Connect with us

Novetats discogràfiques

willis drummond treu nou disc “Hala Ere”, energia continguda

Publicat fa

el

willis drummond tiren cap a una especie grunge, amb l’arquitectura de la música indie original i l’emergència del rock’n’roll punk, tant estimada pels grups australians. Aquestes influències del grup es troben en dos discos anteriors, produïts amb Burke Reid (The Drones, Courtney Barnett) a les muntanyes d’Euskal Herria. El nou disc “Hala ere” està ple d’influències 90’s, gravat com als 70’s, però sona molt 2022.

“No obstant això” és la traducció del títol del disc. Els textos plasmen l’observació d’una societat malalta, en equilibri precari a la vora de l’abisme, on els problemes ambientals i socials es barregen amb els fluxos migratoris i amb les nostres contradiccions capitalistes. Altres lletres són més personals, el grup també deixa una mica més despai al pop que en els seus treballs anteriors.

Els 9 temes de “Hala ere” van ser gravats a la seva nova seu, “Shorebreaker”, en directe, sense metrònom. Escoltem el quartet en la seva més pura i simple expressió, amb pocs instruments afegits. El disc està produït per Johannes Buff, germà de Felix i amo dels estudis Shorebreaker. Va guanyar l’aposta d’aconseguir reproduir a l’estudi el volum i l’energia de willis drummond en directe.

willis drummond ha estat un assumpte de família durant gairebé vint anys. Intransigents fills del DIY, van començar vivint junts en una casa, al camp, i no han parat de girar i produir ells mateixos la seva música, primer amb el col·lectiu bIDEhUTS i després amb el seu propi segell Tabula Rasa Records.

Van ser al principi del fenomen underground, i ara són un dels grups imprescindibles a l’Euskal Herria, tant al nord com al sud del Bidasoa. És en gran part gràcies als seus enèrgics concerts que deuen reconeixement i reputació com a banda en directe.

La portada és una fotografia de Guillaume Fauveau, col·laborador habitual dels estudis Shorebreaker. Nascuda d’una idea del grup, representa una mandarina, símbol de l’absurd de la nostra forma de vida descrit a “mandarina”, el tema que obre el disc.

El disc esta disponible desde el 18 de novembre en una magnífica edició en vinil (gatefold, vinil de color) i CD (digisleeve, llibret de 16 pàgines), dissenyada per Mikel Larratxe, així com a totes les plataformes digitals.

Novetats discogràfiques

AL·LÈRGIQUES AL POL·LEN ens presenten el seu apocalipsis de guiris i zombies

Published

on

By

El segon single del nou treball de les pol·lens segueix sorprenent per la seva nova sonoritat indie a més d’allunyar-se de les seves temàtiques habituals, fent una crítica dels guiris i el turisme.

Apocalypsis nowel segon avançament d’Al·lèrgiques al pol·len arriba com un cop sec: un tema d’indie-rock punyent que abraça el nihilisme amb ironia dins d’un món en crisis.

La cançó dibuixa una Barcelona distòpica (o no tant) saturada de guiris i convertida en un escenari postapocalíptic on la resistència deixa de tenir sentit. Lluny de l’heroisme habitual del gènere, la veu protagonista rebutja el relat de supervivència: no vol ser l’heroïna, ni tan sols ser recordada. Vol desaparèixer abans que haver de resistir. “Jo només demano se m’emportin la primera”.

Amb una lletra directa i repetitiva que colpeja com un mantra (“No viuré per sempre / Tot se’n va a la merda”), el tema captura una sensació generacional: la fatiga davant d’un món que s’esfondra lentament mentre tot segueix aparentment igual. El contrast entre l’imaginari apocalíptic (“guiris i zombies”) i la quotidianitat (“em quedo al pis fumant”) reforça aquest desencant lúdic i irònic.

Musicalment, aposten per un so cru i immediat, amb guitarres tallants, tambors de l’apocalipsi i una energia que oscil·la entre la ràbia i la resignació amb una producció, de nou, amb Joana Subirats al capdavant. És una peça que no busca redempció, sinó assumir el caos amb sarcasme.

Aquest segon avançament consolida la identitat del grup: una veu pròpia dins l’escena indie-rock, capaç de convertir l’ansietat contemporània en un himne subversiu.

COM ESTAN LES POL·LENS?
Amb la nova gira estrenada amb tres sold out a Barcelona, la triomfada a la Telecogresca, i aquest cap de setmana a la festa de presentació de l’Embassa’t, estan més en forma que mai. Per aquesta temporada ja tenen més de 20 bolos tancats, en una gira d’evolució en què estan presentant el seu nou so, fent reversions de les seves cançons anteriors, presentant els nous singles, i estrenant temes inèdits, conseguint un directe tant magnètic com l’anterior, però més frenètic, rocker i fi.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.