Connect with us

Novetats discogràfiques

Serpent treu el nou disc “Lluna Roja”

Publicat fa

el

Entre la calor de les entranyes i la fredor del metall es troben les cançons del primer disc de Serpent. La seva música bé podria ser el so d’un batec dins una caixa toràcica de plom, el so d’una cosa que vol sortir i no pot, la ràbia que es conté i es deslliga a el mateix temps. El quartet format per Sergi, Eric, Fran i Marc – que potser us sonen de bandes com The Gundown, Collapse, The Anti-Patiks o Appraise – han donat a la llum “Lluna Roja” de la mà d’una llarga llista de segells amics (Bcore, La Agonía de Vivir Records, Pifia Records, Navalla Discos i Saltamarges). Anys dins el circuit punk estatal els han portat a editar un debut madur, on es veuen els fruits d’anys d’orelles ensordides.

No abaixen el pistó, encara que comparant aquest projecte amb els paral·lels o anteriors que han tingut, veiem com la ràbia es canalitza d’una altra manera, potser més elaborada però sense perdre ni ganxo, ni direcció. El post-hardcore atòmic de bandes com Fugazi, Drive Like Jehu o Hot Snakes juga amb el vessant més verinosa del punk més primigeni: Stooges, Wipers, Misfits també ressonen en un ressò misteriós, obtús i desesperat.

Sergi, també conegut com Beni dels Gundown, comença cantant que aquest món ens trencarà el cor. Ell va ser qui va iniciar el grup des de la seva habitació, qui va reclutar a Eric per als primers assajos i per gravar les bateries de la demo seminal i qui ara encapçala una banda ben greixada amb el baix d’en Marc i la segona guitarra del Fran. Sembla que la roca compacta que han creat a força d’assajos i concerts a bastions amics com el Can not Keep Us Down, l’Actitud Fest o el Saltamarges Fest, els fa resistents a la rasca del acer que es respira a l’exterior.

Serpent és una bombolla de vísceres des d’on els seus quatre integrants poden confabular al seu aire fantasies de venjança i revolució, i abocar-les cap a una realitat externa i incerta. Els llevadors d’aquest part accidentat són Xavi Escribano (Malestar Social, The Anti-Patiks) que ha gravat i mesclat el disc, i Victor García (The Unfinished Sympathy, Pau Vallvé) que l’ha masteritzat a Ultramarinos. Totes les peces semblen encaixar en un trencaclosques on també sembla necessari que hi hagi cert desencaixament. A les estructures, al so, a les bateries, a les lletres: un desfalc premeditat, una bona dosi d’energia post-hardcorera que mereix la teva atenció.

Novetats discogràfiques

QUERALT LAHOZ tria l’oblit festiu a “Pedí Perdón”, la seva cançó més sofisticada i ballable fins ara

Published

on

By

Ja està bé de demanar perdó! Per educades, per comprensives, o simplement per una submissió estructural involuntària, les dones demanem perdó més vegades de les que hauríem, fins i tot quan no en som culpables. Doncs bé, Queralt Lahoz diu prou, i ho fa amb el seu nou single: “Pedí Perdón”. Aquí, l’estrella de Santa Coloma de Gramenet revisa el propi passat per qüestionar-se les vegades que s’ha disculpat quan no li corresponia, expressant musicalment la decisió de no fer-ho. El nou tall, de fet, dibuixa un escenari on l’artista escull un oblit festiu abans que demanar perdó i tornar a una relació amb algú que el feia sentir culpable per una cosa que no era responsabilitat seva. Un oblit basat a cremar la nit ia ofegar els records a la festa ia l’electrònica. Perquè és important aprendre a no demanar perdó ia oblidar: una fórmula que, fet i fet, ens pot ajudar a seguir endavant.

“Pedí Perdón”, segurament la cançó més sofisticada i ballable de Queralt Lahoz fins avui, camina entre sons i samples lo-fi, amb una rítmica que beu del house, on l’electrònica es fusiona amb el R&B, el dance i sons heretats del hip-hop, i on les melodies vocals s’acosten també al soul. Sense renunciar al segell particular que aporta la seva forma de cantar, i amb una elegància que pot recordar Kaytranada, GoldLink o Anderson. , i haver fusionat l’electrònica i les arrels a Alto Cielo, el seu EP de 2023. Un eclecticisme i una capacitat camaleònica que, això sí, sempre parteixen de la seva puresa i la seva veritat com a artista.

AGENDA
ABRIL
26/4 | SEVILLA | Sala Malandar 
28/4 | CASTELLÓN | Coves de Sant Josep (Singin’ in the cave) * Todo se puso azul

MAIG
8/5 | BIME BOGOTÁ
11/5 | PAMPLONA | Baluarte (VERMÚsica) * Todo se puso azul
14/5  | RIVAS-VACIAMADRID | Auditorio Miguel Rios

JUNY
1/6 | ZARAGOZA | Vinosonic Festival
7/6 | PALENCIA | Festival Palencia Sonora
8/9 – 6 | BARCELONA | Share Festival
26/27 – 6 | BARBATE (Cádiz) | Cabo de Plata

JULIO
11/12/13 – 7 | BILBAO | Festival BBK Live
18/21 – 7 | ALCALÁ LA REAL (Jaén) | Festival Etnosur
20 – 7 | XÀTIVA (València) | Nits al Castell (concierto acústico)
26/7 | SANTIAGO DE COMPOSTELA | Festival 17 Grados Ribeira Sacra 

AGOST
7/8/9/10/11 – 8 | ARANDA DE DUERO | Festival Sonorama Ribera
14 – 8 | MAÓ | Es Claustre

SETEMBRE
26/27/28 – 9 | CÁCERES | Festival Extremúsika

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.