Novetats discogràfiques

Els aclamats Tilde publiquen el seu nou disc “Algae”

Publicat fa

5 anys concretament

27/11/2020

Per

Arni

“Algae” és el cinquè i nou treball d’estudi de la banda barcelonina Tilde. S’hi recullen vuit noves cançons (9 en el format CD) que engranen a la perfecció amb el seu anterior LP “Animares”.

Gravat en rigorós directe i sense artificis, és el disc que millor reflecteix el so natural de la banda. Sens dubte, Tilde ha donat amb la tecla en aquest nou enregistrament que ens apropa encara més al seu depurat i potent directe.

Amb aquest nou lliurament, Tilde continua unint tensió i subtilesa, conjugant un post-rock molt personal en el qual el flamenc guanya pes respecte als seus anteriors discos i els matisos jazzeros segueixen pintant el paisatge sonor del planeta Tilde. Atmosferes i ambients perfectes per l’abstracció i la reflexió. Les lletres i interpretació de Mati aporten gran força i sentiment, combinant temàtiques personals amb altres de denúncia i forta càrrega social.

Gravat i masteritzat als Estudi Hukot per Milo Gomberof durant el mes d’abril del 2019. Mesclat i produït per Carlos Sánchez, guitarrista de la banda. L’edició del disc és fruit de la cooperació entre la pròpia banda i els segells Repetidor Disc (Igualada) i Ta-Ta Boom Records (Zaragossa). Per al disseny gràfic la banda torna a confiar en l’artista plàstica Leticia Rodríguez, també a càrrec del seu anterior disc.

Temes relacionats:postrock repetidordisc tataboomrecords tilde underground

Novetats discogràfiques

AL·LÈRGIQUES AL POL·LEN ens presenten el seu apocalipsis de guiris i zombies

Published

11 hores ago

14/05/2026

Arni

El segon single del nou treball de les pol·lens segueix sorprenent per la seva nova sonoritat indie a més d’allunyar-se de les seves temàtiques habituals, fent una crítica dels guiris i el turisme.

Apocalypsis now, el segon avançament d’Al·lèrgiques al pol·len arriba com un cop sec: un tema d’indie-rock punyent que abraça el nihilisme amb ironia dins d’un món en crisis.

La cançó dibuixa una Barcelona distòpica (o no tant) saturada de guiris i convertida en un escenari postapocalíptic on la resistència deixa de tenir sentit. Lluny de l’heroisme habitual del gènere, la veu protagonista rebutja el relat de supervivència: no vol ser l’heroïna, ni tan sols ser recordada. Vol desaparèixer abans que haver de resistir. “Jo només demano se m’emportin la primera”.

Amb una lletra directa i repetitiva que colpeja com un mantra (“No viuré per sempre / Tot se’n va a la merda”), el tema captura una sensació generacional: la fatiga davant d’un món que s’esfondra lentament mentre tot segueix aparentment igual. El contrast entre l’imaginari apocalíptic (“guiris i zombies”) i la quotidianitat (“em quedo al pis fumant”) reforça aquest desencant lúdic i irònic.

Musicalment, aposten per un so cru i immediat, amb guitarres tallants, tambors de l’apocalipsi i una energia que oscil·la entre la ràbia i la resignació amb una producció, de nou, amb Joana Subirats al capdavant. És una peça que no busca redempció, sinó assumir el caos amb sarcasme.

Aquest segon avançament consolida la identitat del grup: una veu pròpia dins l’escena indie-rock, capaç de convertir l’ansietat contemporània en un himne subversiu.

COM ESTAN LES POL·LENS?
Amb la nova gira estrenada amb tres sold out a Barcelona, la triomfada a la Telecogresca, i aquest cap de setmana a la festa de presentació de l’Embassa’t, estan més en forma que mai. Per aquesta temporada ja tenen més de 20 bolos tancats, en una gira d’evolució en què estan presentant el seu nou so, fent reversions de les seves cançons anteriors, presentant els nous singles, i estrenant temes inèdits, conseguint un directe tant magnètic com l’anterior, però més frenètic, rocker i fi.