Novetats discogràfiques
AUREHL, l’alineació orbital del dreampop als confins del sistema solar
A les portes de l’espai interestel·lar, més enllà dels gegants gasosos, Júpiter i Saturn, i més enllà del cinturó de Kuipers, orbitant sobre els confins del sistema solar, hi ha Eris, un petit i solitari planeta recobert per un mantell rocós, blanquinós i fantasmagòric. La seva única companyia és Dysnomia, la seva lluna; que és també el destí del viatge que ens proposa el duo Aurehl en el seu darrer single, avançant un àlbum de debut que es dirà precisament The First Ghost on Eris i que surt a la venda el 8 de maig.
Però, què cerca la parella formada per Itziar Lember i Jiroz en un lloc tan llunyà i abandonat? Més enllà de soroll constant, del caos i de les cicatrius del nostre món, Aurehl exploren l’espai i el temps infinit del cosmos amb l’esperança de connectar amb una veritat profunda i oculta que arriba fins a les arrels de l’existència mateixa i que, encara que sigui només dins nostre, ens permeti construir un nou món. És un viatge d’alliberament i descoberta. Un himne a la cerca de la veritat, lliure de la manipulació de forces ocultes.
‘Dysnomia’ és la metàfora perfecta d’aquest pelegrinatge espacial que ens porta a la lluna d’Eris. Una peça que es bressola entre el dreampop més còsmic i el synthpop més eteri. Que ens transporta, com flotant en un somni, per ingràvids paisatges de nebuloses i pols d’estrelles construïdes a base de textures atmosfèriques, capes de sintetitzadors i polsos rítmics que ens submergeixen a la vastedat de l’univers. Tot guiat per la veu increïble d’Itziar, un far de llum en la foscor de l’espai profund. I si no ens creus, prova a escoltar-la de nou tancant els ulls.
Mentre esperem l’arribada de “The First Ghost” on Eris, Aurehl participaran a la segona edició d’INTIMO, un esdeveniment cultural que reuneix actuacions musicals en viu, art, fotografia i un market amb les darreres propostes de disseny, que tindrà lloc a l’espai Roc35 de Barcelona el proper diumenge 13 d’abril. Defensaran en directe algunes cançons dels seus anteriors singles i EPs, a més de les tres noves que ja han avançat del seu àlbum de debut.
Foto x Ibai Acevedo

Novetats discogràfiques
GU VO publiquen nou àlbum amb el Repetidor
Amb un àlbum homònim publicat el 2022 i nombrosos concerts a l’esquena, en poc temps Gu Vo s’han convertit en una d’aquelles bandes la contundència de les quals ressona per l’escena gràcies al boca a boca. Ara, el trio de Sevilla format per Alejandro Ruíz (2020), Eduardo Escobar (Blacanova, Tannhäuser, Trisfe) i Raúl Burrueco (Combray, Tannhäuser) torna amb aquest segon treball d’estudi sota el braç, que es titula senzillament «II».
Enregistrat en directe amb Nacho García a Desmodus Sound, la foscor del motorik i el kraut de collita pròpia que ja esbossaven en el seu primer disc, evoluciona aquí gràcies a una tasca compositiva més intuïtiva, que parteix de curtes i insignes repeticions rítmiques, així com de patrons de sintetitzador amb els quals temps, preservar l’essència de la idea original. Tot, gràcies a un exercici de minimalisme, de dinàmica i d’aposta pel monolític que els fa millors: únics. Després ciència ficció, terror i alguna referència al món dels videojocs nodreixen unes línies vocals summament sintètiques, que esquitxen el llenç tímbric i conceptual d’aquestes cançons on l’atmosfera dels arranjaments i dels efectes està sempre al servei del múscul.
Inspirada en el film de William Friedkinse, l’aparent senzillesa de «Sorcerer» ens endinsa amb intriga al disc, fins que «Drill» ens dóna la benvinguda amb contundència. Tot seguit, la melodia de «Yukio» completa el primer tema amb veu i ens recorre el millor dels pessigollejos: Hipnosi, gràcies a les freqüències d’un acord pedal bellament granulat que recorre la segona meitat de la peça. Acabem la cara A gaudint d’alguns dels moments més envoltants i amb els plànols instrumentals més exagerats de l’àlbum, a la meravellosa «Martian Dust Devil». Cançó composta a partir d’un ritme que recorda llunyanament el dub i la dinàmica del qual és directament magistral. La cara B comença amb el patró frenèticament arpegiat de «601», abans d’encarar el tràngol que ens conduirà a dos dels temes més lluminosos del disc, «Penguin Land» i «Frog Rug». Cançons per a la inflexió que, ara sí, ens han preparat per a la llibertat i el desenllaç fosc d’«Ebb Tide».
-
Festival7 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques7 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques7 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible7 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga
