Amb un àlbum homònim publicat el 2022 i nombrosos concerts a l’esquena, en poc temps Gu Vo s’han convertit en una d’aquelles bandes la contundència de les quals ressona per l’escena gràcies al boca a boca. Ara, el trio de Sevilla format per Alejandro Ruíz (2020), Eduardo Escobar (Blacanova, Tannhäuser, Trisfe) i Raúl Burrueco (Combray, Tannhäuser) torna amb aquest segon treball d’estudi sota el braç, que es titula senzillament «II».

Enregistrat en directe amb Nacho García a Desmodus Sound, la foscor del motorik i el kraut de collita pròpia que ja esbossaven en el seu primer disc, evoluciona aquí gràcies a una tasca compositiva més intuïtiva, que parteix de curtes i insignes repeticions rítmiques, així com de patrons de sintetitzador amb els quals temps, preservar l’essència de la idea original. Tot, gràcies a un exercici de minimalisme, de dinàmica i d’aposta pel monolític que els fa millors: únics. Després ciència ficció, terror i alguna referència al món dels videojocs nodreixen unes línies vocals summament sintètiques, que esquitxen el llenç tímbric i conceptual d’aquestes cançons on l’atmosfera dels arranjaments i dels efectes està sempre al servei del múscul.

Inspirada en el film de William Friedkinse, l’aparent senzillesa de «Sorcerer» ens endinsa amb intriga al disc, fins que «Drill» ens dóna la benvinguda amb contundència. Tot seguit, la melodia de «Yukio» completa el primer tema amb veu i ens recorre el millor dels pessigollejos: Hipnosi, gràcies a les freqüències d’un acord pedal bellament granulat que recorre la segona meitat de la peça. Acabem la cara A gaudint d’alguns dels moments més envoltants i amb els plànols instrumentals més exagerats de l’àlbum, a la meravellosa «Martian Dust Devil». Cançó composta a partir d’un ritme que recorda llunyanament el dub i la dinàmica del qual és directament magistral. La cara B comença amb el patró frenèticament arpegiat de «601», abans d’encarar el tràngol que ens conduirà a dos dels temes més lluminosos del disc, «Penguin Land» i «Frog Rug». Cançons per a la inflexió que, ara sí, ens han preparat per a la llibertat i el desenllaç fosc d’«Ebb Tide».