Connect with us

Bolos

Ètica i estètica del rock independent: Shellac giraran al juny de 2021

Publicat fa

el

Disc-gira. Disc-gira. Disc-gira… Els mecanismes de la indústria musical han creat el miratge que aquests dos conceptes van lligats, com si l’un fos l’extensió de l’altre. Però aquesta fórmula no funciona en el cas de Shellac. Parafrasejant Bartleby, ells preferirien no fer-ho (així). Han editat la música que han cregut convenient (la seva última referència, un recull de les Peel Sessions que van gravar en 1994 i 2004) i de la forma que els ha vingut de gust (ja sigui un directe exclusiu per al mercat japonès, o un àlbum instrumental distribuït entre els seus amics). De la mateixa manera, donen concerts i es tiren a la carretera només quan els ho demana el cos, atenent a un únic compromís: posar cara i nom als seus lleials fans, cridar amb ells. Donar-los veu, en definitiva.

Les seves maneres poden semblar excèntriques, però només si les contemplem des d’un vidre intoxicat pel lucre a qualsevol preu. Steve Albini (guitarra, veu), Bob Weston (baix) i Todd Trainer (bateria) van formar Shellac a principis dels noranta, quan la vampirització de l’indie per part de les grans discogràfiques havia arribat al col·lapse, i des de llavors s’han dedicat a predicar amb l’exemple tot allò que hauria de ser natural en una banda de rock independent. Una guia ètica i estètica forjada en l’underground que el trio va conèixer als vuitanta, convertida en composicions afilades a partir d’un os melòdic post-hardcore. Per això, els que els han vist en alguna ocasió saben que els seus concerts són una forma de resetejar el comptador i recordar què és l’essencial en la música en directe: tres persones en un escenari, l’espai que hi ha entre el soroll que generen els seus instruments i la respiració expectant del públic.

Al juny, immediatament després de la seva catorzena actuació al Primavera Sound Barcelona, festival al que han trobat una segona casa amb vistes a la Mediterrània, Shellac d’Amèrica del Nord (com els agrada presentar-se en societat) realitzaran una gira per la peninsula, que començarà a Barcelona (6 de juny, La Nau) i seguirà per Zaragoza (7 de juny, Las Armas), Donostia (8 de juny, Dabadaba) i Oviedo (9 de juny , La Salvaje), culminant la ruta a Porto, on tocaran al ENS Primavera Sound Porto 2021.

Aquestes cites són una ocasió excepcional per trobar a Shellac en la distància curta que és la seva raó de ser. En totes les dates, el grup estarà acompanyat pel trio francès Decibelles, els qui obriran la nit fent petar l’energia sònica del seu últim LP, Rock Français, gravat per Albini i masteritzat per Weston.

6 juny 2021 BARCELONA (LA NAU)
7 juny 2021 ZARAGOZA (LAS ARMAS)
8 juny 2021 DONOSTIA (DABADABA)
9 juny 2021 OVIEDO (LA SALVAJE)

Entrades per Barcelona ja a la venda al preu de 18€.

Art Visual

“De cara / esmolada”, el nou videoclip de Remei de Ca la Fresca

Published

on

By

“Tant que dius, però tant que feies. Senyors grans empaitant nenes. Però ara va i canvies de lema, no fos cas que et portem problemes…”

Remei de Ca la Fresca estrena avui divendres el nou videoclip “De cara / Esmolada”, extret del recent i aclamat disc “L’ham de la pregunta”. El clip està realitzat per Paloma Lambert i en la cançó compten amb una col·laboració vocal de Carme Vives (Reïna).

Nascuts a les profunditats del Montseny en aquell desconcertant 2020, Remei de Ca la Fresca s’ha revelat en pocs anys com una de les bandes més inquietes, inclassificables i guerreres del nostre panorama musical. Mai amagats, sempre de cara, ara presenten el seu esperat segon àlbum, “L’ham de la pregunta”, produït per Ildefons Alonso (El Petit de Cal Eril) i Artur Piera.

Avui mateix ofereixen el primer concert de l’any a Girona (Neu! Festival, entrades exhaurides) i aquest gener també actuaran a Cardedeu, Vic, Gósol i Lleida. Al febrer se’ls podrà veure a Manresa i Barcelona (Iridia Fest).

D’ells ja sabíem que volien ocupar-te el xalet. O potser aquest només era el primer pas. Perquè les reivindicacions de Remei de Ca la Fresca van més enllà i ho abasten tot. Amb un discurs feréstec, alhora esmolat i poètic, desafien tota frontera estilística i disparen al mort i a qui el vetlla. Se’n riuen del que diran, defugen tot eufemisme, posen en dubte els discursos oficials i assenyalen culpables amb ànim de lucre. Ens posen davant del mirall.

Remei de Ca la Fresca són Artur Piera, Xantal Rodríguez, Víctor Inskipp i Iago Rueda. El quartet arbucienc es va donar a conèixer en guanyar el concurs Erra Forta, armats amb unes castanyoles i una fusta de planxar, i tot seguit van publicar sota el segell Indian Runners un disc debut homònim (2021) que va ser rebut amb entusiasme i els va portar a girar intensament arreu del país. El seguirien unes sorprenents adaptacions de M.I.A. (“Tot el que volem és okupar-te el xalet”) i Underworld. I pel camí, alegries com el premi del jurat obtingut al festival internacional de llengües minoritàries Suns Europe, celebrat recentment a Udine (Itàlia).

La primera pista que van donar d’aquest nou disc fou el corprenedor single “Tots els tons de la ràbia”, basat en un poema de la palestina Rafeef Ziadah. Tot seguit descobririen Mal de muntanya, un clam contra la privatització dels recursos hídrics on denunciaven que “no és el clima qui ens amenaça, hi ha culpables amb ànim de lucre”. O aquell dard de tres minuts anomenat Fusta d’artista, amb la mira apuntant a aquells senyors que manen tant i parlen tan bé.

Però cap de les 12 cançons del nou disc és inocua, totes apunten de manera quirúrgica a algun capil·lar del sistema patriarcal o del capitalisme. El casat amb fills que vol una nena. La necessitat imposada d’escollir, escollir, escollir. I com a via d’alliberament, la bruixeria i la poesia, que es vindrien a ser el mateix i es fonen en la “Lisèrgica espardenya” que els va dedicar Maria Callís.

PRIMERS CONCERTS 2025
10/01 Girona – Neu! Festival / El Foment EXHAURIT
11/01 Cardedeu – Tarambana / Off Tastautors
24/01 Vic – Jazz Cava
25/01 Gósol – Festival Esquimal
31/01 Lleida – Cafè del Teatre
01/02 Manresa – Ateneu la Sèquia
14/02 Barcelona – Paral·lel 62 / Irídia Fest

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.