Novetats discogràfiques
Nou disc dels Viva Belgrado per aquest 2020

La banda cordovesa ha estat treballant en secret a Ultramarinos Costa Brava al costat de Santi García i Borja Pérez en el seu esperat nou treball, que serà masteritzat per Víctor García i que veurà la llum en els propers mesos a través de la discogràfica Aloud Music. L’anunci del disc vindrà acompanyat de diverses dates especials, festivals i novetats en les que la banda porta mesos treballant. Si tot va bé, tot i que està complicat pel covid-19, els podfreu veure al Actitud Fest (Vidreres), al MadCool Festival (Madrid) o al Castelo Rock (Castelo, A Coruña) al juliol de 2020.
Després d’editar 2 singles “La Cima” i el polèmic “Guillotinas” a la tardor de 2017, Viva Belgrado van compaginar dates per la península, festivals i gires per UK, Japó i Amèrica Central, amb la composició d’aquest disc. Entremig, una petita reestructuració interna, amb canvi de bateria inclòs (al setembre de 2017 Álvaro Mèrida substitueix a Álvaro Moreno), i un enregistrament frustrada a mitjan 2018 que va suposar una petita aturada a la seva agitada activitat, pràcticament imparable des de l’edició de “El Invierno” (2013).
“Flores, Carne” (2014) i “Ulises” (2016) van despertar una inusitada expectació entre el públic amb aquesta particular barreja d’estils que han portat a Viva Belgrado a tenir un so propi i reconeixible a la primera escolta. Transiten descarats entre el screamo i el post-rock, sense perdre de vista sons contemporanis (a “Guillotinas” l’electrònica i el trap i son presents) i sempre vestits amb unes lletres captivadores que el públic fa seves des de la primera escolta.
Més de 30 països visitats, més de 250 concerts i més de 35.000km recorreguts majoritàriament en furgoneta formen part del passaport musical d’una banda basada en la humilitat, el treball fet amb cura i cuidant cada detall, el reconeixement als llocs del món que políticament lluiten pels seus mateixos ideals (feminisme, igualtat i respecte als animals), i que musicalment els ha permès portar el seu impactant directe a escenaris com el Primavera Sound (Barcelona), Resurrection Festival (Viveiro), Download Festival (Madrid), ArcTanGent (UK, Bristol), a més de ser escollits disc de l’any en revistes com Rockzone, Binaural, Ctrl-Rock o Zona-Zero.
La banda ha publicat aquest comunicat a les xarxes:
Hace ya algo más de ocho años desde que dimos nuestro primer concierto en Córdoba, cinco desde que publicamos «Flores, Carne», un disco que nos cambió la vida. Ha llovido mucho desde entonces.
Es un comentario cliché, pero la banda nos ha llevado a sitios con los que nunca podríamos haber fantaseado. Hemos tocado en Murmansk dentro del Círculo Polar Ártico o en un rascacielos en Tokio. En el Palacio de los Deportes de Madrid o en el Kasal de Joves de Roquetes, en un concierto mágico que nunca olvidaremos. Hemos tocado en Colombia, México, Guatemala o Costa Rica. En Serbia, Rumanía, Bielorrusia o Lituania. No estoy seguro de que fuéramos capaces de recitar de memoria todos los lugares en los que hemos estado. Y hemos tenido la suerte de trabajar con personas increíbles que han tenido una influencia clave en nuestra forma de entender la música, como Jose Walking Is Still Honest, Santi García o Sergio Aloud.
Cayendo de nuevo en el cliché, también ha habido muchos momentos al borde del precipicio. Y lo cierto es que desde la marcha de Álvaro Moreno en septiembre de 2017 algo dentro de la banda se rompió para siempre. Éramos un grupo de amigos que habíamos crecido y lo habíamos aprendido casi todo en la música juntos. Un núcleo muy duro y casi inaccesible. Fe de ello puede dar Sergio. Tanto era así, que con la salida de Álvaro nuestra dinámica interna quedó muy tocada. Hemos necesitado un par de años para ser conscientes. Y esto, unido al proceso de incorporación de Álvaro Mérida como nuevo batería de la banda, nuestro tránsito de estudiantes a personas adultas, y la búsqueda de una forma para recalibrar nuestra dinámica, nos ha llevado a estar más tiempo del que habríamos querido con el grupo en standby.
Sabemos que no somos muy comunicativos y que se ha rumoreado mucho sobre el estado de la banda. Durante todo este tiempo no hemos dejado de ensayar ni componer con asiduidad, pero hasta ahora no podíamos decirlo con seguridad: estamos vivos. Sí, nos ha tomado un tiempo.
Se acabó el año, cerramos ciclo y tocaba hacer balance. Y el caso es que todo esto venía por algo: tenemos nuevo disco. Lo hemos grabado, como siempre, con Santi y Borja en Ultramarinos Costa Brava durante las tres primeras semanas de diciembre; y lo está masterizando, como siempre, Víctor en Ultramarinos Mastering. Título, portada, fecha de lanzamiento y demás detalles aún son un secreto.
2020 será un buen año, gracias por estar ahí.
Nos vemos en la carretera <3
Imatge capçalera Paola Baltazar

