Bolos
Joan Colomo presenta el seu nou àlbum “Disc Trist” al Picnic Beat del Poble Espanyol

Cada cop que escolto el nou disc del Colomo, em quedo tocat. Serà que estem totes i tots en un moment fràgil: veníem d’un món que ignorava el precipici a cop de story, i que de sobte s’ha quedat a les fosques, buscant -amb distància, por i higiene de mans- l’interruptor del llum al final del túnel. Sota aquestes circumstàncies, quan algú parla amb lucidesa i ens retrata amb honestedat, ens desarmem.
Però no és tristesa el que sento quan l’escolto. En Joan diu a Cançó Animada que “volia publicar un disc alegre i no tornar a publicar un altre disc trist“. Jo crec que Disc Trist és tan depriment com encoratjador. Amarg i dolç. Tot al mateix temps, i en extrems oposats. Per això ens remou, perquè la força de les lletres d’aquest nou àlbum -potser el llibret més brillant que ha signat mai Joan Colomo- rau en la contradicció.
Cinisme amb el cor a la mà. Optimisme contra tota esperança. Del #totaniràbé al “tot va una mica malament”. Melodies bressoladores plenes de frases destructives: “jo només vull marxar, si és que puc parar de vomitar“, canta en falset a En un Món Paral·lel, mentre somia amb una dimensió utòpica que ens salvi del capitalisme de la dopamina. Energia per buscar sortides, però també certesa de la nostra inevitable autodestrucció. Salvem les balenes, i salvem la crema de contenidors (Salvem el Planeta!).
També la sonoritat conté pols oposats: una producció molt treballada, 100% pop, que sona a diva mainstream i a gravació Do It Yourself. Posar samplers de les seves filles cantant en el single del disc n’és el millor exemple. En destaco la textura de la veu del Joan (enregistrada a mig camí entre l’estudi Nautilus d’Arenys i el seu pis a Camp d’en Grassot), propera, delicada, sense ínfules de stadium rock.
Colomo es vesteix amb capes de sintetitzadors mentre es despulla d’artificis per parlar-nos dels seus defectes (Currículum) i les seves pors (Cançó de la Por). Al cap i a la fi, un concert de Joan Colomo sol ser això: hits atemporals combinats amb confessions privades, converses de sobretaula amb el seu teclista i amic Guille Caballero, cançons interrompudes… Tot és part de la litúrgia d’un espectacle que enalteix la sinceritat i abraça l’error com a company inseparable de l’encert. Una actitud d’agrair en temps d’èxits de ficció (Espectacular), empaquetats en selfies somrients i sold outs amb el 30% d’aforament.
Disc Trist és un retrat dolç i amarg del desconcert vital que tots duem a dins. El desconcert és una càrrega i alhora una força motriu, per canviar un món que no entenem però que sabem injust (En Bernat i la Maria). Per combatre allò que no sabem resoldre, però que no ens cansem d’assenyalar. Per conviure amb les nostres contradiccions i limitacions, i per exigir, com la cançó que tanca el disc (Avui), el dret a ser feliços malgrat tota la tristor.
Edi Pou – músic, periodista i activista cultural
Dissabte 19 de juny
A partir de les 16:30h
Poble Espanyol, Barcelona
Entrades aquí


Bolos
AUTOGRAMM anuncia les dates de la seva gira per la peninsula amb el single en vinil “Randy”

