Novetats discogràfiques

Will Spector i Los Fatus et porten a un tràngol narcòtic a “Somni”, el seu nou single

Publicat fa

4 anys concretament

28/03/2022

Per

Arni

Seguint el camí de l’escapisme abraçat ja a “Fondo de la muerte”, el primer single del seu nou disc, la banda oscenca Will Spector i Los Fatus ens envia una nova recepta per gairebé desaparèixer amb “Sueño”, el segon avançament de “La Llama” , el seu tercer àlbum, que serà coeditat pels segells Magic in the Air i Magic Mountain passat l’estiu. És una invitació a perdre’s en un somni: uns llimbs on no hi ha ensurts, un estat comatós, un oblit narcòtic de la vida en un èter oníric. Un torrent de veus processades que, a manera de cant de sirena, vol atreure’t i arrossegar-te a un món on poder descansar, encara a risc d’esvair-te. Tu sabràs si et deixes embadalir o aconsegueixes oferir resistència…

Amb un estil més synthpop i dark disco, amb un ull a la pista de ball, però sense abandonar la seva vocació psicodèlica, “Sueño” té elements que ens recorden al western crepuscular. No només per la sonoritat, per aquests riffs de guitarra que semblen vagar pel desert sense destí fix, sinó també pel fons del seu missatge. Amb ell s’identificaria el cowboy que encarna John Wayne a Centauros del desert, que ja no troba el seu lloc al món i només vol desaparèixer i descansar. Però també qualsevol ciutadà del present que demana al món que minori la marxa. En aquest sentit, “Sueño” ens proposa abraçar Morfeo encara que sigui a base d’ansiolítics, sedatius o alcohol, una solució només apta per a qui no tingui por als malsons.

I per si a algú li costa trobar la clara vocació psych de Will Spector i Los Fatus a “Sueño”, el single ve acompanyat per un videoclip on el caràcter oníric de la cançó es materialitza en visuals psicodèliques i imatges gairebé surrealistes. Dirigit per Juan Carlos Roldán, es comenta entre bastidors que el vídeo tradueix en imatges cinematografiables el contingut oníric de la ment conjunta de la banda. Perquè, potser dubteu que Els Fatus somniessin amb ovelles psicodèliques?

Temes relacionats:losfatus magicintheair magicmountain willspector

Novetats discogràfiques

Aguijón al corazón: ME AND THE BEES publica el seu quart àlbum “Siempre igual”

Published

6 dies ago

27/11/2025

Arni

Arriben brunzint, batent ales 200 vegades per segon, a 250 hercis, Me and the Bees: amigues i residents a Barcelona, s’estan saltant passos de zebra i semàfors vermells per aconseguir-te, amb molta mel (i una mica de mala llet) acumulada i amb l’agulló apuntant cap a l’últim solc de la teva memòria.

Després de vuit anys en silenci, ja són aquí: Ester Margarit, la vocalista dolça que sap mastegar la pena com un xiclet i escopir-la en tornada rodona, la dona amb samarreta de Hüsker Dü i el seu baix bombant línies de batecs; Carlotto Leoz, el tipus que dóna els guitarras amb el serrell, però que sap sonar saltarí i dringant com una monedilla de plata en un rierol (tocava als Scientists oa Aztec Camera?), Eli Molina, la cosina dels Wipers, amb la seva guitarra que la mata vegades enfadats, la primera bateria del món que va fer un concert sencer amb el seu fill a la falda, els braços al seu coll com un koala.

“El grup presenta el disc a Barcelona amb Juan Wauters el proper 10 de desembre”

Mira’ls: semblen personatges de Peanuts que només han sopat cervesa i que ara viuen la seva Hora d’aventures dibuixada per Peter Bagge. Escolta’ls: sonen igual, furiosos i dolços, a quatre veus, una pinyata colorista d’indie-pop-rock-vida, una carpeta amb les nostres coses preferides enganxades. I canten per primera vegada en castellà per entendre’s i perquè els entenguem. És clar i alt.

Els discos en anglès es diuen “records”, com els records en català, o “albums”, com els quaderns de fotos. I “Sempre igual”, el quart LP, és un compendi de la nostàlgia, sí. Però de la bona nostàlgia. No la que fa que tornin les muscleres o el feixisme, sinó la que ens recorda que si vam poder ser feliços una vegada, estem perdent el temps si no intentem ser-ho ara.

Me and the Bees “Siempre igual” ALBUM
Data d’edició: 24 d’octubre 2025
Compra el disc AQUÍ

Hi ha aquí compte de comptes, cartes d’amor, striptease d’enyorances i de pors: por a envellir, que desapareguin les sales, els concerts i tu. Invitacions a plorar i aprendre a recordar per ser feliç (com una perdiu). Inventaris de noms estimats, com als hits més encesos de Comet Gain.

“Sempre igual” és el bar del retrobament, les quatre fases del duel, el festival de l’abraçada i l’autocar d’excursió que ens porta al bocí millor del nostre passat. Encara sort que han tornat. Que mai canviïn. Que segueixin Sempre igual, “encara que passin els anys, amb el puny ben alt”, recordant-nos que si Me and the Bees són aquí, aleshores nosaltres estem vius ara. — Miqui Otero.