Novetats discogràfiques

Presa ens presenta el seu post punk a “Caza Alcance”

Publicat fa

3 anys concretament

13/03/2023

Per

Arni

Hi ha projectes que neixen morts, aixafats en les seves limitacions, presos de la mediocritat de les seves intencions. Un cop d’ull a bona part de l’escena musical fa saltar les alarmes del que és inane, del que com a màxim pot ser un entreteniment casual, una anècdota a peu de pàgina. Presa, el projecte liderat per Samuel Fonseca, té els vímets exactament oposats. Presa traspua ambició, ganes de no deixar de créixer, curiositat sonora i ànsia expressiva.

Hi ha alguna cosa a les cançons d’aquest “Caza Alcance”, la primera referència de Presa per a Humo Internacional, i, sens dubte, la seva publicació més rodona i ambiciosa fins avui, que deixa entreveure un delicat equilibri entre el romanticisme i el salvatgisme , entre la reflexió i la catarsi. Potser és aquest estrany hit de post punk tens que és “Puerta abierta”, trencat i lliure, que exemplifica a la perfecció com hibridar la tradició no wave amb un so rabiosament contemporani. Potser és aquesta lletania que lentament esdevé en catarsi que porta el nom de “Torre de plata”, la qual un hipnòtic riff de baix es repeteix obsessivament mentre Fonseca porta les seves capacitats vocals al límit. O potser és aquesta reescriptura del rock industrial contemporani subjacent a l’estremidora “La espiral”. O potser és l’ambició creativa que conté aquest viatge entre el noise i l’spoken word que fa que “Sombra” brilli amb llum pròpia.

Es podrien esmentar referents, des de Birthday Party i DNA fins a Puce Mary o Cremation Lily, però quedar-nos-hi seria acotar massa la creativitat d’un projecte que beu de fonts que van molt més enllà del rock o l’electrònica. La lírica de Fonseca, delicada i espiritual, arreplega des del mateix títol la tradició poètica que viatja de San Juan de la Cruz a Cirlot, en un intent de capturar l’essència mateixa del projecte. “Caza Alcance” resumeix una elevació espiritual suïcida cap a la catarsi, com la d’un Ícar contemporani que despulla la seva fragilitat amb el soroll esfereïdor de la màquina de fons.

Totes les cançons, delicadament produïdes per un Willy Christoulas (Somos la Herencia) en estat de gràcia mostren lucidesa creativa i ambició interpretativa. Presa és un projecte que transcendeix el contextual, l’insubstancial, perquè s’atreveix a mostrar simultàniament el costat més delicat i el perfil més salvatge. Fonseca, acompanyat dels seus inseparables Santiago i Charly, explora les tensions entre gèneres, entre la història del rock underground i l’electrònica contemporània, entre una noció amplíssima del que és la cançó d’autor i els sons més experimentals. Tot es conjura per a un viatge emocional duríssim cap a la catarsi física, en una cerimònia mística. “Caza Alcance” estarà disponible a totes les plataforma i en una limitadíssima edició en casset.

Temes relacionats:humointernacional postpunk presa

Novetats discogràfiques

AMOR LÍQUIDO obre pre-order i comparteix la nova cançó “Ningún sentido”

Published

9 hores ago

01/09/2026

Arni

L’espera s’ha fet llarga, però queda molt poc per poder escoltar completament el segon LP d’Amor Líquido, que serà publicat per La Castanya el 25 de setembre. Aquest nou treball de la jove formació, molt esperat per la seva audiència, portarà per títol “A ver si me despierto” i ja està en mode ‘compte enrere’.

Per audiòfils i totes aquelles persones interessades en el format físic, des d’aquest mateix matí s’ha obert també un pre-order del disc i es poden reservar còpies d’una espectacular edició en vinil de color platejat, la comanda del qual es pot completar amb samarretes.

“A ver si me despierto” és un pas endavant a nivell de maduresa: sense renunciar a la seva contagiosa energia adopten un llenguatge més depurat i amb una identitat més ben definida. Construït des d’una fragilitat deliberada, és com aquest somni incòmode del que volem despertar: un estat liminal on els sentiments emergeixen sense filtres.

