Art Visual
Després del seu pas pel Festival In-Edit “Blackcelona: una historia de metal satánico” arriba als cinemes el 20 de juny
“Blackcelona: una historia de metal satánico”, el nou documental dirigit per Diego de Walpurgis (Diego López-Fernández), s’estrena en cinemes seleccionats de Barcelona i Madrid aquest 20 de juny. El realitzador català, amb una consolidada trajectòria al documental sobre cinema fantàstic, s’aventura en aquesta ocasió al camp de la música per exposar un dels fenòmens més desconeguts de la Ciutat Comtal: als anys noranta, Barcelona va ser terreny fèrtil per a nombroses bandes novells que s’iniciaven a les arts fosques del Black Metall.
Programat al darrer festival In-Edit Barcelona amb el cartell “d’entrades esgotades”, el documental arriba ara als Cinemes Girona (Barcelona) i Artistic Metropol (Madrid), seguit de dos esdeveniments especials.
ESTRENA ALS CIENMES
20 juny · 20h · CINEMES GIRONA · BARCELONA
20 juny · 22h · ARTISTIC METROPOL · MADRID
22 juny · 22h · ARTISTIC METROPOL · MADRID
21 juny · 13h FERIA DEL DISCO METAL. FOMENT MARTINENC (BARCELONA)
“‘Invocando a Blackcelona: Una historia de metal satánico”. Xerrada sobre el documental i l’escena dels ’90 amb Diego de Walpurgis, Thrash’et, Lilith Necrobitch i Fiar.
25 juny · PROJECCIÓ ESPECIAL A SIDE IMPERIUM · CARTAGENA
19:15h Xerrada amb Diego de Walpurgis (Director), Magius (Premi Nacional del Còmic el 2021), Javier García (Sombra Festival) y Dani (Down With the Most High).
20:15h Projecció del documental amb la presència del director.

SINOPSI
‘Blackcelona: una història de metall satànic’ és una completa radiografia de la història del Black Metal a Barcelona i fa extensible el relat a altres formacions sorgides a Catalunya al llarg de la dècada dels noranta. El documental analitza, a més, el protagonisme de la fonamental revista MetaliKO, els segells Abstract Emotions o New Gotia, els Estudis Don Simón, la sala de concerts Garatge Club, o botigues de discos com Anaconda o Hysteria. Tot això, determinant per a la gestació i consolidació del Black Metal a Catalunya.
Hi intervenen: Ramon Porta, Lilith Necrobitch, Akerbeltz Mercyless, Jordi KatuMarus, Christopher BW, Daniel Rubí, Risky, Jordi dels Reis, Alastor, Daniel Rabadan Goab, Fiar, Darshan, Thrash’et, Volkhaar, Erlick.
DIRECCIÓ I PRODUCCIÓ
Diego de Walpurgis (Barcelona, 1977) es va iniciar al món del documental col·laborant en diverses àrees del títol “La sonrisa del lobo” (2008), dirigit per Javier Perea i centrat en l’actor Paul Naschy i el seu personatge Waldemar Daninsky. Posteriorment va fer el salt a la direcció amb diversos documentals centrats en la història del cinema fantàstic estatal, entre ells “Los perversos rostros de Víctor Israel” (2010) i “Herederos de la Bestia” (2016), tots dos codirigits amb David Pizarro. Aquest últim, una anàlisi de l’impacte del film d’Àlex de l’Església “El día de la bestia” (1995), va collir excel·lents crítiques després del seu pas per festivals nacionals i internacionals, on va guanyar un premi i diverses mencions.
Ja en solitari, ha dirigit els curtmetratges-documental “Jack Taylor, testigo del fantástico” (2018), centrat en l’actor nord-americà Jack Taylor, i “La Dama del Fantaterror” (2020), que recorre la trajectòria de l’actriu Helga Liné. El 2022 va estrenar el seu últim documental fins ara, “[REC] Terror sin pausa”, un complet retrat de l’origen i impacte del primer lliurament de la saga dirigida per Paco Plaza i Jaume Balagueró, que Filmax va estrenar en el 15è aniversari de la cinta i va ser nominat el 2022 a la categoria de Millor Llargometratge Document.
