Art Visual

MARIA RODÉS Feat. DELAFÉ “Hechizo” Single Digital i Videoclip

Publicat fa

11 mesos concretament

21/02/2025

Per

Arni

Avanç del seu proper àlbum. “Hechizo”, en col·laboració amb DELAFÉ, llisca entre els ritmes sincopats del reguetó contemporani i la sofisticació atmosfèrica de l’electrònica francesa.

Hi ha discos que són un salt al buit creatiu, un exercici de desconstrucció que molt pocs artistes gosen emprendre. Després de “Chico Bueno”, una cançó que ens va presentar juntament amb BRONQUIO, “Hechizo” és el segon avenç d’un projecte amb què Maria Rodés explora els racons més profunds i complexos de l’enamorament, aquest estat de bogeria temporal tan plaent com necessari en què un veu l’altre com a perfecte. Una oda a l’obsessió romàntica en què la línia entre l’amor idealitzat i el deliri es difumina, desbordant els límits del que és possible.

“Hechizo” llisca entre els ritmes sincopats del reguetó contemporani i la sofisticació atmosfèrica de l’electrònica francesa. Aquesta dualitat no és casual: reflecteix la tensió inherent al tema central de la cançó, en què allò físic i allò transcendental s’entrellacen. Amb la producció de Maria i Joel Condal i la coproducció de ZABALA i BRONQUI, el so manté un equilibri entre el carnal i l’eteri sense caure mai al clixé de gènere. A més, la cançó forma part de la banda sonora de la nova pel·lícula de Maria Ripoll, “También Esto Pasará”, que veurà la llum a la primavera i per a la qual Maria Rodés ha compost la música original juntament amb Simon Smith, a més d’aportar diverses cançons del seu repertori.

Però, a més, per a aquesta declaració de desig i devoció, Maria compta amb la col·laboració d’Óscar D’Aniello (DELAFÉ), l’afinitat temàtica del qual potencia la intensitat de la peça (Óscar també està d’estrena presentant el seu nou disc, “Amor”, i la tornada del seu antic projecte DELAFÉ I LAS FLORES AZULES). Junts encapsulen l’eufòria i la fragilitat d’una connexió humana que consumeix i transforma, en què cada petó actua com un catalitzador del que és màgic i inevitable.

Com a colofó a un exercici creatiu com aquest, “Hechizo” ve acompanyada d’un exquisit videoclip d’animació signat per Néstor F., que ja va treballar amb Maria a l’àlbum de country que va compondre juntament amb L’ESTRELA DE DAVID.

Temes relacionats:elefantrecords mariarodes

Art Visual

ÚLTIM CAVALL comparteixen el mini-documental amb cançons gravades en directe amb que celebren els seus 10 anys de trajectòria: Últim Cavall, 10 anys d’un refugi

Published

2 setmanes ago

24/12/2025

Arni

Quan Últim Cavall van publicar Records de Kyoto, el seu àlbum de debut, el 2017, ja feia un parell d’anys que existien. Aquell treball editat per Discos de Kirlian contenia cançons de pop emocionants que basculaven amb elegància entre el noise, el shoegaze i el dreampop. Potser en aquell moment ho ignoressin, però amb elles començaven a construir un espai que els serviria de refugi durant la dècada següent. Des de la base d’operacions a Sant Pere de Ribes, a la comarca del Garraf, la banda va aconseguir enderrocar fronteres amb aquell primer disc guanyant el Premi Altaveu a la millor lletra i sent a més reeditat pel segell nord-americà Emma’s House Records.

Des de llavors Últim Cavall han publicat dos magnífics àlbums més amb Discos de Kirlian, Alaska el 2019 i Una altra primera vegada el 2024, dues referències més que fan de la seva sòlida discografia un poderós viatge entre la malenconia i la llum, i que no van passar desapercebudes per la crítica, que en diverses ocasions les van considerar entre els seus àlbums.

Editat també com a EP de cinc cançons (hi ha un bonus track!) i filmat a La Fàbrica Lliure de Barcelona amb David Casamitjana, Últim Cavall, 10 anys d’un refugi es va projectar en primícia l’octubre passat al Cinema Maldà en el marc de la 30a edició del Minifestival a Barcelona

Ara el 2025, aprofitant el seu 10è aniversari, la banda s’ha proposat el repte artístic de crear un disc tocat en directe, per a això han reimaginat i retocat algunes de les seves peces més estimades especialment per a l’ocasió. El resultat és “Últim Cavall, 10 anys d’un refugi”, un EP de cinc peces el títol del qual capta a la perfecció l’essència de la seva música, entenent-la no només com un espai de confort on les seves cançons poden respirar i créixer, sinó també de llibertat tant per a ells com per als seus oients.

Però no conformes amb això, la formació catalana ha aprofitat l’enregistrament de l’EP a La Fàbrica Lliure de Barcelona, amb la inestimable ajuda de David Casamitjana, per filmar una peça audiovisual en forma de minidocumental, dirigida per Ferran Vilanova d’Augura, que immortalitza l’esperit d’Últim Cavall. Perquè la música per a ells és un viatge i un refugi. És el que passa “quan la militància a la teva banda es converteix en un espai de confort i llibertat necessari per viure”.

L’EP es va publicar el passat mes d’octubre a totes les plataformes a través de Discos de Kirlian, encara que un dia abans, a manera de primícia, es va produir l’estrena de la peça audiovisual Últim Cavall, 10 anys d’un refugi com a obertura de la projecció del documental Nick Garrie, Lost and Found, tots dos previs a l’actuació del llegendà de la 30a edició del Minifestival a Barcelona. Avui ho comparteixen amb tothom obert a través de YouTube, perquè el seu espai de confort també pot ser el nostre.

^{Imatge principal x Cristina Casas.}

Continuar llegint