Connect with us

Novetats discogràfiques

El Genio Equivocado i Ultra-Local Records coediten el primer treball de Hola Lis, un viatge sonor des de Mallorca al trauma

Publicat fa

el

Hola Lis és la veu d’un trauma. Les ferides del passat s’alliberen a través de la música, transformant en cançons totes les emocions reprimides al llarg dels anys. Elisa Bernal (Esplugues de Llobregat, 1992) es llança per primer cop en solitari a l’escena musical. Després de formar part dels Hibernals i col·laborar amb grups com Tronc i Doble Pletina, es desvetlla com a cantautora amb el seu treball de debut, “Foravila”. Es tracta d´un potent exercici d´introspecció personal i alliberament sonor coeditat pels segells barcelonins El Genio Equivocado i Ultra-Local Records.

Els 11 talls íntims del vinil habiten al foravila mallorquí de Campos, on resideix actualment l’artista. Aquest entorn natural i serè és on es banyen cadascuna de les cançons del disc, dotant-lo d’una atmosfera única i autèntica. Tal com ens explica l’autora catalana, “Foravila” és l’escenari, però no el contingut. Les melodies i les lletres són, precisament, viatges a un passat on Mallorca i l’estabilitat que li ha proporcionat a Elisa no existien. “En el meu procés compositiu m’obligo a viatjar a llocs i moments difícils, esmicolar-los emocionalment i treure’n una cosa tan positiva com és la música. És un exercici alliberador”.

El 27 de maig passat, Hola Lis ja va revelar una petita part del disc amb “The passenger”, una cançó plena d’ira subtil als seus versos amb cos de banda sonora d’una pel·lícula de David Lynch. El passat 5 de juny es va publicar el segon avançament del disc, “On the radio”. Aquesta peça de quatre minuts tocada a l’ukelele, guitarra i teclats ens mostra una altra de les cares de Foravila, aquella que apareix en menys ocasions però que Elisa reivindica: “Això de gestionar-me emocionalment està molt bé, però hi ha moments que necessito distensió. D’aquí em surten temes com ‘On the radio’, que parla del que és bonic i del que és dolent de fer música, o ‘Shelia’, on m’invento la història d’una dona de 80 anys que es retroba amb una vella amiga i es va a la llibreria preferida. L’intens mola, però no tota l’estona”.

Amb una veu que transmet dolçor i força a parts iguals, Elisa ens obre les portes del seu món sonor, ple de melodies que atrapen i lletres que emocionen. A la seva música es reconeixen influències de Low, Aldous Harding i Broadcast. A més, a Foravila escoltem a veus amigues: James Milne de Lawrence Aràbia inclou cors celestials a ‘Farewell’; Fermí Hererro de Tronco afegeix capes vocals a ‘Un raig de llum’; escoltem també la inconfusible Clara Vinyals de Renaldo i Clara a “Shelia”; ia Miquel Serra, a qui “El primer moment” li ve com anell al dit.

Aquest projecte va néixer en confinament durant la pandèmia, quan Elisa es va dedicar a compondre les primeres lletres durant la tancada al seu pis al barri del Poble-sec, a Barcelona. Aquestes melodies van quedar plasmades a la maqueta i casset “Primavera Dosmilveinte”, editat per Edita La Servidumbre. Ara, amb Foravila, Elisa fa un pas de gegant en la seva producció musical, amb col·laboracions destacades i una proposta compositiva més àmplia, fent que Hola Lis es consolidi com una promesa emergent a l’escena musical independent.

Novetats discogràfiques

LA ÉLITE mostra les seves irreverents “Escaleras Al Cielo”

Published

on

By

LA ÉLITE és un fenomen imparable. Els seus concerts a sales es compten per sold outs i la seva presència revoluciona festivals perquè amb ells sobre l’escenari qualsevol cosa pot passar. La seva actitud incendiària és part d’un ADN musical únic que es reflecteix a “Escaleras Al Cielo”, un segon àlbum d’estudi on continuen apostant per ritmes electrònics en una oda a la joventut i la vitalitat.

A “Escaleras Al Cielo” la dupla formada per Nil i Diosito llencen la porta avall amb l’estil inconfusible de la banda: un synthpunk que es reforça gràcies a una producció més cuidada però igual de crua. Els seus recursos creatius creixen i LA ÉLITE aconsegueix un espectre més ampli en el seu so amb coquetejos amb estructures pop i fins i tot algun toc urbà que donen varietat i empenta a les 12 cançons que conformen el disc.

Les lletres de LA ÉLITE són ganxos potents directes i al mentó. Fidels a la seva faceta provocadora i desafiant, estan carregades amb bones dosis d’humor per situar-nos a la realitat de la joventut tocant temes que van des de la precarietat econòmico-social, a qüestions més oníriques o irreverents com la festa per la festa i batalletes amb els amics.

I precisament recorren a bones amistats com MDA, Diego Ibáñez (frontman de Carolina Durante), Nerve Agent o el seu amic de l’institut Pokito Paranoiko perquè hi col·laborin i formin part d’una feina tan especial.

“El que ens mou a fer discos és aquesta necessitat de parlar de les nostres mogudes i encara que no siguem músics, la música és el nostre llenguatge. Significa alguna cosa especial ja que per primera vegada ho farem a través del nostre propi segell i és una cosa que ens motiva moltíssim” comenta el duo català sobre un treball amb què treuen múscul dins del panorama independent.

“Escaleras Al Cielo” veu la llum a través de Discos GELE (Grabaciones Electrónicas La Élite) amb què autogestionen aquest projecte alhora que donaran suport a altres artistes. LA ÉLITE manté la seva essència ‘¡Do It Yourself’ com a motor principal per crear amb enginy i una mica de mala bava, cançons en què se sentin reflectits. I que tant el públic com ells mateixos puguem desfassar.

“L’única missió que tenim és gaudir sempre de tot allò que ens mola i fem. Venim de tenir feines de merda i tirar endavant, no ens podem permetre no gaudir fent allò que més ens agrada!” raona LA ÉLITE en mostrar-nos les escales per arribar al cel a base de pogos.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.