Connect with us

Novetats discogràfiques

Nou disc dels Viva Belgrado per aquest 2020

Publicat fa

el

La banda cordovesa ha estat treballant en secret a Ultramarinos Costa Brava al costat de Santi García i Borja Pérez en el seu esperat nou treball, que serà masteritzat per Víctor García i que veurà la llum en els propers mesos a través de la discogràfica Aloud Music. L’anunci del disc vindrà acompanyat de diverses dates especials, festivals i novetats en les que la banda porta mesos treballant. Si tot va bé, tot i que està complicat pel covid-19, els podfreu veure al Actitud Fest (Vidreres), al MadCool Festival (Madrid) o al Castelo Rock (Castelo, A Coruña) al juliol de 2020.

Després d’editar 2 singles “La Cima” i el polèmic “Guillotinas” a la tardor de 2017, Viva Belgrado van compaginar dates per la península, festivals i gires per UK, Japó i Amèrica Central, amb la composició d’aquest disc. Entremig, una petita reestructuració interna, amb canvi de bateria inclòs (al setembre de 2017 Álvaro Mèrida substitueix a Álvaro Moreno), i un enregistrament frustrada a mitjan 2018 que va suposar una petita aturada a la seva agitada activitat, pràcticament imparable des de l’edició de “El Invierno” (2013).

Flores, Carne” (2014) i “Ulises” (2016) van despertar una inusitada expectació entre el públic amb aquesta particular barreja d’estils que han portat a Viva Belgrado a tenir un so propi i reconeixible a la primera escolta. Transiten descarats entre el screamo i el post-rock, sense perdre de vista sons contemporanis (a “Guillotinas” l’electrònica i el trap i son presents) i sempre vestits amb unes lletres captivadores que el públic fa seves des de la primera escolta.

Més de 30 països visitats, més de 250 concerts i més de 35.000km recorreguts majoritàriament en furgoneta formen part del passaport musical d’una banda basada en la humilitat, el treball fet amb cura i cuidant cada detall, el reconeixement als llocs del món que políticament lluiten pels seus mateixos ideals (feminisme, igualtat i respecte als animals), i que musicalment els ha permès portar el seu impactant directe a escenaris com el Primavera Sound (Barcelona), Resurrection Festival (Viveiro), Download Festival (Madrid), ArcTanGent (UK, Bristol), a més de ser escollits disc de l’any en revistes com Rockzone, Binaural, Ctrl-Rock o Zona-Zero.

La banda ha publicat aquest comunicat a les xarxes:

Hace ya algo más de ocho años desde que dimos nuestro primer concierto en Córdoba, cinco desde que publicamos «Flores, Carne», un disco que nos cambió la vida. Ha llovido mucho desde entonces.

Es un comentario cliché, pero la banda nos ha llevado a sitios con los que nunca podríamos haber fantaseado. Hemos tocado en Murmansk dentro del Círculo Polar Ártico o en un rascacielos en Tokio. En el Palacio de los Deportes de Madrid o en el Kasal de Joves de Roquetes, en un concierto mágico que nunca olvidaremos. Hemos tocado en Colombia, México, Guatemala o Costa Rica. En Serbia, Rumanía, Bielorrusia o Lituania. No estoy seguro de que fuéramos capaces de recitar de memoria todos los lugares en los que hemos estado. Y hemos tenido la suerte de trabajar con personas increíbles que han tenido una influencia clave en nuestra forma de entender la música, como Jose Walking Is Still Honest, Santi García o Sergio Aloud.

Cayendo de nuevo en el cliché, también ha habido muchos momentos al borde del precipicio. Y lo cierto es que desde la marcha de Álvaro Moreno en septiembre de 2017 algo dentro de la banda se rompió para siempre. Éramos un grupo de amigos que habíamos crecido y lo habíamos aprendido casi todo en la música juntos. Un núcleo muy duro y casi inaccesible. Fe de ello puede dar Sergio. Tanto era así, que con la salida de Álvaro nuestra dinámica interna quedó muy tocada. Hemos necesitado un par de años para ser conscientes. Y esto, unido al proceso de incorporación de Álvaro Mérida como nuevo batería de la banda, nuestro tránsito de estudiantes a personas adultas, y la búsqueda de una forma para recalibrar nuestra dinámica, nos ha llevado a estar más tiempo del que habríamos querido con el grupo en standby.

Sabemos que no somos muy comunicativos y que se ha rumoreado mucho sobre el estado de la banda. Durante todo este tiempo no hemos dejado de ensayar ni componer con asiduidad, pero hasta ahora no podíamos decirlo con seguridad: estamos vivos. Sí, nos ha tomado un tiempo.

Se acabó el año, cerramos ciclo y tocaba hacer balance. Y el caso es que todo esto venía por algo: tenemos nuevo disco. Lo hemos grabado, como siempre, con Santi y Borja en Ultramarinos Costa Brava durante las tres primeras semanas de diciembre; y lo está masterizando, como siempre, Víctor en Ultramarinos Mastering. Título, portada, fecha de lanzamiento y demás detalles aún son un secreto.

2020 será un buen año, gracias por estar ahí.

Nos vemos en la carretera <3

Imatge capçalera Paola Baltazar

Novetats discogràfiques

GU VO publiquen nou àlbum amb el Repetidor

Published

on

By

Amb un àlbum homònim publicat el 2022 i nombrosos concerts a l’esquena, en poc temps Gu Vo s’han convertit en una d’aquelles bandes la contundència de les quals ressona per l’escena gràcies al boca a boca. Ara, el trio de Sevilla format per Alejandro Ruíz (2020), Eduardo Escobar (Blacanova, Tannhäuser, Trisfe) i Raúl Burrueco (Combray, Tannhäuser) torna amb aquest segon treball d’estudi sota el braç, que es titula senzillament «II».

Enregistrat en directe amb Nacho García a Desmodus Sound, la foscor del motorik i el kraut de collita pròpia que ja esbossaven en el seu primer disc, evoluciona aquí gràcies a una tasca compositiva més intuïtiva, que parteix de curtes i insignes repeticions rítmiques, així com de patrons de sintetitzador amb els quals temps, preservar l’essència de la idea original. Tot, gràcies a un exercici de minimalisme, de dinàmica i d’aposta pel monolític que els fa millors: únics. Després ciència ficció, terror i alguna referència al món dels videojocs nodreixen unes línies vocals summament sintètiques, que esquitxen el llenç tímbric i conceptual d’aquestes cançons on l’atmosfera dels arranjaments i dels efectes està sempre al servei del múscul.

Inspirada en el film de William Friedkinse, l’aparent senzillesa de «Sorcerer» ens endinsa amb intriga al disc, fins que «Drill» ens dóna la benvinguda amb contundència. Tot seguit, la melodia de «Yukio» completa el primer tema amb veu i ens recorre el millor dels pessigollejos: Hipnosi, gràcies a les freqüències d’un acord pedal bellament granulat que recorre la segona meitat de la peça. Acabem la cara A gaudint d’alguns dels moments més envoltants i amb els plànols instrumentals més exagerats de l’àlbum, a la meravellosa «Martian Dust Devil». Cançó composta a partir d’un ritme que recorda llunyanament el dub i la dinàmica del qual és directament magistral. La cara B comença amb el patró frenèticament arpegiat de «601», abans d’encarar el tràngol que ens conduirà a dos dels temes més lluminosos del disc, «Penguin Land» i «Frog Rug». Cançons per a la inflexió que, ara sí, ens han preparat per a la llibertat i el desenllaç fosc d’«Ebb Tide».

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.