Connect with us

Novetats discogràfiques

COMIC SANS personalitzen el seu midwest emo a “Cosas que salen mal” el primer single del seu nou disc amb BCore

Publicat fa

el

Combustible per aixecar el repte
Comic Sans tornen a la càrrega! El quartet donostiarra té ja llest el seu tercer àlbum, “Cosas que salen mal”, una nova referència al segell barceloní BCore després de “Éramos felices y no lo sabíamos” i l’EP “Ojalá fuera mi cumpleaños”, i avui avancen el seu primer single: “Cosas que salen mal”. Un tema que tracta un dels assumptes més universals de la humanitat, el desamor, però des de la perspectiva única de Comic Sans, que barreja nostàlgia i aquest optimisme desafiant propi de la joventut que els segueix funcionant com a principal combustible. Així, sobre l’implacable galop de la seva fórmula midwest emo, el conjunt basc narra la ruptura d’una relació d’anys i com costa deixar de pensar en aquesta persona (“Creo que ya he conseguido olvidarme de ti”); fins que al final de la peça es confessa la seva superació: “Creo que ya he conseguido olvidarme de ti”.

Inspirada en referents clàssics de la banda com The Promise Ring, Get up kids o fins i tot Blink-182 i el so emo dels 90, “Cosas que salen mal” sona poderosa i fresca, com una dutxa revitalitzant. El seu ritme, ple de redoblaments, frenades i accelerades, ens ajuda a avançar en volades; i les guitarres, ben polides i carregades de riffs frenètics, ens condueixen pel camí de la sanació. Perquè a ningú no li senti malament una bona dosi de punk-pop per superar el duel i aixecar el vol.

“Cosas que salen mal” i el seu single d’obertura vénen a marcar una evolució dins l’estil perfectament reconeixible de Comic Sans. Sense abandonar els paràmetres del midwest emo, els donostiarres volen arribar a més gent i sonar més a ells mateixos que a les seves influències. Han madurat i es nota en una lírica més profunda, sense deixar de ser honesta i directa, i en una elecció més personal d’estructures, efectes i melodies. Tot més indie, vaja; entenent l’indie ja no com un gènere (que mai no ho va ser) o una qualificació relativa a la mida dels canals de difusió d’una banda, més mainstream o més underground, sinó com la voluntat d’allunyar-se dels cànons de l’estil en què van brotar i van fer els primers passos per desenvolupar allò genuïnament propi. El 13 de març es publica Totes les coses que ens van sortir malament, amb suport dels segells Stiff Slack (Japó), Through Love Records (Alemanya), Saltamarges (Girona) i Discos 17 Dolores (València), i comprovarem fins on han arribat en la seva evolució.

Imathe principal Jaime Rod 

Concerts presentació
16/4 – Málaga – CSA Las Vegas (+ Bernal + Vis Viva)
17/4 – Granada – Rockanrolla (+ Bernal)
18/4 – Murcia – TBA
23/4 – Donosti – Dabadaba (+ Bernal)
1/ 5 – TBC
2/5 – Barcelona – Sala Vol (+ Garbí)
15/5 – León – Babylon (+ Memocracia)
16/5 – Madrid – TBA
29/5 – Copenhague – TBA
19/6 – Vigo – Sala Radar (+ Bum Motion Club)
20/6 – Ferrol – Sala Urania (+ Bum Motion Club)

Novetats discogràfiques

Ja a les plataformes el nou single de PERIFERIA

Published

on

By

2026 ha començat llançant alguns senyals, i és que s’ha anunciat la participació de Periferia en alguns importants festivals com el Gazpatxo Rock, l’Aupa Lumbreiras, l’Iruña Rock o la Telecogresca de Barcelona. Tot sembla indicar que la jove formació de La Roca del Vallès començarà a recollir els fruits de tot aquest dur treball realitzat des de la seva creació cap al 2019.

Lo que queda por sentir és el que queda per oblidar. Lluny de la primera sensació pessimista i trista sobre el futur que aquesta frase pot presentar, Periferia proposa capgirar-la. En honor a la condemna que és l’oblit, que ve de la mà del futur, hem d’omplir el nostre present de sentiment, esprémer-lo al màxim. El bo i el dolent se n’anirà. Res del que tens ara al cap transcendirà. Això és una oportunitat perfecta per rendir-nos al que vingui.

Després de l’èxit de “Rincones de nadie” el grup anuncia nou disc

La cançó ha estat produïda per Pep Miralles, que també ha enregistrat les guitarres. De l’enregistrament de bateria i baix i de la mescla se n’ha encarregat Santi García, a Ultramarinos Costa Brava mentre les veus s’han gravat a EM Estudi per Xavi Escribano.

La masterització ha anat a càrrec de Víctor García. El videoclip ha estat dirigit per Gerard Bufí.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.