Novetats discogràfiques
MINIBÚS INTERGALÀCTIC, fes de la psicodèlia el refugi de la teva ment

Entre l’edició d’un disc i un altre, molts artistes aprofiten per tocar en directe, per compondre nova música o, senzillament, per viure. Minibús Intergalàctic, a més de tot això, també s’han proposat publicar un nou EP. Música Humana: Thalassa, que així es diu, és l’interstici que separarà Meditacions des dels Miratges Mercúrics, el seu àlbum de debut publicat fa menys d’un any, a l’abril del 2024, de la que serà la seva continuació, un segon disc que arribarà a finals del 2025 o principis del 2026, de nou sota el segell NEU!.
El quintet català, format a principis d’aquesta dècada a la ciutat de Girona, va aprofitar el premi del concurs Salt a la Fama que van guanyar el 2023, que consistia a gravar a l’estudi Soundclub de Salt amb el productor Lluís Costa, per rescatar idees musicals que, per un motiu o un altre, havien quedat excloses del seu acabat de publicar primer llarg. El resultat són quatre talls ben diferents entre si, però que destil·len i delimiten de manera succinta les seves coordenades estilístiques.
“Música Humana: Thalassa(NEU!) és un treball compost per quatre temes que destil·len les coordenades i referències estilístiques de la banda: pop 60s, acid folk i rock 70s sobre vernís psicodèlic“
Vam conèixer i ens vam enamorar de Minibús Intergalàctic per la seva explosiva barreja de rock psicodèlic, acid folk i pop seixanter; i això és, en essència, el que trobem a Música Humana: Thalassa. Partint del fet que el seu terreny de joc és la psicodèlia, toquen diferents pals acostant-se a les seves influències per amarar-se’n. Al jangle pop de The Byrds, a “There She Goes Again“ de la Velvet i al pop clàssic d’harmonies lluminoses a “No tinc temps“, per començar. Una cançó autoversionada que obria el seu primer EP, per cert. O al space rock psicodèlic de Spacemen 3 a “Tots els llocs són lluny (caminant amb Clopixol)“, aquella llarga i creixent cançó concebuda gairebé com un viatge que comença tranquil i acaba sorollós.
El tercer camp d’exploració estilística de Minibús Intergalàctic, el de l’acid folk, queda brillantment representat a Música Humana: Thalassa amb “Senyor artiller“, una peça amb arrels en el folk setanter britànic i en Led Zeppelin, però que es va desenvolupant amb ramificacions que treuen el cap en el protoheavy, en les balades metal o en la influència de bandes com Graveyard. Finalment, “Thalassa“ tanca l’EP oferint-nos un espai segur, oníric i psicodèlic on flotar i balancejar-nos al marge del món; un paisatge sonor que fins i tot podria recordar-nos al post-rock shoegaze de Mogwai.
Aquest últim fragment, totalment instrumental, resulta a més una materialització perfecta de la temàtica que subjau a l’EP: la construcció, gestió i utilització d’aquells espais mentals alternatius que ens allunyen de la realitat, tant per bé com per mal. Pot ser per fugir del buit existencial, per protegir-te d’un món que et sobrepassa, per enfrontar-te als teus propis dimonis o, senzillament, per procrastinar. Al final, parlem d’una forma d’evasió per a la qual, sens dubte, la psicodèlia és el millor combustible. Així doncs, puja a Música Humana: Thalassa i gaudeix dels llocs de la teva ment on et portarà!
Imatge x Jordi Paredes.

Concerts,
Divendres 21 de març > Salt @ La Mirona
Sábado 22 de marzo > Igualada @ La Bastida
Divendres 28 de març > Girona @ Festival Strenes
Dissabte 29 de març > El Prat de Llobregat @ La Capsa
Dissabte 26 d’abril > La Cellera de Ter
Dissabte 10 de maig > Vila-seca @ FiM
Diumenge 11 de maig > Granollers @ Festival MiniBeat
Dissabte 11 de juliol > Barcelona @ Festival Cruïlla
-
Festival6 anys ago
El Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
El Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
Les Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible6 anys ago
Mercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga