Bolos

Ètica i estètica del rock independent: Shellac giraran al juny de 2021

Publicat fa

5 anys concretament

27/04/2021

Per

Arni

Disc-gira. Disc-gira. Disc-gira… Els mecanismes de la indústria musical han creat el miratge que aquests dos conceptes van lligats, com si l’un fos l’extensió de l’altre. Però aquesta fórmula no funciona en el cas de Shellac. Parafrasejant Bartleby, ells preferirien no fer-ho (així). Han editat la música que han cregut convenient (la seva última referència, un recull de les Peel Sessions que van gravar en 1994 i 2004) i de la forma que els ha vingut de gust (ja sigui un directe exclusiu per al mercat japonès, o un àlbum instrumental distribuït entre els seus amics). De la mateixa manera, donen concerts i es tiren a la carretera només quan els ho demana el cos, atenent a un únic compromís: posar cara i nom als seus lleials fans, cridar amb ells. Donar-los veu, en definitiva.

Les seves maneres poden semblar excèntriques, però només si les contemplem des d’un vidre intoxicat pel lucre a qualsevol preu. Steve Albini (guitarra, veu), Bob Weston (baix) i Todd Trainer (bateria) van formar Shellac a principis dels noranta, quan la vampirització de l’indie per part de les grans discogràfiques havia arribat al col·lapse, i des de llavors s’han dedicat a predicar amb l’exemple tot allò que hauria de ser natural en una banda de rock independent. Una guia ètica i estètica forjada en l’underground que el trio va conèixer als vuitanta, convertida en composicions afilades a partir d’un os melòdic post-hardcore. Per això, els que els han vist en alguna ocasió saben que els seus concerts són una forma de resetejar el comptador i recordar què és l’essencial en la música en directe: tres persones en un escenari, l’espai que hi ha entre el soroll que generen els seus instruments i la respiració expectant del públic.

Al juny, immediatament després de la seva catorzena actuació al Primavera Sound Barcelona, festival al que han trobat una segona casa amb vistes a la Mediterrània, Shellac d’Amèrica del Nord (com els agrada presentar-se en societat) realitzaran una gira per la peninsula, que començarà a Barcelona (6 de juny, La Nau) i seguirà per Zaragoza (7 de juny, Las Armas), Donostia (8 de juny, Dabadaba) i Oviedo (9 de juny , La Salvaje), culminant la ruta a Porto, on tocaran al ENS Primavera Sound Porto 2021.

Aquestes cites són una ocasió excepcional per trobar a Shellac en la distància curta que és la seva raó de ser. En totes les dates, el grup estarà acompanyat pel trio francès Decibelles, els qui obriran la nit fent petar l’energia sònica del seu últim LP, Rock Français, gravat per Albini i masteritzat per Weston.

6 juny 2021 BARCELONA (LA NAU)
7 juny 2021 ZARAGOZA (LAS ARMAS)
8 juny 2021 DONOSTIA (DABADABA)
9 juny 2021 OVIEDO (LA SALVAJE)

Entrades per Barcelona ja a la venda al preu de 18€.

Temes relacionats:posthardcore primaverasound shellac

Bolos

SELVA NUA anuncia una aturada indefinida i quatre concerts de comiat

Published

4 dies ago

28/04/2026

Arni

Els lleidatans Selva Nua anuncien una aturada indefinida en la seva activitat musical, i ho fan amb una gira de quatre concerts de comiat, que culminarà el proper 19 de juny amb un concert final a la sala Razzmatazz de Barcelona, i que passarà abans per Lleida (10/5, Camps Elisis), Sabadell (28/5, Festival Observa), i Santa Coloma de Queralt(30/5, Festival Maig).

“Selva Nua ens aturem indefinidament. Després d’un trajecte de 6 anys, hem decidit parar per mirar endins i cuidar-nos. Encara ho estem processant, però sens dubte mirar enrere ens fa posar la pell de gallina. Hem viscut coses que mai hauríem imaginat i només us podem donar les gràcies per acollir la nostra música amb tant d’amor i per la confiança que ens heu regalat des del primer dia.

Gràcies especials a les persones que, d’una manera o altra, heu ajudat a fer possible el creixement selvàtic. Dos discos que no només recullen cançons, sinó hores i hores de feina, vivències, quilòmetres, emocions de tota mena, riures, nervis i una bona pila de concerts que guardarem per sempre com un tresor.

No volem marxar sense despedir-nos com cal. Per això farem una minigira de 4 concerts que finalitzarà el 18 de juny a la sala Razzmatazz de Barcelona.”

El grup va néixer el 2020 de la mà de Joana Jové, Adrià Garcia i Gerard Català, provinents de diferents poblacions de la rodalia de Lleida, però que vivien repartits entre Barcelona, Tarragona i Girona. La distància no va ser un problema, sinó un al·licient, per tal que en el moment més cru d’aquella pandèmia gravessin una cançó, “Nuvolosa”, que -sorpresa- els obriria algunes portes.

I és que sense proposar-s’ho gaire, van guanyar el concurs de talents confinats que organitzaven les Cases de la Música. El premi era gravar un disc, que es va cuinar a foc lent fins que el 2022 van publicar el seu debut “Momentani”, que es va revelar com una veritable glopada d’aire fresc per la nostra escena musical, amb referents que van d’Alice Phoebe Lou a Men I Trust, passant per Faye Webster o Yellow Days.

Després d’un parell d’anys presentant-lo en directe per sales i festivals de tot el territori, Selva Nua va publicar el passat octubre el seu segon àlbum “I tu què fas quan no fas res?”, un tractat de pop elegant i sofisticat que es deixa acaronar pel soul més sedós, amb arranjaments singulars, línies de baix de marcada personalitat, i lletres intel·ligents i evocadores. Una geografia sonora particular on sempre s’han sentit molt còmodes, i des d’on ja van sorprendre tothom amb el seu celebrat debut.

Selva Nua son Joana Jové (veu, guitarra), Adrià Garcia (baix) i Pol Mitjans (bateria), acompanyats en directe per Miquel Allué (guitarra) i Arni Gudjonsson (teclats).