Autogramm, els power-poperos de Seattle, Chicago i Vancouver acaben de llançar el seu últim single a Dirt Cult Records i Goodwill Records d’Alemanya. El single en vinil de 7” inclou la composició més recent de la banda, “Randy”, ia la cara b el tema “Jenny’s In A Sleep World” de les llegendes punk de Toronto, The Diodes, original del 1979. The Diodes han donat el seu entusiasta suport a la versió sintetitzada de la cançó. El nou senzill segueix la tradició d’Autogramm de crear coreables himnes new wave, però aquesta vegada amb un punt humorístic. El tema “Randy” originalment estava previst per ser inclòs en el seu darrer àlbum Music That Humans Can Play, però es va ometre ja que el tema del que tractava la seva lletra es va tornar incorrecte. Ja que s’autoanomenen “banda de gats” va ser natural que, després d’algunes deliberacions, decidissin tornar a gravar les veus i dediquessin el contingut de les lletres al gat del seu baterista: Randy.
El baterista The Silo explica la lletra que va escriure per a la cançó. “És una carta a un bon amic que necessita una petita empenta de confiança. Tothom necessita un impuls d’ego de vegades. Encara que sigui un gat”. Els oients es delectaran amb frases com “Si creus que vols saltar sobre aquest taulell, bé, nen, tens les eines. El món està buscant un tipus genial, i potser aquest tipus siguis tu”. “Randy” recordarà els oients a DEVO, amb ritmes de tic-tac, línies de baix motorik i un extravagant rebot que apunta subtilment a influències com The Dead Milkmen i The Cars. El guitarrista Lars Von Seattle descriu encertadament el nou llançament com: Nou punk pop per a al·lèrgics amants dels felins. Guitarres ardents, sintetitzadors ondulants, baixos impactants i bateries hàbilment copejades xoquen entre si per generar un esperit d’elevació per a aquest incon. El nou single d’Autogramm arriba juntament amb l’anunci de les dates de la gira espanyola d’aquest mes de març.
Gira març 2025
Dissabte 22 març: COX – TNT BLUES
Diumenge 23 març: GRANADA – PLANTA BAJA
Dilluns 24 març – Per confirmar
Dimarts 25 març: SEVILLA – EVEN
Dimecres 26 març: CÓRDOBA – HANGAR
Dijous 27 març: VALLADOLID – CIENTOCERO
Divendres 28 març: ALCALÁ DE HENARES – SALA EGO
Dissabte 29 març: MADRID – FUN HOUSE
Aquesta gira espanyola també serà la presentació del seu darrer àlbum “Music That Humans Can Play”, llançat en vinil i formats digitals a tot el món per Stomp Records (i Beluga Records a Europa). L’àlbum ja ha aparegut a les pàgines de la premsa internacional com Paste, Exclaim, Under the Radar, Goldmine, Austin Town Hall, Visions (DE), Musik Express (DE), Happy Mag (AU) i Rock ‘n’ Roll Army (ES). Amb el seu nou àlbum “Music That Humans Can Play” la banda es va entossudir a incorporar sons d’influències com The Fixx, David Bowi, Cheap Trick, The Boys, The Dickies, Jay Reatard i Prince. El resultat és un àlbum decididament coherent que encaixarà fàcilment a la secció dels 80s de la teva col·lecció de discos, amb cançons tan ben elaborades que probablement mereixin estar a la banda sonora de Fast Times at Ridgemont High.
Autogramm té una àmplia connexió amb les comunitats de l’art, el punk i el skateboarding de tot el món. Des dels seus inicis, Autogramm ha actuat a Canadà, Mèxic, Estats Units, Regne Unit i Europa en llocs notables com el Lexington de Londres, el Wild At Heart de Berlín i el Bottom of the Hill de San Francisco. El seu últim àlbum, No Rules, va pujar al # 1 a les llistes del campus d’Earshot, i va estar a les llistes durant cinc mesos a la ràdio universitària tant als EUA com al Canadà. El nou àlbum ja ha aparegut a WFMU NYC, Underground Garage NYC, The Rock 94.9 Toronto, KEXP Seattle, X92.9 Calgary i XRAY FM Portland.
Els membres de la banda són: Jiffy Marx dels Hard Drugs de Brooklyn, Night Court i Blood Meridian de Vancouver; CC Voltage dels Dysnea Boys de Berlín, Loyalties de Londres i Black Halos i Spitfires de Vancouver; Lars Von Seattle de Bread & Butter i The Catheters; The Silo de Black Mountain, Lightning Dust i Destroyer de Vancouver i, més recentment, Spun Out de Chicago. Music That Humans Can Play va ser gravat a Vancouver, BC, durant l’onada de calor d’agost del 2022. D’alguna manera, entre visites a la platja, barbacoes i un nadó, la banda va aconseguir gravar deu pistes en dos tòrrids estudis a la zona est de Vancouver. El resultat és un àlbum meravellosament genial amb música que atraurà tots els oients, des dels snobs de les botigues de discos, als golfs del garatge rock i fins i tot als trencacors del synth-pop.

-
Festival6 anys ago
El Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
El Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
Les Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible6 anys ago
Mercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga