Connect with us

Novetats discogràfiques

La Castanya edita en vinil “Gran Sur” dels Hello Cuca

Publicat fa

el

Aquest 2021 es compleixen 25 anys del naixement de Hello Cuca, grup favorit al mateix temps que referent vital per la disogràfica La Castanya. Han unit forces amb Lídia, Mabel i Alfonso per editar per primera vegada en vinil el seu únic disc llarg, “Gran Sur”. Per difondre la paraula mentre es llança el pre-order de el disc, han demanat a Manolo Martínez dels Astrud que posi en context tant als seguidors del trio com als que encara ho han de descobrir.

Hay dos tipos de artistas (hablo solo de artistas buenísimos; y seguramente hay más de dos tipos pero ahora me vienen bien estos dos): los primeros hacen muy, muy bien algo que ya sabíamos o nos figurábamos que se podía hacer. Muchos de mis artistas favoritos son así: Juliana HatfieldThe Divine Comedy o Renaldo & Clara. El segundo tipo de artistas, Hello Cuca entre ellos, llega a la música desde no se sabe dónde. Aparentemente no están intentando tirar de ningún hilo ni dialogar con nadie. Nada de “he visto lo que haces, y se me ocurre que se puede hacer mejor o diferente o más gracioso así y asá”. Lo que hacen ellas también sale de alguna parte, por supuesto, pero dan más la impresión de que desde que nacieron hasta que se presentaron en público solo les dio tiempo de llegar a *conclusiones*, de *convencerse* de cosas sin contrastar mucho nada con nadie; y luego presentarnos esa especie de teoría-sueño como hechos consumados: “las cosas son así y así, que nosotras lo sabemos”. Y el caso es que a nosotros también nos suena todo eso. No habríamos caído nunca; lo habríamos olvidado como hemos olvidado una casa con zócalos de pizarra en medio de la infancia; habríamos confundido una cosa con otra, hubiéramos sido incapaces de separar esas cosas, las que presentimos sin recordar o medio creemos sin acabar ni muchísimo menos de entender; pero nos suena todo *un montón*, justo aquí al lado, que casi lo tocas si alargas la mano o te vuelves a poner el disco.

TOTAL, a lo que iba: Hello Cuca sacaron un puñado de EPs de vinilo entre finales de los noventa y los primeros dos mil (Austrohúngaro los recopiló en un CD en 2009), y un solo CD, “Gran Sur”, que estaba descatalogadísimo hasta ahora que La Castanya lo edita en vinilo por primera vez. En “Gran Sur” Lidia Damunt (la misma Lidia Damunt que ahora triunfa en solitario), acompañada de su hermana Mabel Damunt al bajo y de Alfonso Melero (el mismo Alfonso Melero de la añoradísima aristocracia indie de Villarrobledo) a la batería, canta las letras de Mabel sobre un sitio que es un poco el levante español y un poco la costa oeste de Estados Unidos, pero más que nada es el espacio de las teorías-sueño de Mabel sobre el amor y la sororidad y cómo nos hacemos personas al toparnos con las demás, cuando nos dan un nombre, cuando hacemos cosas y les dejamos verlo. Allí estaban, allí siguen, Lidia gritando aquella locura de letras y tocando la guitarra al unísono, y Mabel y Alfonso haciendo badaBUM-badaBUM por detrás. Era increíble de ver, es irresistible, son las mejores sin discusión. Pienso muchísimo en Hello Cuca.

Amb data de publicació marcada pel 28 de maig, ja pots fer el pre-order de l’edició limitada en vinil de color o vinil negre, pack amb samarreta commemorativa inclosa.

Novetats discogràfiques

LA ÉLITE mostra les seves irreverents “Escaleras Al Cielo”

Published

on

By

LA ÉLITE és un fenomen imparable. Els seus concerts a sales es compten per sold outs i la seva presència revoluciona festivals perquè amb ells sobre l’escenari qualsevol cosa pot passar. La seva actitud incendiària és part d’un ADN musical únic que es reflecteix a “Escaleras Al Cielo”, un segon àlbum d’estudi on continuen apostant per ritmes electrònics en una oda a la joventut i la vitalitat.

A “Escaleras Al Cielo” la dupla formada per Nil i Diosito llencen la porta avall amb l’estil inconfusible de la banda: un synthpunk que es reforça gràcies a una producció més cuidada però igual de crua. Els seus recursos creatius creixen i LA ÉLITE aconsegueix un espectre més ampli en el seu so amb coquetejos amb estructures pop i fins i tot algun toc urbà que donen varietat i empenta a les 12 cançons que conformen el disc.

Les lletres de LA ÉLITE són ganxos potents directes i al mentó. Fidels a la seva faceta provocadora i desafiant, estan carregades amb bones dosis d’humor per situar-nos a la realitat de la joventut tocant temes que van des de la precarietat econòmico-social, a qüestions més oníriques o irreverents com la festa per la festa i batalletes amb els amics.

I precisament recorren a bones amistats com MDA, Diego Ibáñez (frontman de Carolina Durante), Nerve Agent o el seu amic de l’institut Pokito Paranoiko perquè hi col·laborin i formin part d’una feina tan especial.

“El que ens mou a fer discos és aquesta necessitat de parlar de les nostres mogudes i encara que no siguem músics, la música és el nostre llenguatge. Significa alguna cosa especial ja que per primera vegada ho farem a través del nostre propi segell i és una cosa que ens motiva moltíssim” comenta el duo català sobre un treball amb què treuen múscul dins del panorama independent.

“Escaleras Al Cielo” veu la llum a través de Discos GELE (Grabaciones Electrónicas La Élite) amb què autogestionen aquest projecte alhora que donaran suport a altres artistes. LA ÉLITE manté la seva essència ‘¡Do It Yourself’ com a motor principal per crear amb enginy i una mica de mala bava, cançons en què se sentin reflectits. I que tant el públic com ells mateixos puguem desfassar.

“L’única missió que tenim és gaudir sempre de tot allò que ens mola i fem. Venim de tenir feines de merda i tirar endavant, no ens podem permetre no gaudir fent allò que més ens agrada!” raona LA ÉLITE en mostrar-nos les escales per arribar al cel a base de pogos.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.