Connect with us

Novetats discogràfiques

Vibora Umbra debuta amb l’EP “You Can Run But You Can’t Hide” editat en K7 per Aiguamoll Records

Publicat fa

el

Vibora Umbra és el projecte de Martí Juan, un productor del Maresme apassionat dels sintetitzadors analògics, les pel·lícules de terror i els videojocs retro. Ara debuta amb “You Can Run But You Can’t Hide” (Aiguamoll Records / Hiddentrack Records 2019) en una edició en casset que transpira 80’s pels quatre costats.

El synth pop de Vibora Umbra funciona com a banda sonora Slasher, amb un component narratiu molt marcat que et transporta a un món de 8 bits, pixelat, opressiu, fosc i aterridor, amb referències com John Carpenter, Jóhan Jóhannsson, Jeremy Schmidt, a l’apartat musical o els directors Dario Argento i Panos Cosmatos al cinematogràfic. Els 4 temes que componen l’EP tenen estructures marcades, amb introduccions ambientals, carregades de pads als quals es van afegint arpegis i teclats per desembocar a beats més rítimics i ballables. Martí aconsegueix que la tensió es torni acció als més o menys 5 minuts que dura cada tall. Misteri, ombres, sang, videojocs, i ritme, molt de ritme, és el que podem trobar en aquest “You Can Run But You Can’t Hide”.

Darrer videoclip de l’EP “You can run but you can’t hide” de Vibora † Umbra
Sarah és la cançó que dóna nom al tercer tall de l’EP “You can run but you can’t hide” de Vibora Umbra, publicat per Aiguamoll Records a l’abril del 2019. Gairebé dos anys després es tanca el cicle amb el lliurament de l’últim videoclip del primer treball.

És un tribut al cinema italià denominat Giallo que va sorgir a principis dels anys 70. Aquest subgènere del cinema de terror és una gran influència en el so i l’imaginari de l’artista.

Cuir, metall i psicotròpics es barregen en aquesta història sobre alteracions de la consciència, possessió espiritual i destins entrellaçats.

Novetats discogràfiques

Caja de ordenación número 4 publica “Pla especial”, el nou àlbum del duet de post tot

Published

on

By

Caja de ordenación número 4 està format per Dèlia (Meconio, Ratpenat) i Dadavid (Tiznao, Decurs, N.I.T, Ratpenat), talents clau per entendre el DIY ibèric des de fa més d’una dècada. Formen part d’un dels col·lectius fonamentals a Barcelona, Ojalá estë mi bici, així com del segell SubPost. Ara, amb dos àlbums publicats (l’últim ‘Terra negra’ de 2022) i innombrables gires i quilòmetres d’escenari al darrere, el duet de Fogars de La Selva presenta el seu tercer treball d’estudi, el títol del qual fa referència al silenci administratiu amb el que es va aprovar al pla d’ordenació del Montnegre-Corredor, el 1989. Operació gràcies a la qual avui dia l’administració pública continua expropiant habitatges a zones forestals, dibuixant amb això un setge hostil a llocs en plena naturalesa, com és el cas de la Serra de l’Esquirol, on habiten la Dèlia i en Dadavid: benvinguts a “Pla especial“.

Per primera vegada el disc ha estat enregistrat, produït i mesdclat pel mateix duet a casa seva, i bona part dels temes es van acabar durant les sessions d’estudi. Sessions que han aconseguit capturar una distribució dels plànols acústics que amplifica la contundència de l’àlbum, així com ajuda a gaudir encara més de la gestió del tempo, dels silencis lírics i de la tensió narrativa que el duet manega magistralment a les cançons. Treball pel qual, a més d’incorporar instrumentació inèdita fins ara (baix, oscil·ladors i sintetitzadors), van comptar amb la participació de músics de la talla d’Stef Ketteringham (Shield your eyes, Reciprocate, Price Attack), Balty Albiol (KLS, Trompeta i responsable del disseny de l’àlbum) o Robert Martínez (Usnea, Muzak, Mutan Monkey).

Amb homenatge al mític programa de ràdio alternativa ‘Maximum clatellot’ inclòs, odes a la literatura com “Llegir ens farà lliures” o “La libreta”, i viscerals peces com ‘2021’ o l’emocionant ‘Re-estàrter’… ‘Pla especial ‘ consolida Caja de ordenación número 4 com una de les bandes més transgressores de l’actualitat. Un combo intransigentment personal, la música del qual no només és capaç de projectar un emocionant i idiosincràsic imaginari poètic, sinó que directament escapa a comparacions d’estil estanques. La Dèlia i en David transcendeixen el gènere musical per adoptar atributs de les arts escèniques, de l’spoken word i fins i tot de l’art contemporani. La seva música -i els seus imponents directes- suposen una experiència impactant, inexplicable, crua i intimidant però alhora sofisticada. Una proposta que és política alhora de filosòfica i que menta allò artístic en estat pur.

Ens trobem davant d’una de les poques bandes de rock veritablement personals de l’actualitat. Un duet que imprimeix veritat i bellesa esmolada a les seves cançons i que és capaç d’assolir allò que pràcticament ningú no aconsegueix entreveure en l’escena d’oci cultural actual. És a dir, induir la nostra sublimació. Canviar-nos.

EL REPETIDOR

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.