Connect with us

Novetats discogràfiques

“Dioses de la Peste”, LP debut dels Gusano

Publicat fa

el

Totes les metàfores del ROCK es podrien aplicar a Gusano. Del rock, del garatge, i de qualsevol post-loquesia, en realitat. Donant-li l’esquena al segle XXI amb contumàcia d’una manera entre valent i temerari, Gusano transiten per ravals provincians, com un Shane MacGowan taverner sense rastre de folk a la sang, com un Mark E. Smith en ple procés de ser espatllat per la vida. Menys bruts del que probablement pensin, més matemàtics del que possiblement pretenguin, Gusano es troben a la cruïlla bastard de les guitarres rasposes d’Albini i els baixos hipermusculats de Jesus Lizard, amb un caos que podria remetre a Pussy Galore si alguna droga els hauria assegut veritablement malament. Un caos contingut, un caos meticulosament premeditat.

Gusano proclamen sense voler-ho el seu absolut desinterès a formar part del que sigui això que està passant, i en fer-ho es materialitzen com la banda més improbable dels nostres dies. Abocats al desastre com uns Replacements desproveïts de tota èpica, Gusano fan de la seva disfuncionalitat virtut, situant-se a un costat de, bàsicament, tothom. La llista que es podria elaborar amb els seus pitjors defectes és precisament el que els fa únics i grans, i des de la seva agosarada honestedat l’abracen sense objeccions.

Tot a “Dioses de la Peste” remet a altres temps, des d’aquella portada que podria haver estat impresa fa 30 anys, a una apatia, derrotisme i fúria que només van florir fins al 1994, aprox, i que es van anar extingint davant el fulgor d’internet i l´ascensió dels festivals. Gusano formen part d’aquesta dinastia de grups purs, en el sentit més elevat, que requereix excavar diverses generacions enrere per trobar l’últim espècimen viu. Estovalles d’hule, autoconsciència i la vista posada en camins molt rars, avui dia gairebé inexistents, fan d’aquests quatre ovetencs una excepció des de tots els punts de vista possibles.

Després d’un 7″ publicat el 2021, Gusano editen ara amb Humo Internacional el seu primer LP, “Dioses de la Peste”, disponible en vinil de 12″ a la web de Humo ia les teves botigues físiques de confiança.

Novetats discogràfiques

REMEI DE CA LA FRESCA estrena ‘Ciao Remei’, avançament de l’EP ‘Mesures extraordinàries’

Published

on

By

Remei de Ca la Fresca acaba de tornar d’una fugaç gira britànica, amb concerts a Manchester, Leeds i Londres. Les imatges de l’aventura es poden descobrir en un road-video que han publicat avui i que serveix -atenció, per presentar una nova cançó, “Ciao Remei”, que ja es pot escoltar a totes les plataformes.

“Ciao Remei” és una amenaça d’abandonar-ho tot, una carta de dimissió no acceptada. Però és sobretot el primer single d’avançament del nou EP “Mesures extraordinàries”, que es publicarà el proper 28 d’octubre i que es presentarà en viu el 13 de novembre a la sala Razzmatazz. Es tracta d’un disc urgent, fruit de la necessitat imperiosa de publicar noves cançons i retorçar el repertori en viu després d’un període d’intensa activitat. Benvinguts al miracle ultra-liberal dels d’Arbúcies, aquell poble on l’aigua la converteixen en or.

La publicació d’aquests nous temes i l’inici de la nova gira coincideix en el temps amb l’estrena al festival In-Edit del documental “Però abans d’això hi haurà set”. Realitzat per Màrius Intente i Pau Ballesté, segueix el grup d’Arbúcies al local d’assaig i a la carretera, però posa sobretot èmfasi en la seva implicació en la lluita contra l’explotació dels aqüífers del Montseny per part de les companyies embotelladores. La primera projecció tindrà lloc el diumenge 1 de novembre als cinemes Aribau de Barcelona, amb la presència de la banda.

Propers concerts
7/11 Palma – FiraB
13/11 Barcelona – Razzmatazz
03/12 València – 16 Toneladas
11/12 Reus – Lo Submarino
12/12 Granollers – Roca Umbert
16/01 Manresa – Stroika

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.