Amor Líquido han concebut el seu LP com a exercici d’introspecció: un viatge cap a dins que recorre diferents experiències vitals des d’una mirada més íntima i conscient. El disc travessa l’amor i el desamor, la relació conflictiva amb una mateixa, les decepcions als vincles personals i les pors que apareixen en explorar les emocions.

El trio no ha estat de braços plegats esperant el seu nou àlbum i aquesta matinada han llançat un nou avançament en connivència amb els seus fans a les xarxes socials, que van ajudar a triar el nou single “Cap sentit”.

Com els anteriors avenços “Davant del mirall”, “Ara ho entenc” i “Guarda’m un lloc, aquest nou tema, “Ningún sentido”, torna a comptar amb la producció de Sergio Pérez, conegut pel seu excel·lent treball per a projectes de tant reconeixement a l’escena com Joe Crepúsculo o Baiuca, entre d’altres.

Compte que hi ha més notícies i són fantàstiques: Amor Líquido han estat seleccionats durant aquest mes d’agost com a artista GLOW a Spotify. I quina millor manera de celebrar-ho que amb la seva actuació del passat dissabte a Torremolinos pel Canela Party, primera data d’una intensa gira amb què presentaran el seu nou àlbum.

Gira de presentació “A ver si me despierto” 2026-2027

29.08.2026 Torremolinos @ Canela Party
02.10.2026 Málaga @ La Térmica
03.10.2026 Bullas @ Ruidismo
13.11.2026 Castelló de la Plana @ Fira Trova’m ENTRADES
15.01.2027 Vigo @ Mondo Club ENTRADES
16.01.2027 A Coruña @ Garufa Club ENTRADES
23.01.2027 Barcelona @ Razz3 ENTRADES
29.01.2027 Murcia @ La Yeseria ENTRADES
12.02.2027 Palencia @ Universonoro ENTRADES
13.02.2027 Oviedo @ Gong Galaxy Club ENTRADES
19.02.2027 Sevilla @ Fun Club ENTRADES
20.02.2027 Granada @ Planta Baja ENTRADES
13.03.2027 Madrid @ Villanos ENTRADES
09.04.2027 Pamplona @ Txintxarri ENTRADES
10.04.2027 Zaragoza @ La lata de bombillas ENTRADES

Amor Líquido frega l’extrem desafiador dins del pop: són l’adalid de l’art-punk en espanyol, la banda generacional més desllenguada dins de la seva escena i aquella amb el missatge més fresc i visceral. Sara (veu), Eva (bateria, cors) i Peral (guitarra, cors) no tenen pèls a la llengua: han pres el relleu de Carolina Durante o La Trinidad, però han fet dels problemes Z un discurs propi, biogràfic i fins i tot tendre (i això sí que no té precedents).

La vocalista va ser l’artífex del projecte quan, amb la seva companya de pis Ali (exbaixista de la formació), durant la seva estada a Granada, va decidir donar forma a algunes idees lleugeres i amb pocavergonyeria: d’aquesta era pandèmica és el seu primer EP, “Por supuesto”, un treball irònic i generacional pel seu post-humor, sonoritat lo-fi. Amb les primeres pinzellades d’un llarg futur, guanyen el Mad Cool Talent i giren per mitja Espanya.

El 2024 el grup es desmarca d’aquests primers treballs més popers: amb el seu debut homònim sota el braç, publicat amb La Castanya, la formació continua representant la cinquena, però aquesta vegada a través de l’honestedat, la cruesa i la crida a l’acció. Mantenen el sarcasme i la frescor que els fa únics, però abandonen tot rastre de bedroom per convertir-se en l’alferes hispà de l’avant-punk angloparlant més crític.

Sonen a Fontaines DC, Turnstile o Amyl and The Sniffers, deixant buit per als arranjaments nostàlgics de Muse o Cage The Elephant. “Amor Líquido” és un debut autobiogràfic i assembleari, on l’ansietat endèmica i el tedi generacional es combaten a través de la tendresa. Un treball desacomplexat en què reivindiquen que estimar-se és revolucionari.

Continuar llegint