Connect with us

Novetats discogràfiques

“Back to Nowhere”, l’àlbum més extravertit i contagiós de BIGGOT

Publicat fa

el

Sense faltar a la cita anual, Bigott estrena nou disc. El seu LP comparteix títol amb el single que va presentar fa un mes i així “Back to Nowhere” es converteix en el catorzè àlbum editat per l’artista.

L’essència primitiva a les composicions de Bigott i el seu peculiar maneig dels riffs es fan amb el control d’aquest àlbum carregat d’espontaneïtat. Partint d’una noció minimalista del concepte de cançó i producció post punk, el so ens recorda bandes tan llegendàries com The Feelies, amb les guitarres en permanent joc harmònic i línies paral·leles.

La veu, sempre protagonista en les composicions del aragonès i el seu sobri to melòdic funciona a la perfecció com a contrapunt al nerviós pols rítmic que envolta tot el conjunt.

“Back to Nowhere” és el disc d’un Bigott experimentat que es vol divertir i resulta contagiós des de la primera escolta. Com és habitual dins de les seves col·leccions sonores, sempre hi ha un lloc per a alguna sorpresa, i així trobem “We are one” una preciosa balada de tecles i guitarra grandiosa a la seva senzillesa o l’original “Vanilla Fish”, un tall technodub, que podríem haver ballat en algun antre en un passat del futur.

Un disc rotund i vibrant que se’n va amb tu des de la primera escolta. Aquest 2024, Bigott estrena el que sens dubte serà un clàssic a la seva discografia.

L’àlbum ha estat produït per Izak Arida, baixista del grup The Memories (Los Angeles, Califòrnia), Músic i productor americà que ha treballat en nombroses ocasions amb la banda. “Back to Nowhere” ha estat enregistrat en directe al local d’assaig de Bigott, i el seu so destil·la l’autenticitat del lloc on neixen totes les seves composicions.

Novetats discogràfiques

MINIBÚS INTERGALÀCTIC, fes de la psicodèlia el refugi de la teva ment

Published

on

By

Entre l’edició d’un disc i un altre, molts artistes aprofiten per tocar en directe, per compondre nova música o, senzillament, per viure. Minibús Intergalàctic, a més de tot això, també s’han proposat publicar un nou EP. Música Humana: Thalassa, que així es diu, és l’interstici que separarà Meditacions des dels Miratges Mercúrics, el seu àlbum de debut publicat fa menys d’un any, a l’abril del 2024, de la que serà la seva continuació, un segon disc que arribarà a finals del 2025 o principis del 2026, de nou sota el segell NEU!.

El quintet català, format a principis d’aquesta dècada a la ciutat de Girona, va aprofitar el premi del concurs Salt a la Fama que van guanyar el 2023, que consistia a gravar a l’estudi Soundclub de Salt amb el productor Lluís Costa, per rescatar idees musicals que, per un motiu o un altre, havien quedat excloses del seu acabat de publicar primer llarg. El resultat són quatre talls ben diferents entre si, però que destil·len i delimiten de manera succinta les seves coordenades estilístiques.

Música Humana: Thalassa(NEU!) és un treball compost per quatre temes que destil·len les coordenades i referències estilístiques de la banda: pop 60s, acid folk i rock 70s sobre vernís psicodèlic

Vam conèixer i ens vam enamorar de Minibús Intergalàctic per la seva explosiva barreja de rock psicodèlic, acid folk i pop seixanter; i això és, en essència, el que trobem a Música Humana: Thalassa. Partint del fet que el seu terreny de joc és la psicodèlia, toquen diferents pals acostant-se a les seves influències per amarar-se’n. Al jangle pop de The Byrds, a “There She Goes Again de la Velvet i al pop clàssic d’harmonies lluminoses a “No tinc temps, per començar. Una cançó autoversionada que obria el seu primer EP, per cert. O al space rock psicodèlic de Spacemen 3 a “Tots els llocs són lluny (caminant amb Clopixol), aquella llarga i creixent cançó concebuda gairebé com un viatge que comença tranquil i acaba sorollós.

El tercer camp d’exploració estilística de Minibús Intergalàctic, el de l’acid folk, queda brillantment representat a Música Humana: Thalassa amb “Senyor artiller, una peça amb arrels en el folk setanter britànic i en Led Zeppelin, però que es va desenvolupant amb ramificacions que treuen el cap en el protoheavy, en les balades metal o en la influència de bandes com Graveyard. Finalment, “Thalassa tanca l’EP oferint-nos un espai segur, oníric i psicodèlic on flotar i balancejar-nos al marge del món; un paisatge sonor que fins i tot podria recordar-nos al post-rock shoegaze de Mogwai.

Aquest últim fragment, totalment instrumental, resulta a més una materialització perfecta de la temàtica que subjau a l’EP: la construcció, gestió i utilització d’aquells espais mentals alternatius que ens allunyen de la realitat, tant per bé com per mal. Pot ser per fugir del buit existencial, per protegir-te d’un món que et sobrepassa, per enfrontar-te als teus propis dimonis o, senzillament, per procrastinar. Al final, parlem d’una forma d’evasió per a la qual, sens dubte, la psicodèlia és el millor combustible. Així doncs, puja a Música Humana: Thalassa i gaudeix dels llocs de la teva ment on et portarà!

Imatge x Jordi Paredes.

Concerts,
Divendres 21 de març > Salt @ La Mirona 
Sábado 22 de marzo > Igualada @ La Bastida 
Divendres 28 de març > Girona @ Festival Strenes 
Dissabte 29 de març > El Prat de Llobregat @ La Capsa 
Dissabte 26 d’abril > La Cellera de Ter 
Dissabte 10 de maig > Vila-seca @ FiM 
Diumenge 11 de maig > Granollers @ Festival MiniBeat 
Dissabte 11 de juliol > Barcelona @ Festival Cruïlla 

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.