Ran Ran Ran estrena avui “Place des Vosges”, primer avançament del seu nou EP “Quadern de viatges I”, que es publicarà en vinil 7” i digital el 5 de juny, en una coproducció d’Ultra-local Records i Bankrobber. El nou single ja es pot escoltar a totes les plataformes. 

La data coincidirà amb el festival Microclima Sound, que organitza cada any Ultra-local records, on Ran Ran Ran hi actuarà el dia 6, consolidant la marca de grup que més vegades hi ha tocat: amb aquesta seran 12 edicions.

Hi ha cançons que semblen escrites des del moviment. No necessàriament des de la carretera o des d’un mapa, sinó des d’aquell estat mental que apareix just abans de marxar, quan encara no ha passat res però tot ja ha començat a moure’s per dins.

“Quadern de viatges I”, el nou EP de Ran Ran Ran, recull cançons nascudes d’anotacions disperses, instantànies viscudes i intuïcions que apareixen mentre la vida passa: la llum canviant de la platja de Migjorn entre l’alba i el vespre, una taula familiar parada a casa els avis, la Place des Vosges despertant-se a primera hora, un hotel de carretera que ens retorna inesperadament a la infantesa, una paraula escrita damunt la sorra abans que el mar l’esborri.

Els viatges que travessen les cançons són físics, però també emocionals. L’ànsia de viatjar quan se’n va algú que estimes és tan poderosa com la de fer-ho quan trobes la persona adequada amb qui compartir el camí. Entre places, fars i hotels, Ran Ran Rantransforma petits paisatges en cançons que funcionen com un quadern de memòria sentimental, com un inventari de moments, persones i records als quals sempre es vol tornar.

Des de fa més d’una dècada, Ran Ran Ran ha anat construint un univers propi dins l’escena independent catalana. Les seves cançons es mouen entre el folk, el pop, l’indie-rock i l’americana, i han evolucionat al llarg dels anys des d’un format més cru i antifolk cap a un so cada vegada més ric i expansiu, sense perdre mai del tot l’esperit artesanal i de sinceritat domèstica. Guitarres delicades, textures lleugerament imperfectes, melodies lluminoses, i una manera d’arranjar les cançons que deixa també espai al silenci i a la fragilitat.

Al centre del projecte hi ha la singular veu del compositor i lletrista Ferran Baucells. Les seves lletres combinen lirisme, ironia, referències culturals, i una marcada sensibilitat literària, que parteixen de la observació del món que ens envolta per transformar les experiències quotidianes en cançons carregades d’emoció, memòria, i sensibilitat.

Completant la banda hi trobem Martina Borrut (teclats i veu), Joan Villarroya (baix, violí i veu) i Miguel Ballester (bateria), sempre amb Armand Rodríguez com a aliat a la tècnica. Irene Garcia (Deliiis) també col·labora en aquest treball, posant la veu a “Migjorn”.