Connect with us

Novetats discogràfiques

Ja és aquí el catorzè disc de Lagartija Nick inspirat en la desconeguda obra poètica de Luis Buñuel

Publicat fa

el

Després de cinc suggeridors avenços arriba, per fi, el nou disc de Lagartija Nick al complet. Els granadins són una màquina incansable que, després dels seus més de 30 anys de carrera, i d’haver explorat racons que ningú més ha gosat explorar, segueixen sorprenent com el primer dia. Darrere seu, reposen discos tan transgressors com Inercia (1992), Omega (1996), Val del Omar (1998) o Los Cielos Cabizajos (2019), per citar-ne alguns. En aquest cas, reten homenatge a un altre cineasta també transgressor, Luis Buñuel (Calanda 1900 – Mèxic 1983), àmpliament conegut per una obra cinematogràfica difícil de categoritzar.

Entre les activitats programades per al festival de cinema Abycine, celebrat a Albacete el 2017, va tenir lloc un particular concert/homenatge de Lagartija Nick a la producció cinematogràfica de Luis Buñuel. Per a aquest espectacle la formació granadina va assumir el repte de crear una banda sonora original per a una passejada visual per tota la filmografia de l’aragonès.

Antonio Arias, líder de Lagartija Nick, va compondre una sèrie de cançons que servissin de suport a les impactants imatges de Buñuel i per això va recórrer a una de les facetes menys conegudes del cineasta, la seva poesia.

L’experiència va ser tan tremendament positiva que va germinar com l’embrió d’un nou projecte. Després d’aquest enllumenament inicial, Antonio Arias i Lagartija Nick continuen indagant a la poesia de Luis Buñuel i donen forma definitiva al disc que, igual que el poemari original, es titula “El perro andaluz”.

Lagartija Nick se submergeix amb aquest treball a l’univers oníric i surrealista de Luis Buñuel a partir de la seva faceta menys coneguda i més sorprenent. Un Buñuel poeta (“El perro andaluz”, 1927) que anticipa a la seva poesia molts dels elements que resultarien claus en la seva àmplia trajectòria cinematogràfica.

Per crear l’atmosfera avantguardista del poemari, Lagartija Nick s’inspira en les músiques de principis del segle XX; jazz, foxtrot, charleston, two-step, etc. Estils que van influir decisivament en un jove Buñuel que, als “felices años veinte”, tocava el violí i es mostrava bon coneixedor de la seva música contemporània. Les cançons del disc “Bacanal“ o ”Polisoir milagroso” en són un bon exemple amb uns sorprenents arranjaments orquestrals creats i dirigits per David Montañés, que ja va col·laborar amb la banda en el seu anterior treball, “Los cielos cabizbajos” (Montgrí, 2019 )

Les músiques populars aragoneses impregnen així mateix el treball. Hi ha molts elements musicals comuns entre Andalusia i Aragó, com la jota i el fandango, que els granadins transiten amb el seu so característic que ha fet de la banda un referent inqüestionable. El tema “Al meternos en el lecho” inclou l’instrument “chicotén” i els tambors finals recreen l’esperit de Calanda. “Olor a Santidad” s’inspira en l’Himne de la Mare de Déu de Casbes de l’Alt Aragó.

Imatge prinipal per Antonio Garcia Olmedo

Novetats discogràfiques

REMEI DE CA LA FRESCA clama contra la privatització de l’aigua a “Mal de muntanya”

Published

on

By

Calia un grup que es preguntés, alt i clar, de qui és l’aigua del riu. Que és com preguntar-se de qui és la muntanya, de qui és la natura o de qui és el planeta. Preguntes que flueixen, clares i cristal·lines, com la pròpia aigua de la riera d’Arbúcies escolant-se dins les garrafes de vuit litres de les embotelladores que eixuguen el Montseny. Preguntes que ressonen al nou single de Remei de Ca la Fresca“Mal de Muntanya”. Avui arriba a totes les plataformes i n’estrenen videoclip.

“No és el clima qui ens amenaça, hi ha culpables amb ànim de lucre”

D’ells ja sabíem que volien ocupar-te el xalet. O potser aquest només era el primer pas. Perquè les reivindicacions de Remei de Ca la Fresca van més enllà i ho abasten tot. Amb un discurs feréstec, alhora esmolat i poètic, desafien tota frontera estilística i disparen al mort i a qui el vetlla. Se’n riuen del que diran, defugen tot eufemisme, posen en dubte els discursos oficials i assenyalen culpables amb ànim de lucre. Ens posen davant del mirall.

Nascuts a les profunditats del Montseny en aquell desconcertant 2020, Remei de Ca la Fresca s’ha revelat des de llavors com una de les bandes més inquietes i inclassificables del nostre panorama musical. Es van donar a conèixer en guanyar el concurs Erra Forta, armats amb unes castanyoles i una fusta de planxar, i tot seguit van publicar sota el segell Indian Runners un disc debut homònim que va ser rebut amb entusiasme. El seguirien unes sorprenents adaptacions d’Underworld i M.I.A. i el corprenedor single Tots els tons de la ràbia, basat en un poema de la palestina Rafeef Ziadah.

Remei de Ca la Fresca són Artur Piera, Xantal Rodríguez, Víctor Inskipp i Iago Rueda“Mal de Muntanya” és un primer avançament del seu segon àlbum, amb producció d’Ildefons Alonso (El Petit de Cal Eril) i que publicarà Bankrobber la tardor de 2024.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.