Novetats discogràfiques
RAN RAN RAN publica avui el nou disc ‘Rendez-vous’
Ran Ran Ran publica avui el seu nou disc“Rendez-vous”, que apareix en format digital i en un cassette d’edició limitada, en una coproducció d’Ultra-local Records, Edita la Servidumbre i Bankrobber.
Ja es pot escoltar a totes les plataformes, i aconseguir en format físic a la botiga Ultra-local Records, on el grup oferirà avui divendres a les 19h un showcase de presentació en directe.
Ran Ran Ran són Ferran Baucells (veu, guitarra, harmònica), Martina Borrut (teclats i veu), Miguel Ballester (bateria) i Joan Villarroya (baix, violí i veu), sempre amb Armand Rodríguez com a aliat a la tècnica. Per enregistrar aquest nou disc han combinat les sessions als Qtq Estudios de l’Hospitalet de Llobregat amb gravacions domèstiques fetes a Vallparadís i el Poble Nou. La portada la signa Daniel Serrano.
S’apaguen els llums, el projector comença a pampalluguejar. Ran Ran Ran projecta el seu nou cassette: vuit noves cançons escrites sota la influència directa i indissimulable del cinema francès.
Presentació en directe avui divendres a Ultra-local Records (19h)
L’incombustible Ferran Baucells se submergeix en els universos de realitzadors com Agnès Varda, Jean Renoir, Max Ophüls o Jacques Demy -d’aquí l’homenatge a “Els paraigües de Cherbourg” de la portada- i els agraeix cada fotograma amb un disc petit en minutatge però intens en emocions que porta per títol “Rendez-vous”. Fins i tot la mateixa cançó titular és com una pel·lícula on frisem per descobrir si els dos protagonistes acabaran trobant-se al final, malgrat tot allò que els separa.
L’altre pol del cassette és la idea que “Prendre’s un temps (no és perdre el temps)”, sentir com deixem de banda la urgència que sembla guiar-nos en molts moments:
Prendre’s un temps per llegir llibres de viatges com els d’en Nicholas Bouvier, lectura central d’en Ferran mentre escrivia aquestes cançons.
Prendre’s un temps per estar amb la família sense pensar en el rellotge.
Prendre’s un temps i recordar un camí de muntanya i les idees que ens venen al cap mentre el fem (“La tempesta”).
Prendre’s un temps per gaudir d’un paisatge (“Ahir”).
Prendre’s un temps per deixar el mòbil i sentir que pots dedicar-te a escriure, com sempre has volgut fer (“Pels volts de mitjanit”).
Prendre’s un temps per divagar sobre algunes de les grans qüestions filosòfiques de sempre (“L’escola d’Atenes”).
O prendre’s un temps per escoltar un cassette com aquest.
Propers concerts
6/9 Barcelona · Ultra-local Records [showcase]
13/9 Reus · La Palma / Festival Revers
21/9 L’Hospitalet de Llobregat · Auditori Barradas
5/10 Barcelona · La Conxita de Sants
En l’univers musical de Mar Pujol no hi ha lloc per a les presses. Fins i tot quan el món que l’envolta avança a tota velocitat, ella sap aturar-se, reflexionar i buscar al seu voltant un punt de suport on seure a observar(se) i entendre(se). ‘Mitja vida’, la seva nova cançó, exemplifica d’una manera molt poètica aquest impuls que la caracteritza. És l’única peça que la cantautora de Prats de Lluçanès avançarà del seu segon disc, D’aquesta aigua no en beuré, que estarà disponible a partir del 16 d’octubre; i en aquesta cançó exposa la necessitat de trobar una arrel que l’agafi fort i la sostingui quan se sent més desbordada, quan té la sensació que passen moltes coses alhora i que no pot arribar a tot.
Seguint el camí del seu EP de debut autoeditat, Trepa, i de Cançons de Rebost, el seu primer disc, publicat el 2024, Mar Pujol torna a fer servir en el seu nou treball la pausa i la contemplació com a mitjà, com la manera de fer créixer les seves cançons a partir de les petites coses per abordar els temes més profunds. A través d’una mirada sensible i inquieta, l’artista catalana observa la quotidianitat i sempre hi troba noves capes de la realitat, a les quals dona vida pròpia utilitzant només la seva veu i la guitarra. Un moment íntim que ens acosta a la seva emoció i que gairebé ens permet escoltar, entre nota i nota, la seva respiració assossegada.
Cançons de Rebost va rebre, entre d’altres, el Premi Altaveu 2024, el Premi Enderrock 2025 de la crítica al millor disc de cançó d’autor i el Premi Alícia 2025 a artista emergent. A més, durant tres anys l’ha defensat en directe al costat de la violoncel·lista Bruna González Subirà en més de 150 actuacions, amb concerts en escenaris de Catalunya i d’altres països, i cites destacades a Bilbao, Groningen o el Canadà. Un èxit rotund que s’ha anat cuinant a foc lent, sense presses, però demostrant que amb calma i naturalitat es pot arribar molt lluny.
El seu nou disc, en canvi, abordarà la contradicció com a motor, una provocació amb què posar en dubte les certeses. Entre l’acceptació i la rebel·lió davant la imperfecció, les cançons de D’aquesta aigua no en beuré habiten aquest lloc incòmode però fèrtil on res no és del tot fix. És la seva manera d’assumir el repte de continuar observant la vida per trobar i distingir els matisos de la seva realitat. Poc després de la seva publicació, Mar Pujol tornarà als escenaris per continuar captivant el públic amb la seva veu i la seva guitarra, amb dates ja confirmades a Barcelona, Girona, altres punts de Catalunya, la península i l’estranger.
-
Festival7 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques7 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques8 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible8 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga