Novetats discogràfiques

Per fi el nou àlbum de Mausoleo, “Refugio Transitorio” ja és aquí

Publicat fa

2 anys concretament

09/09/2022

Per

Arni

Ha estat una llarga espera. I en realitat fa tot just dos anys que Mausoleo van compondre, van gravar i van publicar el seu debut “Absolución” (novembre de 2020, Desorden Sonoro / Flexidiscos), però els seus riffs incendiaris i la seva sensibilitat en carn viva van córrer com per un regueró de pólvora de boca a boca, de whatsapp a whatsapp, seguint les empremtes de la furgoneta que els va portar per concerts incomptables, una gran gira interminable que certifica que formen part d’aquesta nissaga de persones per a les quals la música està entre les coses més importants.

Escoltar Mausoleo deu ser semblant al que sents subjectant un colibrí ferit a les teves mans: delicats, bonics, fascinants, dolents, i sempre lliures, per sempre. Cada nota a “Refugio Transitorio” recull les seves declarades influències, les eleva, i les porta un pas més enllà a un territori personalíssim i inexplorat. I és que no totes les bandes són capaces d’anar-hi amb el cor a la mà, i què hi ha més poderós que acceptar el risc.

Aquest nou àlbum empeny encara més l´energia del trio valencià, que d’´energia ja anava bé, augmentant alhora la complexitat compositiva dels seus temes i afegint arranjaments inesperats. A més d’afegir elements de percussió electrònics i altres ambientals, en aquest nou treball, uns cors oberts en canal adquireixen més protagonisme, conformant harmonies d’aquelles immortals de la història del rock.

Embrancats en la seva desesperada mirada cap a l’interior a través de la relació amb altres persones, qüestionant-se èticament els sentiments i accions pròpies una vegada i una altra, les lletres de “Refugio Transitorio” segueixen girant entorn de l’amor, el camí propi, i el caràcter passatger de totes les coses. Per això ‘transitorio’, perquè fins i tot a aquest lloc on Mausoleo poden acudir per sentir-se segurs, fins i tot això acabarà.

La portada, obra de María Gea, es completa a l’edició en físic amb un insert desplegable amb fotos familiars, llocs i situacions que representen un refugi, perquè encara que un record mai torna, tampoc no mor.

Temes relacionats:humointernacional mausoleo

Novetats discogràfiques

QUERALT LAHOZ tria l’oblit festiu a “Pedí Perdón”, la seva cançó més sofisticada i ballable fins ara

Published

6 dies ago

29/04/2024

Arni

Ja està bé de demanar perdó! Per educades, per comprensives, o simplement per una submissió estructural involuntària, les dones demanem perdó més vegades de les que hauríem, fins i tot quan no en som culpables. Doncs bé, Queralt Lahoz diu prou, i ho fa amb el seu nou single: “Pedí Perdón”. Aquí, l’estrella de Santa Coloma de Gramenet revisa el propi passat per qüestionar-se les vegades que s’ha disculpat quan no li corresponia, expressant musicalment la decisió de no fer-ho. El nou tall, de fet, dibuixa un escenari on l’artista escull un oblit festiu abans que demanar perdó i tornar a una relació amb algú que el feia sentir culpable per una cosa que no era responsabilitat seva. Un oblit basat a cremar la nit ia ofegar els records a la festa ia l’electrònica. Perquè és important aprendre a no demanar perdó ia oblidar: una fórmula que, fet i fet, ens pot ajudar a seguir endavant.

“Pedí Perdón”, segurament la cançó més sofisticada i ballable de Queralt Lahoz fins avui, camina entre sons i samples lo-fi, amb una rítmica que beu del house, on l’electrònica es fusiona amb el R&B, el dance i sons heretats del hip-hop, i on les melodies vocals s’acosten també al soul. Sense renunciar al segell particular que aporta la seva forma de cantar, i amb una elegància que pot recordar Kaytranada, GoldLink o Anderson. , i haver fusionat l’electrònica i les arrels a Alto Cielo, el seu EP de 2023. Un eclecticisme i una capacitat camaleònica que, això sí, sempre parteixen de la seva puresa i la seva veritat com a artista.