Art Visual
BCORE DISC celebra el seu 35 Aniversari presentant el llibre “Cutter, cola y fotocopias” a Barcelona i Madrid
35 anys de vida contemplen el segell BCore. Tres dècades i mitja, que es diu aviat, durant les quals han editat 400 referències discogràfiques, moltes pedres angulars de l’escena barcelonina i catalana de hardcore-punk i més enllà. Pensa en Aina, Standstill, The Unfinished Sympathy, Tokio Sex Destruction, Delorean, Nova Vulcano, Cala Vento o Madee i només hauràs recordat la punta de l’iceberg. Són 35 anys d’independència, d’activisme i de resistència davant de les grans companyies i de les modes passatgeres, de reivindicació del model d’autogestió a la indústria musical. La seva supervivència és un èxit i un exemple per a tota filosofia alternativa.
Per celebrar aquest aniversari, BCore editarà aquest cop un llibre que repassa la trajectòria del segell a la seva faceta d’agitador cultural, d’organitzador de concerts. Perquè a més de publicar àlbums, BCore porta des del 1990 apostant per la música en directe com a element fonamental en la creació i la cura de l’escena local. El llibre, que connecta l’afició de Jordi Llansamà (director del segell) pel disseny i la música, aplega una selecció de cartells de concerts organitzats o dissenyats per BCore Disc durant les tres dècades i mitja d’activitat. Ells van ser els primers a portar a Barcelona bandes tan icòniques i carismàtiques com Green Day, At the Drive-in, Karate, Hot Water Music, Snuff, K454, June of 44, Leatherface i molts més.

Abans de fundar BCore, Jordi Llansamà Quílez (Barcelona, 1967) va començar a involucrar-se a l’escena punk fent fanzines, gravant i dissenyant portades de cassets per als seus amics. Més tard, amb el segell, va complir la seva aspiració d’aglutinar la seva activitat de distribució de fanzines, cassets, discos i samarretes i d’organització d’algun concert. Aquest llibre és un repàs i un homenatge a tota aquesta obra, i una ocasió immillorable per reivindicar la tasca de BCore i la importància de les iniciatives alternatives. Llarga vida a BCore!
BARCELONA
divendres 13 de desembre
19.30h. salatrac C/. Ramón y Cajal, 144
entrada lliure
MADRID
divendres 27 de desembre
19.30h. Molar C/. Ruda, 19
entrada lliure
BC.400 CUTTER, COLA Y FOTOCOPIAS
Memoria gràfica de BCore 1989-2007
Autor: Jordi Llansamà.
Proleg: Ramon Mas.
Diseny: Snoop
Amb la col·laboració de Moritz
Art Visual
ÚLTIM CAVALL comparteixen el mini-documental amb cançons gravades en directe amb que celebren els seus 10 anys de trajectòria: Últim Cavall, 10 anys d’un refugi
Quan Últim Cavall van publicar Records de Kyoto, el seu àlbum de debut, el 2017, ja feia un parell d’anys que existien. Aquell treball editat per Discos de Kirlian contenia cançons de pop emocionants que basculaven amb elegància entre el noise, el shoegaze i el dreampop. Potser en aquell moment ho ignoressin, però amb elles començaven a construir un espai que els serviria de refugi durant la dècada següent. Des de la base d’operacions a Sant Pere de Ribes, a la comarca del Garraf, la banda va aconseguir enderrocar fronteres amb aquell primer disc guanyant el Premi Altaveu a la millor lletra i sent a més reeditat pel segell nord-americà Emma’s House Records.
Des de llavors Últim Cavall han publicat dos magnífics àlbums més amb Discos de Kirlian, Alaska el 2019 i Una altra primera vegada el 2024, dues referències més que fan de la seva sòlida discografia un poderós viatge entre la malenconia i la llum, i que no van passar desapercebudes per la crítica, que en diverses ocasions les van considerar entre els seus àlbums.
Editat també com a EP de cinc cançons (hi ha un bonus track!) i filmat a La Fàbrica Lliure de Barcelona amb David Casamitjana, Últim Cavall, 10 anys d’un refugi es va projectar en primícia l’octubre passat al Cinema Maldà en el marc de la 30a edició del Minifestival a Barcelona
Ara el 2025, aprofitant el seu 10è aniversari, la banda s’ha proposat el repte artístic de crear un disc tocat en directe, per a això han reimaginat i retocat algunes de les seves peces més estimades especialment per a l’ocasió. El resultat és “Últim Cavall, 10 anys d’un refugi”, un EP de cinc peces el títol del qual capta a la perfecció l’essència de la seva música, entenent-la no només com un espai de confort on les seves cançons poden respirar i créixer, sinó també de llibertat tant per a ells com per als seus oients.
Però no conformes amb això, la formació catalana ha aprofitat l’enregistrament de l’EP a La Fàbrica Lliure de Barcelona, amb la inestimable ajuda de David Casamitjana, per filmar una peça audiovisual en forma de minidocumental, dirigida per Ferran Vilanova d’Augura, que immortalitza l’esperit d’Últim Cavall. Perquè la música per a ells és un viatge i un refugi. És el que passa “quan la militància a la teva banda es converteix en un espai de confort i llibertat necessari per viure”.
L’EP es va publicar el passat mes d’octubre a totes les plataformes a través de Discos de Kirlian, encara que un dia abans, a manera de primícia, es va produir l’estrena de la peça audiovisual Últim Cavall, 10 anys d’un refugi com a obertura de la projecció del documental Nick Garrie, Lost and Found, tots dos previs a l’actuació del llegendà de la 30a edició del Minifestival a Barcelona. Avui ho comparteixen amb tothom obert a través de YouTube, perquè el seu espai de confort també pot ser el nostre.
Imatge principal x Cristina Casas.
-
Festival7 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques7 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques7 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible7 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga
