Novetats discogràfiques

Escolta el debut en solitari de Cosmen

Publicat fa

2 anys concretament

17/11/2021

Per

Arni

A tot final sempre hi ha un principi. A cada ruptura, un nou llaç. Aquesta és la naturalesa dels límits. Al final de la carretera, els camins que s’obren davant nostre són innombrables i misteriosos.

La inquietud per descriure el recorregut del dia a dia és al principi del projecte en solitari de Javi, Cosmen. Així, sense més ni més, sense Adelaida, però amb tots els altres. Cada cançó és una cerca en què participen nous amics per trobar troballes que generen nous relats, històries sobre recorreguts foscos o lluminosos.

La portada d’Edu Ruinas sembla que fos un nou model de màscara, el que ara cal per protegir-nos de les ferides que ha deixat la pandèmia. Amb aquesta ‘màscara’ recorrem amb estranyesa llocs viscuts, viatgem a mons onírics i aterrem l’absurditat del moment present.

El microunivers musical de Cosmen és tan ric com tots els assumptes que tracta, una travessia que fa en bona companyia, acompanyat de L’Estrella de David a “On ets Carmen San Diego?”, amb Estrella Fugaz a “Teatro”, Marina Gómez (ex Klaus & Kinski) a “Probando” ia l’apartat visual col·laborant amb creadors com Mierdecitas, Grey Trash o Ana Galvañ en videoclips i imatge gràfica.

Gràcies a la llibertat que li suposa compondre sense dependre de ningú, el músic madrileny s’interna en la producció de les noves cançons, generant un so fresc en què cada tema té identitat pròpia. Així Cosmen desafia l’algorisme de les xarxes socials a la hipnòtica “Superlike”, explora fenòmens paranormals al “El Baúl del Monje” o busca aquesta melodia d’estiu eterna a “La Canción Perfecta”.

Editat per la discogràfica El Genio equivocado, produït per Cosmen a Estudio 1884 juntament amb Pablo Fergus i Carlos Elías Caballero, i masteritzat per Guille Mostaza a Alamo Shock, la iniciativa en solitari de Javi no pot ser més encertada. Perquè a cada final hi ha un principi i als límits del cos hi ha la pell, i als confins de la seva sensibilitat, la pell de gallina.

Temes relacionats:cosmen elgenioequivocado

Novetats discogràfiques

QUERALT LAHOZ tria l’oblit festiu a “Pedí Perdón”, la seva cançó més sofisticada i ballable fins ara

Published

1 setmana ago

29/04/2024

Arni

Ja està bé de demanar perdó! Per educades, per comprensives, o simplement per una submissió estructural involuntària, les dones demanem perdó més vegades de les que hauríem, fins i tot quan no en som culpables. Doncs bé, Queralt Lahoz diu prou, i ho fa amb el seu nou single: “Pedí Perdón”. Aquí, l’estrella de Santa Coloma de Gramenet revisa el propi passat per qüestionar-se les vegades que s’ha disculpat quan no li corresponia, expressant musicalment la decisió de no fer-ho. El nou tall, de fet, dibuixa un escenari on l’artista escull un oblit festiu abans que demanar perdó i tornar a una relació amb algú que el feia sentir culpable per una cosa que no era responsabilitat seva. Un oblit basat a cremar la nit ia ofegar els records a la festa ia l’electrònica. Perquè és important aprendre a no demanar perdó ia oblidar: una fórmula que, fet i fet, ens pot ajudar a seguir endavant.

“Pedí Perdón”, segurament la cançó més sofisticada i ballable de Queralt Lahoz fins avui, camina entre sons i samples lo-fi, amb una rítmica que beu del house, on l’electrònica es fusiona amb el R&B, el dance i sons heretats del hip-hop, i on les melodies vocals s’acosten també al soul. Sense renunciar al segell particular que aporta la seva forma de cantar, i amb una elegància que pot recordar Kaytranada, GoldLink o Anderson. , i haver fusionat l’electrònica i les arrels a Alto Cielo, el seu EP de 2023. Un eclecticisme i una capacitat camaleònica que, això sí, sempre parteixen de la seva puresa i la seva veritat com a artista.