Pecker Audiovisuals produeix i distribueix des de fa més d’una dècada ficcions i documentals del circuit alternatiu i underground, i ha fet obres de creadors com Jess Franco, Carles Prats, Pere Temboury, Naxo Fiol o Víctor Olid.
‘Blackcelona: una historia de metal satánico’ cuenta también con la colaboración de The Dangerous Meeting Circle.
Direcció i guió: Diego de Walpurgis
Direcció de fotografía: Xevi Subinyà
Montatge: Albert Calveres
So: Moontower Studios
Productor ejecutiu: Ferran Herranz

Art Visual
ÚLTIM CAVALL comparteixen el mini-documental amb cançons gravades en directe amb que celebren els seus 10 anys de trajectòria: Últim Cavall, 10 anys d’un refugi
Quan Últim Cavall van publicar Records de Kyoto, el seu àlbum de debut, el 2017, ja feia un parell d’anys que existien. Aquell treball editat per Discos de Kirlian contenia cançons de pop emocionants que basculaven amb elegància entre el noise, el shoegaze i el dreampop. Potser en aquell moment ho ignoressin, però amb elles començaven a construir un espai que els serviria de refugi durant la dècada següent. Des de la base d’operacions a Sant Pere de Ribes, a la comarca del Garraf, la banda va aconseguir enderrocar fronteres amb aquell primer disc guanyant el Premi Altaveu a la millor lletra i sent a més reeditat pel segell nord-americà Emma’s House Records.
Des de llavors Últim Cavall han publicat dos magnífics àlbums més amb Discos de Kirlian, Alaska el 2019 i Una altra primera vegada el 2024, dues referències més que fan de la seva sòlida discografia un poderós viatge entre la malenconia i la llum, i que no van passar desapercebudes per la crítica, que en diverses ocasions les van considerar entre els seus àlbums.
Editat també com a EP de cinc cançons (hi ha un bonus track!) i filmat a La Fàbrica Lliure de Barcelona amb David Casamitjana, Últim Cavall, 10 anys d’un refugi es va projectar en primícia l’octubre passat al Cinema Maldà en el marc de la 30a edició del Minifestival a Barcelona
Ara el 2025, aprofitant el seu 10è aniversari, la banda s’ha proposat el repte artístic de crear un disc tocat en directe, per a això han reimaginat i retocat algunes de les seves peces més estimades especialment per a l’ocasió. El resultat és “Últim Cavall, 10 anys d’un refugi”, un EP de cinc peces el títol del qual capta a la perfecció l’essència de la seva música, entenent-la no només com un espai de confort on les seves cançons poden respirar i créixer, sinó també de llibertat tant per a ells com per als seus oients.
Però no conformes amb això, la formació catalana ha aprofitat l’enregistrament de l’EP a La Fàbrica Lliure de Barcelona, amb la inestimable ajuda de David Casamitjana, per filmar una peça audiovisual en forma de minidocumental, dirigida per Ferran Vilanova d’Augura, que immortalitza l’esperit d’Últim Cavall. Perquè la música per a ells és un viatge i un refugi. És el que passa “quan la militància a la teva banda es converteix en un espai de confort i llibertat necessari per viure”.
L’EP es va publicar el passat mes d’octubre a totes les plataformes a través de Discos de Kirlian, encara que un dia abans, a manera de primícia, es va produir l’estrena de la peça audiovisual Últim Cavall, 10 anys d’un refugi com a obertura de la projecció del documental Nick Garrie, Lost and Found, tots dos previs a l’actuació del llegendà de la 30a edició del Minifestival a Barcelona. Avui ho comparteixen amb tothom obert a través de YouTube, perquè el seu espai de confort també pot ser el nostre.
Imatge principal x Cristina Casas.
-
Festival7 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques7 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques7 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible7 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga
