Connect with us

Novetats discogràfiques

Medalla publiquen “Duelo”, el seu quart disc

Publicat fa

el

Medalla presenten “DUELO”, el seu quart àlbum en 6 anys de trajectòria i el primer en què aposten per l’autoedició amb el seu propi segell discogràfic, Estudio Mazmorra. Una trajectòria en què, lluny d’encasellar-se en un gènere o so concret, sempre han buscat formes de reinventar-se, fent gala d’eclecticisme, sent genuïns i cimentant el seu projecte a la feina, al tu a tu i on ara aposten pel “ fes-ho tu mateix”.

A “DUELO” convergeixen tots els elements de la música del grup barceloní, des del rock fosc a la psicodèlia abrasiva, passant per passatges amb reminiscències metal·les i fins i tot balades amb orquestració. Tot i això, i per primera vegada en la seva discografia, hi ha una narrativa que tenyeix del mateix color totes i cadascuna de les 13 cançons. Una escala de grisos constant en què el duel és el fil conductor de l?àlbum. Un disc fosc i introspectiu, que alhora és lluminós i gens derrotista, que aprofundeix en sentiments com la solitud, la tristesa o el buit existencial.

Medalla utilitza elements de l’èpica medieval per parlar de la importància d’abraçar el dolor de la pèrdua, d’escoltar-nos a nosaltres mateixos i de ser sincers abans que res, de no tenir objeccions amb acceptar el fracàs, que està bé tenir por i sentir-se perdut , però que més important és encara aprendre a viure amb això. Com diu la cançó que dóna nom al disc, i en què col·labora l’artista madrilenya Valdivia: “Tens el teu dret a tornar-te petit, a parar durant un temps”; una cosa que va en contra de la nostra manera de viure actual, frenètica i on regna el que és efímer.

“DUELO” és un disc on submergir-se i deixar-se portar posant atenció als matisos, un àlbum que creix escolta després d’escolta. Els seus breus interludis instrumentals estan pensats per aportar a la narrativa i contribuir a crear aquest fil conductor. Com ja és habitual, el nou disc de Medalla ha estat produït per Sergio Pérez García (SVPER), productor habitual de la banda, que també treballa amb bandes com Mujeres, Baiuca o La Bien Querida.

El disc ve acompanyat d’una edició en vinil limitada amb doble portada amb direcció artística de Lidia Arruego i lettering i 3D de Tumulus Design i es pot aconseguir al Bandcamp de la banda. A nivell audiovisual, Tiago Almança ha dirigit el videoclip de “ABANDONARSE A LA TRISTEZA” i l’àlbum ve acompanyat d’un lyric video amb tot el disc complet format per 13 càpsules audiovisuals individuals editades per Eric Sueiro.

Estudio Mazmorra és un segell discogràfic independent focalitzat en la distribució digital. Neix com a iniciativa DIY el 2022 de la mà d’Eric Sueiro, músic i cap pensant darrere de projectes com Medalla o The Saurs.

La raó de ser d’Estudi Mazmorra és donar visibilitat a projectes musicals que se situen als marges de l’escena musical independent, així com aprofundir en les masmorres per descobrir i ajudar en la distribució digital d’artistes emergents de manera justa i transparent.

Sota el seu estendard es troben bandes i artistes com: Medalla, Falç de Metzinera, el diable de xangai, Montflorit, Zarza, BASURA, RR, YORCHH, CRUZ, Patricio Cifredo o URPA.

Novetats discogràfiques

SEÑORAS Y BEDELES publiquen nou àlbum

Published

on

By

Quatre anys després del seu segon àlbum «Las cosas que no puedo ver», Señoras y bedeles tornen amb un tercer llarg meravellosament contagiós, amb el qual el trio de Saragossa demostra un nou savoir-faire a base de cuidades harmonies vocals, lletres delirants (o potser no tant) i un renovat punt de partida sònic. Però al tanto, no ens despistem, «Sí a todo» continua sent un disc marca de la casa. És a dir, replet d’himnes que ens conviden a corejar i a fer que t’aixequis i comencis a ballar, a cantar, a cridar, a saltar, a besar, a estimar!

El tema que obre l’àlbum, «Ciudadano», és una cançó hipnòtica amb base rítmica i desenllaç propi d’altres temps, amb la qual el grup anticipa que aquí no s’avorreix ni déu. Segueix «Alguacil», que si no et fa ballar és que estàs mort, i arribem al tercer tema, «Sí a todo»: Cançó que dona nom al disc i tota un declaració d’intencions. Amb ella, Señoras y bedeles posen en valor l’acte de crear una cosa fresca i nova però aprenent, entenent i reutilitzant fórmules anteriors. Tot seguit «H. D. P.» ens porta a aquells anys noranta de gol nord, actitud i voladura de cervells en els quals només buscàvem divertir-nos (sabent que aquest món s’anava a la merda) i tanca el primer bloc ni més ni menys que «Un rayo cae». Versió dels inigualables Niño gusano que els bedeles adapten a mode de sincer i afectuós homenatge als seus germans saragossans.

Arrenquem la cara B amb «Niño chino», cançó que convida al salt amb braços enlaire, i arribem a un dels temes capitals del disc, «El guión». Meravellós rara avis que ens demostra del que és capaç aquesta banda. Un tall d’un altre nivell, genuïnament emocional, amb elegants desenvolupaments i un final preciosista quasi oníric que corona una d’aquelles codes per a la posteritat… I ja! Tornem de nou al terreny del garatge amb «Ante todo», amb els seus òrgans punxants i un solo de guitarra deliciós per a, ara sí amics, apurar la cigarreta perquè arribem al final. És hora d’un últim manament i aquest ens arriba en forma d’himne incontestable, titulat «Hereje». Bravo, sí a tot.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.