Connect with us

Novetats discogràfiques

COMIC SANS personalitzen el seu midwest emo a “Cosas que salen mal” el primer single del seu nou disc amb BCore

Publicat fa

el

Combustible per aixecar el repte
Comic Sans tornen a la càrrega! El quartet donostiarra té ja llest el seu tercer àlbum, “Cosas que salen mal”, una nova referència al segell barceloní BCore després de “Éramos felices y no lo sabíamos” i l’EP “Ojalá fuera mi cumpleaños”, i avui avancen el seu primer single: “Cosas que salen mal”. Un tema que tracta un dels assumptes més universals de la humanitat, el desamor, però des de la perspectiva única de Comic Sans, que barreja nostàlgia i aquest optimisme desafiant propi de la joventut que els segueix funcionant com a principal combustible. Així, sobre l’implacable galop de la seva fórmula midwest emo, el conjunt basc narra la ruptura d’una relació d’anys i com costa deixar de pensar en aquesta persona (“Creo que ya he conseguido olvidarme de ti”); fins que al final de la peça es confessa la seva superació: “Creo que ya he conseguido olvidarme de ti”.

Inspirada en referents clàssics de la banda com The Promise Ring, Get up kids o fins i tot Blink-182 i el so emo dels 90, “Cosas que salen mal” sona poderosa i fresca, com una dutxa revitalitzant. El seu ritme, ple de redoblaments, frenades i accelerades, ens ajuda a avançar en volades; i les guitarres, ben polides i carregades de riffs frenètics, ens condueixen pel camí de la sanació. Perquè a ningú no li senti malament una bona dosi de punk-pop per superar el duel i aixecar el vol.

“Cosas que salen mal” i el seu single d’obertura vénen a marcar una evolució dins l’estil perfectament reconeixible de Comic Sans. Sense abandonar els paràmetres del midwest emo, els donostiarres volen arribar a més gent i sonar més a ells mateixos que a les seves influències. Han madurat i es nota en una lírica més profunda, sense deixar de ser honesta i directa, i en una elecció més personal d’estructures, efectes i melodies. Tot més indie, vaja; entenent l’indie ja no com un gènere (que mai no ho va ser) o una qualificació relativa a la mida dels canals de difusió d’una banda, més mainstream o més underground, sinó com la voluntat d’allunyar-se dels cànons de l’estil en què van brotar i van fer els primers passos per desenvolupar allò genuïnament propi. El 13 de març es publica Totes les coses que ens van sortir malament, amb suport dels segells Stiff Slack (Japó), Through Love Records (Alemanya), Saltamarges (Girona) i Discos 17 Dolores (València), i comprovarem fins on han arribat en la seva evolució.

Imathe principal Jaime Rod 

Concerts presentació
16/4 – Málaga – CSA Las Vegas (+ Bernal + Vis Viva)
17/4 – Granada – Rockanrolla (+ Bernal)
18/4 – Murcia – TBA
23/4 – Donosti – Dabadaba (+ Bernal)
1/ 5 – TBC
2/5 – Barcelona – Sala Vol (+ Garbí)
15/5 – León – Babylon (+ Memocracia)
16/5 – Madrid – TBA
29/5 – Copenhague – TBA
19/6 – Vigo – Sala Radar (+ Bum Motion Club)
20/6 – Ferrol – Sala Urania (+ Bum Motion Club)

Novetats discogràfiques

“Mitja Vida”, nou single de MAR PUJOL

Published

on

By

En l’univers musical de Mar Pujol no hi ha lloc per a les presses. Fins i tot quan el món que l’envolta avança a tota velocitat, ella sap aturar-se, reflexionar i buscar al seu voltant un punt de suport on seure a observar(se) i entendre(se). ‘Mitja vida’, la seva nova cançó, exemplifica d’una manera molt poètica aquest impuls que la caracteritza. És l’única peça que la cantautora de Prats de Lluçanès avançarà del seu segon disc, D’aquesta aigua no en beuré, que estarà disponible a partir del 16 d’octubre; i en aquesta cançó exposa la necessitat de trobar una arrel que l’agafi fort i la sostingui quan se sent més desbordada, quan té la sensació que passen moltes coses alhora i que no pot arribar a tot.

Seguint el camí del seu EP de debut autoeditat, Trepa, i de Cançons de Rebost, el seu primer disc, publicat el 2024, Mar Pujol torna a fer servir en el seu nou treball la pausa i la contemplació com a mitjà, com la manera de fer créixer les seves cançons a partir de les petites coses per abordar els temes més profunds. A través d’una mirada sensible i inquieta, l’artista catalana observa la quotidianitat i sempre hi troba noves capes de la realitat, a les quals dona vida pròpia utilitzant només la seva veu i la guitarra. Un moment íntim que ens acosta a la seva emoció i que gairebé ens permet escoltar, entre nota i nota, la seva respiració assossegada.

Cançons de Rebost va rebre, entre d’altres, el Premi Altaveu 2024, el Premi Enderrock 2025 de la crítica al millor disc de cançó d’autor i el Premi Alícia 2025 a artista emergent. A més, durant tres anys l’ha defensat en directe al costat de la violoncel·lista Bruna González Subirà en més de 150 actuacions, amb concerts en escenaris de Catalunya i d’altres països, i cites destacades a Bilbao, Groningen o el Canadà. Un èxit rotund que s’ha anat cuinant a foc lent, sense presses, però demostrant que amb calma i naturalitat es pot arribar molt lluny.

El seu nou disc, en canvi, abordarà la contradicció com a motor, una provocació amb què posar en dubte les certeses. Entre l’acceptació i la rebel·lió davant la imperfecció, les cançons de D’aquesta aigua no en beuré habiten aquest lloc incòmode però fèrtil on res no és del tot fix. És la seva manera d’assumir el repte de continuar observant la vida per trobar i distingir els matisos de la seva realitat. Poc després de la seva publicació, Mar Pujol tornarà als escenaris per continuar captivant el públic amb la seva veu i la seva guitarra, amb dates ja confirmades a Barcelona, Girona, altres punts de Catalunya, la península i l’estranger.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.