroverte” a la botiga de Humo Internacional i esfullar margarides a la lenta espera. Val la pena, promès.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.